Èxode
16 Més tard van marxar d’Elim, i amb el temps tot el poble d’Israel va arribar al desert de Sin,+ que està entre Elim i el Sinaí. Van arribar el dia 15 del segon mes després d’haver sortit de la terra d’Egipte.
2 En el desert, tot el poble d’Israel va començar a queixar-se* de Moisès i d’Aaron.+ 3 Els israelites els deien: «Hauria sigut millor que la mà de Jehovà ens hagués matat a la terra d’Egipte! Allà sèiem al costat de les olles de carn+ i menjàvem pa fins que ens atipàvem. Però ara ens heu portat a aquest desert perquè tot el poble mori de gana.»+
4 Llavors Jehovà va dir a Moisès: «Faré ploure sobre vosaltres pa del cel,+ i tots els del poble hauran de sortir a recollir la seva ració diària.+ Així els posaré a prova per veure si obeeixen la meva llei o no.+ 5 Però el sisè dia+ hauran d’agafar el doble del que solen agafar cada dia i preparar menjar amb el que hagin recollit.»+
6 I Moisès i Aaron van dir a tots els israelites: «Al vespre sabreu que és Jehovà qui us ha tret de la terra d’Egipte.+ 7 I al matí veureu la glòria de Jehovà, ja que Jehovà ha escoltat les vostres queixes contra ell. Per què us queixeu de nosaltres, si nosaltres no som ningú?» 8 I Moisès va afegir: «Al vespre Jehovà us donarà carn per menjar i al matí us donarà pa fins que us atipeu. Així veureu que Jehovà ha escoltat les vostres queixes contra ell. Però, qui som nosaltres? En realitat no us esteu queixant de nosaltres, sinó de Jehovà.»+
9 Aleshores Moisès va dir a Aaron: «Digues a tot el poble d’Israel: “Reuniu-vos davant de Jehovà, perquè ell ha escoltat les vostres queixes.”»+ 10 Tan aviat com Aaron va acabar de parlar amb tot el poble d’Israel, tothom es va girar i va mirar cap al desert. De sobte, la glòria de Jehovà va aparèixer en el núvol.+
11 I Jehovà també va dir a Moisès: 12 «He sentit les queixes dels israelites.+ Digue’ls: “Al capvespre* menjareu carn, i al matí us atipareu de pa.+ Així sabreu que jo soc Jehovà, el vostre Déu.”»+
13 Aquell vespre van arribar tantes guatlles que van cobrir el campament,+ i al matí va quedar una capa de rosada al voltant del campament. 14 Quan es va evaporar la capa de rosada, damunt del desert va quedar una cosa laminada i fina,+ tan fina que semblava gebre sobre el terra. 15 Quan els israelites ho van veure, no van saber què era. Així que es van començar a dir els uns als altres: «Què és això?» I Moisès els va dir: «És el pa que Jehovà us ha donat perquè en mengeu.+ 16 Això és el que ha manat Jehovà: “Que cadascú en reculli la quantitat que necessiti per menjar. Agafeu un ómer*+ per cada persona que visqui a la vostra tenda.”» 17 I els israelites ho van començar a fer així. Alguns n’agafaven molt i d’altres, poc. 18 Quan ho mesuraven amb l’ómer, la persona que n’havia agafat molt no en tenia massa, i la que n’havia agafat poc no s’havia quedat curta.+ Cadascú en recollia la quantitat que necessitava per menjar.
19 Llavors Moisès els va dir: «Que ningú en guardi fins al matí següent.»+ 20 Però ells no van fer cas de Moisès. Quan alguns en van deixar fins al matí, allò va criar cucs i va començar a fer pudor. I Moisès es va indignar amb ells. 21 Tots els matins, cadascú en recollia la quantitat que necessitava per menjar. I quan escalfava el sol, la resta es fonia.
22 El sisè dia van agafar el doble de pa,+ és a dir, dos ómers per persona. Per tant, tots els caps del poble van anar a comunicar-ho a Moisès. 23 I ell els va dir: «Això és el que ha dit Jehovà: “Demà serà un dia de descans complet,* un dissabte sant per a Jehovà.+ Coeu el que necessiteu coure, i bulliu el que necessiteu bullir.+ El que sobri, guardeu-ho fins al matí següent.”» 24 Així que els israelites ho van guardar fins al matí següent, tal com havia manat Moisès, i no hi van sortir cucs ni va fer pudor. 25 Aleshores Moisès va dir: «Avui, mengeu-vos el que heu guardat, perquè avui és un dissabte per a Jehovà. Avui no en trobareu a terra. 26 En recollireu durant sis dies, però el setè dia, el dissabte,+ no n’hi haurà.» 27 Tot i això, el setè dia alguns del poble van sortir a agafar-ne, però no en van trobar.
28 Així que Jehovà va dir a Moisès: «Fins quan us negareu a obeir els meus manaments i les meves lleis?+ 29 No oblideu que Jehovà us ha donat el dissabte.+ És per això que el sisè dia us dona pa per a dos dies. El setè dia que tothom es quedi on està i que ningú surti d’allà.» 30 I el setè dia, el poble va celebrar el dissabte.+
31 La casa d’Israel li va posar a aquell pa el nom de mannà.* Era blanc com la llavor de coriandre, i tenia un gust com de galetes de mel.+ 32 Aleshores Moisès va dir: «Això és el que ha manat Jehovà: “Recolliu un ómer de mannà i guardeu-lo perquè les vostres generacions vegin el pa amb què us vaig alimentar+ al desert quan us vaig fer sortir de la terra d’Egipte.”» 33 I Moisès va dir a Aaron: «Agafa un gerro, fica-hi un ómer de mannà i posa’l davant de Jehovà per guardar-lo generació rere generació.»+ 34 Tal com Jehovà havia manat a Moisès, Aaron el va col·locar davant del Testimoni+ per conservar-lo. 35 Els israelites van menjar mannà durant 40 anys,+ fins que van arribar a una terra que estava habitada.+ Van menjar mannà fins que van arribar a la frontera de la terra de Canaan.+ 36 Per cert, un ómer és la desena part d’un efà.*