Càntic dels Càntics
4 «Que n’ets, de bonica, estimada meva!
Que n’ets, de bonica!
Els teus ulls, darrere del teu vel, són com els d’un colom.
El teu cabell és com un ramat de cabres
que baixen per les muntanyes de Galaad.+
2 Les teves dents són com un ramat d’ovelles acabades d’esquilar
que surten de l’aigua després de ser rentades.
Totes han tingut bessons,
i cap d’elles ha perdut la seva cria.
3 Els teus llavis són com un fil de color escarlata,
i les teves paraules són encisadores.
Les teves galtes són com dues meitats de magrana
darrere del teu vel.
4 El teu coll+ és com la torre de David,+
construïda amb fileres de pedra,
on hi ha penjats mil escuts,
tots els escuts rodons dels guerrers valents.+
5 Els teus pits són com dues cries de gasela,
els bessons d’una gasela,+
que mengen entre els lliris.»
6 «Abans que bufi la brisa* i que fugin les ombres,
aniré a la muntanya de la mirra
i al turó de l’olíban.»+
8 Vine amb mi des del Líban, núvia meva,
vine amb mi des del Líban.+
Baixa del cim de l’Amanà,*
del cim del Senir, el cim de l’Hermon,+
dels caus dels lleons, de les muntanyes dels lleopards.
9 M’has robat el cor,+ germana meva, núvia meva,
m’has robat el cor amb una sola mirada dels teus ulls,
amb un sol penjoll del teu collaret.
10 Que en són, de boniques, les teves mostres d’amor,+ germana meva, núvia meva!
Les teves mostres d’amor són molt millors que el vi,+
i la fragància del teu perfum, que totes les espècies!+
11 Els teus llavis, núvia meva, gotegen mel pura.*+
Hi ha mel i llet sota la teva llengua,+
i la fragància de la teva roba és com la fragància del Líban.
12 Germana meva, núvia meva, ets com un jardí tancat,
un jardí tancat, una font segellada.
13 Els teus brots són* un paradís* de magranes
amb els fruits més exquisits, amb henna i nards,*
14 nard+ i safrà, canya aromàtica+ i canyella,+
amb tot tipus d’arbres d’olíban, i també mirra i àloes,*+
junt amb els millors perfums.+
15 Ets una font de jardí, un pou d’aigua dolça,
rierols que brollen del Líban.+
16 Desperta, oh vent del nord;
entra, oh vent del sud.
Bufeu suaument* sobre el meu jardí
perquè la seva fragància s’escampi.»
«Que el meu estimat entri al seu jardí
i mengi dels seus fruits més exquisits.»