Jehovà espera que estiguem disposats a perdonar aquells que ens fereixen (Sl. 86:5; Lc. 17:4; Ef. 4:32). Pot ser que ens sentim molt dolguts pel que algú ens faci o ens digui, especialment si es tracta d’una persona propera, com ara un amic o un familiar (Sl. 55:12-14). De vegades, el dolor pot ser tan profund que ens podríem sentir com si ens haguessin clavat una punyalada (Prov. 12:18). Podríem tendir a reprimir o ignorar els nostres sentiments. Ara bé, fer això seria com rebre una ganivetada i no treure el ganivet de la ferida. No podem pretendre que les nostres ferides es curin si ens limitem a ignorar-les. Quan algú ens fereix, és normal que la nostra reacció inicial sigui enfadar-nos. De fet, la Bíblia reconeix que pot ser que ens indignem. Tot i així, també ens adverteix que no ens hem de deixar dominar per aquest sentiment (Sl. 4:4; Ef. 4:26). Per què? Perquè la ira no ens porta res de bo (Jm. 1:20). Així és que hem de recordar que enfadar-nos és una reacció, però continuar enfadats és una decisió. (w25.02 15 § 4-6)

Jesús va utilitzar una comparació per explicar que acumular riqueses però no ser «ric als ulls de Déu» és inútil, ja que ningú sap què passarà demà (Lc. 12:16-21; Prov. 23:4, 5; Jm. 4:13-15). Com a deixebles de Jesús, ell mateix ens va advertir d’un repte que podríem afrontar. Va dir que hauríem d’estar disposats a renunciar a tot el que tenim per ser els seus deixebles (Lc. 14:33). Els cristians de Judea del primer segle van estar disposats a deixar enrere tot el que tenien i ho van fer de bon grat (Heb. 10:34). Avui dia, molts germans i germanes arreu del món sacrifiquen la seva estabilitat econòmica al no donar suport a cap partit polític (Ap. 13:16, 17). Què els ajuda a fer-ho? La seva plena confiança en la promesa de Jehovà: «No et deixaré mai i no t’abandonaré mai» (Heb. 13:5). Així que fem bé d’intentar planificar el nostre futur, però si sorgeixen imprevistos, estem tranquils perquè confiem completament en Jehovà. (w25.03 29, 30 § 13, 14)

Jehovà no espera que ens convertim en cristians madurs tots sols, sinó que ens ha donat pastors i mestres a la congregació perquè ens ajudin a créixer en sentit espiritual i «tinguem la maduresa d’un home adult i arribem a l’estatura plena del Crist» (Ef. 4:11-13). També posa a la nostra disposició l’esperit sant per poder tenir «la ment de Crist» (1 Cor. 2:14-16). A més, ens ha deixat els quatre Evangelis per tal que puguem veure com Jesús va ensenyar, parlar i actuar mentre va ser a la terra. Si imitem la manera com Jesús va pensar i actuar, podrem assolir la nostra meta de ser cristians madurs. Ara bé, si volem arribar a ser cristians madurs, no ens podem conformar amb un coneixement bàsic de la veritat. Cal que deixem enrere «les ensenyances bàsiques sobre el Crist». (w24.04 4, 5 § 11, 12)