Segona carta als Corintis
12 He de presumir. Us parlaré de visions sobrenaturals+ i revelacions del Senyor,+ tot i que no s’hi guanyi res. 2 Conec un home en unió amb Crist que —no sé si en el cos o fora del cos, Déu ho sap— va ser endut al tercer cel fa 14 anys. 3 Sí, conec l’home que —no sé si en el cos o fora del cos, Déu ho sap— 4 va ser endut al paradís i va escoltar paraules que no es poden dir i que no està permès que cap home repeteixi. 5 Presumiré d’aquest home, però pel que fa a mi, només presumiré de les meves debilitats. 6 De fet, encara que volgués presumir, no seria un insensat, perquè diria la veritat. Però no ho faig, perquè ningú m’atribueixi més del que veu en mi o em sent dir 7 només per haver rebut aquestes revelacions extraordinàries.
Perquè no m’enorgulleixi massa, he rebut una espina en la carn,+ un àngel de Satanàs, perquè em continuï donant bufetades* i no m’enorgulleixi massa. 8 He suplicat tres vegades al Senyor que me la tregui. 9 Però ell m’ha contestat: «Ja en tens prou amb la bondat immerescuda que t’he mostrat, perquè el meu poder es demostra plenament* en la debilitat.»+ Per tant, presumiré de molt bona gana de les meves debilitats perquè el poder del Crist continuï a sobre meu com una tenda. 10 Per això, per causa de Crist, m’alegro de les debilitats, dels insults, de les necessitats, de les persecucions i de les dificultats. Perquè quan soc dèbil, soc poderós.+
11 He sigut insensat perquè m’hi heu obligat, ja que sou vosaltres els que m’hauríeu d’haver recomanat. He demostrat que no soc inferior en res als vostres «superapòstols», encara que jo no sigui res.+ 12 De fet, us vaig mostrar amb molt d’aguant les proves que m’identifiquen com a apòstol,+ i vaig fer senyals, coses impressionants i obres poderoses.+ 13 Perquè, en què heu sigut menys privilegiats que la resta de congregacions? Només en el fet que no he sigut una càrrega per a vosaltres.+ Perdoneu-me aquest error!
14 Aquesta és la tercera vegada que estic preparat per venir a visitar-vos, però no seré una càrrega, perquè no vull el que vosaltres teniu,+ sinó a vosaltres. No són els fills+ els que haurien d’estalviar per als pares, sinó els pares per als fills. 15 Per part meva, gastaré tot el que tinc de bona gana i em desgastaré completament per vosaltres.+ Si us estimo tant, he d’esperar que m’estimeu menys? 16 Sigui com sigui, no he sigut cap càrrega per a vosaltres.+ Amb tot, vosaltres dieu que he sigut «astut» i que us he atrapat «amb enganys». 17 És que potser m’he aprofitat de vosaltres per mitjà d’algun dels que us he enviat? 18 Vaig suplicar a Titus que us visités, i el vaig enviar acompanyat de l’altre germà. És que Titus s’ha aprofitat de vosaltres?+ No hem demostrat el mateix esperit? No hem seguit els mateixos passos?
19 ¿Heu estat pensant tota l’estona que ens estem defensant davant vostre? Estem parlant davant de Déu en unió amb Crist. I tot el que fem, estimats germans, és per edificar-vos. 20 Perquè tinc por que, quan arribi, no us trobi com m’agradaria i que jo no sigui com us agradaria a vosaltres, sinó que hi hagi baralles, enveges, esclats d’ira, discussions, calúmnies, murmuracions,* orgulls i disturbis. 21 Pot ser que, quan torni, el meu Déu m’humiliï davant vostre i m’hagi de lamentar de molts que han pecat però que no s’han penedit de la impuresa,* de la immoralitat sexual* i de la conducta descarada* que han practicat.