10 Anna, que estava profundament angoixada,* es va posar a orar a Jehovà,+ i no podia parar de plorar. 11 I va fer aquest vot: «Oh Jehovà dels exèrcits, mira tot el que pateixo. Si et recordes de mi, la teva serventa, si no m’oblides i em dones un fill, un nen,+ jo te’l donaré a tu, Jehovà, perquè et serveixi tota la seva vida. I mai se li tallaran els cabells.»*+

11 Aleshores David va dir a Abisai i a tots els seus servidors: «Si el meu propi fill, que és de la meva sang, em vol matar,+ què puc esperar d’un benjaminita?+ Deixeu que em maleeixi, perquè Jehovà li ha dit que ho faci. 12 Potser Jehovà veu el meu patiment+ i Jehovà em dona benediccions en comptes de les malediccions que m’han llançat avui.»+

9 Una composició escrita per Ezequies, el rei de Judà, quan es va posar malalt i es va recuperar de la seva malaltia.