Prompte, afrontarem proves que exigiran que confiem en Jehovà com mai abans. A l’analitzar els relats bíblics i els exemples de germans de l’actualitat podrem vore com Jehovà els ha ajudat, i aixina nosaltres podrem fer de Jehovà la nostra Roca. També estarem més ben preparats per a enfortir els nostres germans i germanes. Per exemple, Jesús li va donar a Simó el nom de Cefes (traduït «Pere») que vol dir ‘pedra’ (Jn. 1:42). Açò indicava que, igual que una roca, Pere donaria refugi i estabilitat a la congregació. La Bíblia diu que els ancians són com «l’ombra d’un penyal». Açò il·lustra com protegixen la congregació (Isa. 32:2). Per descomptat, la congregació també es beneficiarà si tots, tant germans com germanes, imitem les qualitats de Jehovà. w24.06 pàg. 28 ¶ 10, 11

Els reis d’Israel que Jehovà va considerar fidels es van apegar a l’adoració verdadera. La majoria de reis que Jehovà va considerar infidels van abandonar la seua Llei i van començar a adorar déus falsos (1 Re. 21:25, 26; 2 Cròn. 12:1). Per què era tan important per a Jehovà que els reis s’apegaren a l’adoració verdadera? Per un costat, perquè eren responsables de guiar el poble de Déu. També, perquè l’adoració falsa portava a cometre altres pecats greus i injustícies (Os. 4:1, 2). A més, els reis i els seus súbdits estaven dedicats a Jehovà. Per això, la Bíblia compara practicar l’adoració falsa amb l’adulteri (Jer. 3:8, 9). Quan una persona comet adulteri peca greument contra el seu cònjuge. De la mateixa manera, un servent de Jehovà dedicat que practica l’adoració falsa peca greument contra Ell (Deut. 4:23). w24.07 pàgs. 22, 23 ¶ 12-15

Els ancians s’esforcen per reflectir la compassió de Jehovà quan tracten amb algú que ha sigut tret de la congregació. Per exemple, Jehovà no va esperar que l’obstinada nació d’Israel fera el primer pas. Més bé, va prendre la iniciativa, fins i tot abans que mostraren senyals de penediment. Jehovà va il·lustrar la seua compassió dient-li al profeta Osees que es reconciliara amb la seua dona, qui encara li estava sent infidel (Os. 3:1; Mal. 3:7). Igual que Jehovà, els ancians també volen de tot cor que el pecador es penedisca i torne, i no li ho posen difícil. En la paràbola de Jesús del fill perdut, quan el pare va vore tornar al seu fill, «va eixir corrents al seu encontre, el va abraçar i el va besar amb tendresa» (Lluc 15:20). Fixem-nos que el pare no va esperar que el seu fill li demanara perdó. Més bé, va prendre la iniciativa, tal com faria un bon pare. w24.08 pàg. 28 ¶ 7, 8