Els ancians s’esforcen per reflectir la compassió de Jehovà quan tracten amb aquells que han estat trets de la congregació. Per exemple, Déu no va esperar que la rebel nació d’Israel fes el primer pas. En lloc d’això, va prendre la iniciativa d’ajudar-los a canviar fins i tot abans que mostressin cap senyal de penediment. Jehovà va exemplificar la seva compassió al demanar al profeta Osees que, mentre la seva dona continuava pecant, li oferís reconciliar-se amb ell (Os. 3:1; Mal. 3:7). Avui dia, els ancians imiten Jehovà i desitgen de tot cor que aquells que han estat trets de la congregació tornin i, per això, no els hi posen difícil. A la paràbola del fill pròdig, el pare «va córrer cap a ell [el seu fill], el va abraçar i el va besar tendrament» (Lc. 15:20). Fixa’t que el pare no es va quedar de braços plegats esperant que el fill supliqués el seu perdó, sinó que va prendre la iniciativa d’anar-lo a trobar, igual que faria qualsevol pare amorós. (w24.08 28 § 7, 8)

Tal com mostren les paraules del text d’avui, Jehovà no es guarda la seva saviesa per a ell. Tot al contrari, ens la dona generosament. A més, fixem-nos que ho fa «sense retreure res», és a dir, mai ens fa sentir malament quan li demanem la seva guia. De fet, el nostre Pare desitja que ho fem (Prov. 2:1-6). I nosaltres, podem fer com Jehovà i compartir amb els altres la nostra saviesa? (Sl. 32:8.) Els servents de Déu tenim moltes oportunitats de compartir el que hem après. Per exemple, sovint ensenyem als nous publicadors a predicar. Els ancians també ensenyen amb paciència als servents ministerials i altres germans a atendre les seves responsabilitats dins la congregació. I aquells que tenen experiència en la construcció i el manteniment d’edificis ajuden a capacitar germans i germanes perquè puguin fer aquestes tasques a les instal·lacions teocràtiques. (w24.09 28, 29 § 11, 12)

Per poder servir com a ancià, un germà «ha de ser irreprotxable», és a dir, ha de fer-se un bon nom dins la congregació per la seva conducta exemplar (1 Tim. 3:2). També «ha de tenir una bona reputació entre la gent de fora». Les persones que no serveixen Déu poden criticar les nostres creences, però no haurien de tenir raons vàlides per posar en dubte la nostra honradesa i bona conducta (Dan. 6:4, 5). Per tant, pregunta’t: «Tinc un bon nom tant dins com fora de la congregació?». «Estimar la bondat» implica, per exemple, fixar-se en les coses bones dels altres i felicitar-los per les seves boniques qualitats (Tt. 1:8). Si t’esforces per ser així, et farà feliç ajudar els altres, fins i tot quan això requereixi anar més enllà del que és estrictament necessari. Per què és tan important aquesta qualitat per als ancians? Perquè dediquen gran part del seu valuós temps a cuidar els germans i atendre les seves assignacions (1 Pe. 5:1-3). Amb tot, qualsevol sacrifici que fan no és res comparat amb el goig que els produeix servir els altres (Fe. 20:35). (w24.11 20, 21 § 3-5)