Èxode
10 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Presenta’t davant del faraó. He deixat que el seu cor i el cor dels seus servidors es tornin insensibles+ perquè el faraó pugui veure per ell mateix els meus miracles.+ 2 També ho he permès perquè tu puguis explicar als teus fills i als teus nets com he castigat els egipcis i quins miracles he fet enmig d’ells.+ I vosaltres sabreu que jo soc Jehovà.»
3 Així que Moisès i Aaron es van presentar davant del faraó i li van dir: «Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: “Fins quan et negaràs a humiliar-te davant meu?+ Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar. 4 Si et continues negant a deixar-lo marxar, demà portaré llagostes a tot el teu territori. 5 Cobriran tota la superfície de la terra, fins al punt que ni es podrà veure el terra. Es menjaran les plantes que no s’hagin fet malbé per culpa de la pedregada i devoraran tots els arbres que creixen al camp.+ 6 Ompliran les teves cases, les de tots els teus servidors i les de tots els egipcis. Ni els teus pares ni els teus avis hauran vist mai una cosa semblant.”»+ Llavors va fer mitja volta i va sortir de la presència del faraó.
7 Aleshores els servidors del faraó li van dir: «Fins quan continuarà amenaçant-nos* aquest home? Deixa’ls marxar perquè puguin adorar Jehovà, el seu Déu. Que no t’adones que Egipte està destruït?» 8 Així doncs, van tornar a portar Moisès i Aaron davant del faraó, i ell els va dir: «Aneu a adorar Jehovà, el vostre Déu. Però digueu-me qui hi anirà exactament.» 9 I Moisès li va contestar: «Hi anirem amb els nostres joves, els nostres vells, els nostres fills i les nostres filles, i també ens emportarem les ovelles i les vaques,+ perquè hem de celebrar una festa per a Jehovà.»+ 10 Però ell els va dir: «De debò penseu que us deixaré marxar a vosaltres i als vostres fills? Però si és evident que teniu males intencions! Si us deixés anar, no hi hauria dubte que Jehovà està amb vosaltres!+ 11 No, ni parlar-ne! Els homes sou els únics que podeu anar a adorar Jehovà, perquè això és el que em vau demanar.» Aleshores els van fer fora de davant del faraó.
12 I Jehovà va dir a Moisès: «Estén la mà sobre la terra d’Egipte perquè les llagostes envaeixin tot el país i es mengin tota la vegetació, tot el que hagi quedat de la pedregada.» 13 De seguida, Moisès va estendre el seu bastó sobre la terra d’Egipte, i Jehovà va fer que bufés un vent de l’est sobre la terra durant tot el dia i tota la nit. L’endemà al matí, el vent de l’est va portar les llagostes. 14 I les llagostes van envair tota la terra d’Egipte i es van escampar per tot el territori.+ Va ser terrible.+ No hi havia hagut mai tantes llagostes, ni mai més n’hi haurà. 15 Van cobrir la superfície del país de tal manera que la terra va quedar enfosquida. Van devorar tota la vegetació de la terra i tots els fruits dels arbres que la pedregada havia deixat. En tota la terra d’Egipte no va quedar res de verd, ni als arbres ni als camps.
16 El faraó va fer venir de seguida Moisès i Aaron i va dir: «He pecat contra el vostre Déu Jehovà i contra vosaltres. 17 Si us plau, perdoneu el meu pecat, només per aquesta vegada, i supliqueu a Jehovà, el vostre Déu, que aparti de mi aquesta plaga mortal.» 18 I ell* va sortir de davant del faraó i va fer súpliques a Jehovà.+ 19 Llavors Jehovà va canviar la direcció del vent i va fer que comencés a bufar un vent de l’oest molt fort que es va emportar les llagostes i les va llançar al mar Roig. No en va quedar ni una en tot el territori d’Egipte. 20 Però Jehovà va deixar que el cor del faraó continués sent tossut,+ i el faraó no va deixar marxar els israelites.
21 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Estén la mà cap al cel perquè la foscor cobreixi la terra d’Egipte. La foscor serà tan densa que gairebé es podrà tocar.» 22 Ràpidament, Moisès va estendre la mà cap al cel, i una foscor molt densa va cobrir tota la terra d’Egipte durant tres dies.+ 23 Els egipcis no es podien veure els uns als altres, i durant tres dies no van poder anar enlloc. Però sí que hi havia llum on vivien els israelites.+ 24 Llavors el faraó va cridar Moisès i li va dir: «Aneu a adorar Jehovà.+ Fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres, però les ovelles i les vaques s’han de quedar aquí.» 25 Però Moisès va dir: «Tu també ens donaràs* animals per fer sacrificis i ofrenes cremades, i nosaltres els oferirem a Jehovà, el nostre Déu.+ 26 També ens emportarem el nostre bestiar. No deixarem ni un sol animal* aquí, perquè utilitzarem alguns d’ells per adorar Jehovà, el nostre Déu. I, fins que no arribem allà, no sabem què oferirem a Jehovà.» 27 Ara bé, Jehovà va deixar que el cor del faraó continués sent tossut, i el faraó no va voler deixar-los marxar.+ 28 El faraó va dir a Moisès: «Ves-te’n d’aquí! Ni se t’acudeixi tornar-te a presentar davant meu, perquè el dia que ho facis, moriràs.» 29 I Moisès li va contestar: «Doncs així serà. No tornaré a presentar-me davant teu.»