18 “Jehovà és pacient,* té molt amor lleial+ i perdona les ofenses i els pecats, però no deixa sense càstig el culpable, i fa que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació.”+

32 Però Jehonadab,+ el fill de Samaà,+ el germà de David, va dir: «Que no es pensi el meu senyor que han matat a tots els joves, els fills del rei, perquè només ha mort Amnon.+ Ha sigut Absalom qui ha donat l’ordre de matar-lo.+ Ho tenia decidit des del dia que Amnon va humiliar la seva germana+ Tamar.+

33 Aleshores el rei, profundament commogut, va pujar a l’habitació del terrat que hi havia a sobre de la porta. Mentre caminava, plorava i deia: «Fill meu, Absalom, fill meu! Fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en lloc teu! Absalom, fill meu! Fill meu!»+

7 No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Perquè el que un sembra, és el que recollirà.+