Dijous, 19 de febrer
Sigueu obedients i submisos als que us dirigeixen (Heb. 13:17)
Quan els ancians reben instruccions, les llegeixen amb atenció i fan tot el que poden per posar-les en pràctica. Sovint reben directrius sobre com han de presentar discursos i orar en públic, però també se’ls capacita per cuidar bé les ovelles de Crist. Quan ells fan cas de les instruccions que reben de l’organització, els germans de la congregació se senten protegits i estimats. Així que, quan els ancians ens donen instruccions, fem bé d’obeir-les de tot cor. D’aquesta manera, els hi fem molt més fàcil complir amb les seves responsabilitats. La Bíblia ens diu que hem de ser obedients i submisos als que ens dirigeixen, però de vegades això pot ser tot un repte, ja que són imperfectes (Heb. 13:7, 17). Ara bé, hem de ser molt conscients que, si ens centrem en els defectes i els errors dels ancians en lloc de les seves boniques qualitats, en realitat estarem col·laborant amb els nostres enemics. Per què diem això? Perquè al pensar malament dels ancians, molt probablement també començarem a desconfiar de l’organització. (w24.04 10 § 11, 12)
Divendres, 20 de febrer
Separarà la gent en dos grups (Mt. 25:32)
Què podem dir de tots aquells que morin durant la gran tribulació? Seran destruïts per sempre, sense l’esperança de la resurrecció? La Bíblia deixa clar que aquells que s’oposin totalment a Jehovà i siguin destruïts pel Seu exèrcit durant l’Harmagedon no ressuscitaran (2 Tes. 1:6-10). Però, què passarà amb d’altres que, per exemple, morin durant la gran tribulació per causes naturals, per un accident o a mans d’alguna altra persona? (Ecl. 9:11; Zac. 14:13.) Podrien alguns d’aquests formar part dels «injustos» que ressuscitaran al nou món? (Fe. 24:15.) Senzillament, no ho sabem. Però hi ha certes coses sobre el futur que sí que sabem. Per exemple, sabem que a l’Harmagedon les persones seran jutjades segons com hagin tractat els germans de Crist (Mt. 25:40). I aquells que els hagin donat suport seran jutjats com a ovelles. (Ap. 12:17). (w24.05 10, 11 § 9-11)
Dissabte, 21 de febrer
Jehovà està viu! Alabada sigui la meva Roca! Que el Déu de la meva salvació sigui exalçat! (Sl. 18:46)
«Temps crítics i molt difícils de suportar» (2 Tim. 3:1). Així és com la Bíblia descriu l’època en la qual estem vivint. Els servents de Jehovà patim les mateixes dificultats que la resta de persones però, a més a més, afrontem oposició i persecució. Com podem continuar servint Déu malgrat aquests problemes? Una de les coses que més ens ajuden és estar convençuts que Jehovà és «el Déu viu» (Jer. 10:10; 2 Tim. 1:12). Jehovà és real, està molt pendent de nosaltres i sempre busca maneres d’ajudar-nos quan passem per dificultats (2 Cròn. 16:9; Sl. 23:4). Tenir ben present que Jehovà és el Déu viu ens permetrà aguantar qualsevol prova que se’ns presenti. (w24.06 20 § 1, 2)