Les bones notícies segons Lluc
20 Un d’aquells dies, mentre Jesús ensenyava a la gent al temple i anunciava les bones notícies, es van presentar els sacerdots principals i els escribes amb els ancians, 2 i li van preguntar: «Digue’ns, amb quina autoritat fas aquestes coses? Qui t’ha donat aquesta autoritat?»+ 3 Ell els va contestar: «Jo també us faré una pregunta. Digueu-me, 4 d’on era el bateig de Joan: del cel o dels homes?»* 5 Aleshores es van posar a raonar entre ells, i deien: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Per què no el vau creure?” 6 Però si diem: “Dels homes”, tot el poble sense excepció ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta.»+ 7 Per tant, van contestar que no sabien d’on venia. 8 I Jesús els va respondre: «Doncs jo tampoc us dic amb quina autoritat faig aquestes coses.»
9 Després va posar aquesta comparació a la gent: «Un home va plantar una vinya,+ la va llogar a uns vinyaters i se’n va anar de viatge a l’estranger una temporada bastant llarga.+ 10 Al seu temps, va enviar un esclau als vinyaters perquè li donessin la seva part de la collita de la vinya. Però els vinyaters el van apallissar i el van fer fora amb les mans buides.+ 11 Va tornar a enviar un altre esclau, i a aquest també el van apallissar, el van humiliar i el van fer fora amb les mans buides. 12 I encara en va enviar un tercer. A aquest també el van ferir i el van llançar fora. 13 Aleshores l’amo de la vinya va dir: “Què faré ara? Enviaré el meu fill estimat.+ Segurament a ell el respectaran.” 14 Però quan els vinyaters el van veure, es van dir els uns als altres: “Aquest és l’hereu. Matem-lo, i així l’herència serà nostra.” 15 Per això, el van treure fora de la vinya i el van matar.+ Llavors, què els farà l’amo de la vinya? 16 Vindrà, matarà els vinyaters i donarà la vinya a uns altres.»
Quan ho van sentir, van dir: «Que no passi mai això!» 17 Jesús els va mirar fixament i va dir: «Llavors, què vol dir això que està escrit: “La pedra que els constructors van rebutjar s’ha convertit en la pedra angular principal”?*+ 18 Qui caigui sobre aquesta pedra serà fet miques.+ I si aquesta pedra cau a sobre d’algú, l’esclafarà.»
19 Els escribes i els sacerdots principals van voler agafar-lo en aquell mateix moment, perquè es van adonar que havia explicat aquella comparació pensant en ells. Però tenien por de la gent.+ 20 Així que, després d’observar-lo atentament, van contractar uns homes en secret i els van enviar perquè es fessin passar per gent justa i l’atrapessin en alguna cosa que digués.+ D’aquesta manera el podrien entregar al govern i a l’autoritat del governador. 21 I aquests li van preguntar: «Mestre, sabem que tot el que dius i ensenyes és correcte i que no ets parcial,* sinó que ensenyes el camí de Déu d’acord amb la veritat. 22 Està permès* que paguem impostos al Cèsar, o no?» 23 Però ell es va adonar de la seva astúcia i els va dir: 24 «Ensenyeu-me un denari.* De qui són aquesta imatge i la inscripció que hi veieu?» Ells van contestar: «Del Cèsar.» 25 Ell els va dir: «Per tant, assegureu-vos de pagar al Cèsar el que és del Cèsar+ i a Déu el que és de Déu.»+ 26 I no van ser capaços d’atrapar-lo en res del que deia davant de la gent. I, sorpresos de la seva resposta, es van quedar callats.
27 Però alguns saduceus, que diuen que no hi ha resurrecció,+ van anar a preguntar-li:+ 28 «Mestre, Moisès ens va deixar escrit: “Si un home casat mor sense haver tingut fills, el seu germà s’ha de casar amb la viuda per donar descendència al seu germà.”+ 29 Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar però va morir sense tenir fills. 30 El segon 31 i el tercer es van casar amb la viuda, i així fins al setè. Tots van morir sense tenir fills. 32 Després, la dona també va morir. 33 Per tant, en la resurrecció, quin d’ells serà el seu marit? Perquè es va casar amb els set.»
34 Jesús els va dir: «Els fills d’aquest sistema* es casen i són donats en matrimoni. 35 Però els que han sigut considerats dignes de guanyar el sistema que ve i la resurrecció d’entre els morts ni es casen ni són donats en matrimoni.+ 36 De fet, ja no poden morir, perquè són com els àngels, i són fills de Déu perquè són fills de la resurrecció. 37 Però que els morts ressusciten,* ja ho va indicar Moisès al relat de l’arbust, quan va anomenar Jehovà* “el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”.+ 38 Ell no és un Déu de morts, sinó de vius, perquè per a ell* tots estan vius.»+ 39 A l’escoltar-ho, alguns dels escribes li van dir: «Mestre, has respost bé.» 40 I és que ja no s’atrevien a preguntar-li res més.
41 Aleshores ell els va preguntar: «Com és que diuen que el Crist és fill de David?+ 42 Al llibre dels Salms, David mateix diu: “Jehovà* va dir al meu Senyor: ‘Seu a la meva dreta 43 fins que faci dels teus enemics el teu reposapeus.’”+ 44 Per tant, David li diu Senyor. Llavors, com pot ser el seu fill?»
45 Després, mentre tot el poble escoltava, Jesús va dir als seus deixebles: 46 «Aneu amb compte amb els escribes. Els agrada passejar-se amb llargues túniques, i els encanta que la gent els saludi a les places* i també ocupar els seients del davant* a les sinagogues i els llocs més importants als sopars.+ 47 Devoren els béns* de les viudes i fan oracions molt llargues perquè els altres els vegin. El seu judici serà més sever.»