Josuè

14 Aquests són els territoris que els israelites van rebre en herència a la terra de Canaan, els territoris que el sacerdot Eleazar, juntament amb Josuè, el fill de Nun, i els caps de les cases paternes de les tribus d’Israel van donar en herència als israelites.+ 2 L’herència de les nou tribus i mitja es va assignar per sorteig,+ tal com Jehovà havia manat per mitjà de Moisès.+ 3 A les altres dues tribus i mitja, Moisès els havia donat l’herència a l’altra banda* del Jordà,+ i als levites no els va donar cap herència entre les altres tribus.+ 4 Els descendents de Josep formaven dues tribus:+ la de Manassès i la d’Efraïm.+ I els levites no van rebre cap part de la terra, excepte algunes ciutats+ perquè hi visquessin, a més dels camps de pastura per al seu bestiar i els seus béns.+ 5 Així doncs, els israelites van repartir la terra, tal com Jehovà havia manat a Moisès.

6 Els homes de Judà van anar a Guilgal+ per parlar amb Josuè. I Caleb,+ el fill de Jefunnè, el quenazita, li va dir: «Saps molt bé el que Jehovà va dir+ a Moisès, l’home del Déu verdader,+ sobre tu i sobre mi quan érem a Cadeix-Barnea.+ 7 Jo tenia 40 anys quan Moisès, el servent de Jehovà, em va enviar des de Cadeix-Barnea a espiar aquesta terra.+ Quan vaig tornar, vaig donar un informe honest de tot el que havia vist.+ 8 Encara que els meus germans, els que van pujar amb mi, van fer que el poble es desanimés,* jo vaig seguir Jehovà, el meu Déu, de tot cor.+ 9 I aquell dia, Moisès va jurar: “La terra que els teus peus han trepitjat serà una herència permanent per a tu i els teus fills, perquè has obeït Jehovà, el meu Déu, de tot cor.”+ 10 Ja han passat 45 anys des que Jehovà va fer aquesta promesa+ a Moisès, quan Israel marxava pel desert,+ i Jehovà m’ha mantingut amb vida,+ tal com va prometre. Ara tinc 85 anys i encara soc viu. 11 I segueixo tan fort com el dia que Moisès em va enviar a espiar aquesta terra. Tinc tantes forces com en aquell moment, tant per combatre com per fer el que sigui. 12 Per tant, dona’m aquesta regió muntanyosa que Jehovà em va prometre aquell dia. Encara que aquell dia vas sentir que allà hi havia anaquites+ i grans ciutats fortificades,+ segur que* Jehovà estarà amb mi,+ i jo els expulsaré, tal com Jehovà va prometre.»+

13 Aleshores Josuè va beneir Caleb, el fill de Jefunnè, i li va donar Hebron en herència.+ 14 Per això Hebron pertany a Caleb, el fill de Jefunnè, el quenazita. I, fins al dia d’avui, aquesta és la seva herència, perquè va seguir Jehovà, el Déu d’Israel, de tot cor.+ 15 Abans Hebron es deia Quiriat-Arbà+ (Arbà era l’home més important entre els anaquites). I ja no hi va haver més guerra a la regió.+