En la Bíblia, la paraula redempció es referix a l’alliberament, o exoneració, que es conseguix per haver pagat el rescat. L’apòstol Pere ho va expressar d’esta manera: «Sabeu que no va ser amb coses que es fan malbé, com la plata o l’or, que se vos va alliberar [lit. «rescatats», «redimits»] de l’estil de vida inútil que vos van transmetre els vostres avantpassats, sinó que va ser amb sang preciosa, com la d’un corder sense defecte ni taca: la sang de Crist» (1 Pe. 1:18, 19). Gràcies al sacrifici de rescat, podem quedar lliures de les cadenes del pecat i la mort (Rom. 5:21). Que agraïts estem a Jehovà i a Jesús per haver-nos redimit amb la preciosa sang, o vida, de Jesús. w25.02 pàg. 5 ¶ 15, 16

Com podem estar alerta? Vegem què podem aprendre del jove que es descriu en el capítol 7 de Proverbis. Este jove va cometre immoralitat sexual amb una dona indecent. El versicle 22 diu que va anar darrere d’ella sense pensar-s’ho. Però tal com mostren els versicles anteriors, abans havia pres males decisions que el portaren gradualment a cometre el pecat. Què el va portar a pecar? Primer, a poqueta nit, va passar «pel carrer prop del cantó d’aquella dona» immoral. Després, va continuar en direcció a casa d’ella (Prov. 7:8, 9 TNM). A continuació, quan va vore la dona, no es va apartar. Al contrari, va acceptar el seu bes i la va escoltar mentres li contava que havia oferit sacrificis de pau, potser intentant fer-li creure que no era una mala persona (Prov. 7:13, 14, 21). Si no haguera comés totes eixes imprudències, hauria evitat la temptació i el pecat. w24.07 pàg. 16 ¶ 8, 9; pàg. 19 ¶ 19

Jehovà no tolera els pecats greus dins del seu poble. Alguns podrien pensar que com Jehovà és misericordiós, podria permetre que algú que no s’ha penedit continue formant part de la congregació. Però ell no actua aixina, encara que és misericordiós, no és permissiu ni rebaixa les seues normes (Jud. 4). De fet, no seria misericordiós fer-ho, perquè posaria en perill a tota la congregació (Prov. 13:20; 1 Cor. 15:33). Este relat encara ens ensenya una altra lliçó: que Jehovà no vol que ningú siga destruït, sinó que tots arriben a salvar-se. Ell mostra misericòrdia als qui han canviat d’actitud i volen recuperar la seua amistat amb ell (Eze. 33:11; 2 Pe. 3:9). Per això, quan l’home de Corint es va penedir i va canviar la seua conducta, Jehovà va utilitzar a l’apòstol per a explicar als germans que havien de perdonar-lo i rebre’l de nou en la congregació. w24.08 pàg. 17 ¶ 7; pàgs. 18, 19 ¶ 14, 15