Quan els jueus van sortir de Babilònia i van tornar a Jerusalem, van afrontar dificultats econòmiques, inestabilitat política i oposició. Això va fer que a molts se’ls fes difícil centrar-se en la reconstrucció del temple de Jehovà. Per això, Jehovà va enviar dos profetes, Ageu i Zacaries, perquè el Seu poble el tornés a servir amb entusiasme, i això va ser efectiu (Ag. 1:1; Zac. 1:1). Ara bé, uns 50 anys més tard, els jueus tornaven a necessitar rebre ànim. Per tant, Esdres, un copista expert en la Llei, va viatjar des de Babilònia fins a Jerusalem per ajudar el poble de Déu a posar l’adoració pura en primer lloc. El que van dir els profetes Ageu i Zacaries va ajudar molt els jueus a continuar confiant en Jehovà en temps difícils, i també ens pot ajudar a nosaltres (Prov. 22:19). (w23.11 14 § 2, 3)

Una manera molt important de demostrar als nostres germans que els estimem és consolant-los. Si sentim compassió, ens serà més fàcil continuar consolant-nos «els uns als altres». A més, enfortirem el nostre amor per ells si els perdonem de tot cor, encara que a vegades ens costi fer-ho. Per què és ara més important que mai que estimem els nostres germans? Pere ens dona una raó al dir: «La fi de totes les coses s’ha apropat. Per tant, [...] estimeu-vos molt els uns als altres» (1 Pe. 4:7, 8). A mesura que s’apropa la fi d’aquest món, veurem complir-se més clarament el que Jesús va predir: «Totes les nacions us odiaran per causa del meu nom» (Mt. 24:9). Per mantenir-nos fidels davant d’aquest odi necessitem estar ben units. Si ens esforcem per estimar-nos els uns als altres, els esforços de Satanàs per dividir-nos fracassaran, ja que l’amor «és un vincle d’unió perfecte» (Fili. 2:1, 2). (w23.11 13 § 18, 19)

Les veritats de la Paraula de Déu són increïblement poderoses. Quan ensenyem a algú com és en realitat Jehovà, som testimonis d’un fet espectacular. A poc a poc, li va caient la bena dels ulls, deixa de creure les mentides de Satanàs i comença a veure el nostre Pare com el veiem nosaltres. Queda impressionat pel seu poder il·limitat (Is. 40:26). El tranquil·litza la seva justícia perfecta (Deut. 32:4). El meravella la seva profunda saviesa (Is. 55:9; Rm. 11:33). I sent un gran consol al descobrir que Jehovà és la personificació de l’amor (1 Jn. 4:8). A mesura que s’apropa a Déu, l’esperança que té de ser el seu amic per sempre es fa més real. Quin increïble privilegi tenim d’ajudar les persones a apropar-se al seu Pare! Quan fem això, Jehovà ens considera els seus «col·laboradors» (1 Cor. 3:5). (w24.02 12 § 15)