Segona carta als Corintis

7 Per tant, estimats, com que tenim aquestes promeses,+ netegem-nos de tot el que contamina el cos* i l’esperit,+ perfeccionant la nostra santedat en el temor de Déu.

2 Feu-nos lloc als vostres cors.+ Nosaltres no hem tractat injustament a ningú, no hem corromput a ningú, no ens hem aprofitat de ningú.+ 3 Això no ho dic per condemnar-vos, perquè ja us he dit que us portem al cor tant per morir junts com per viure junts. 4 Us parlo amb molta franquesa. Estic molt orgullós de vosaltres. Sento un gran consol i estic desbordant d’alegria enmig de tots els nostres patiments.+

5 La veritat és que, quan vam arribar a Macedònia,+ no hi vam trobar* tranquil·litat, sinó que vam seguir tenint tota mena de patiments: lluites a fora i pors a dins. 6 Però Déu, que consola els que estan desanimats,+ ens va consolar amb la visita de Titus, 7 i no només amb la seva visita sinó també amb el consol que va rebre gràcies a vosaltres. Ens va explicar que teniu moltes ganes de veure’m, que esteu molt tristos i que esteu molt preocupats per mi. Per això em vaig alegrar encara més.

8 Si amb la meva carta us vaig posar tristos,+ no em sap greu. Al principi sí que me’n va saber (perquè la carta us va entristir, tot i que va ser per poc temps). 9 Però ara me n’alegro, no perquè us vau posar tristos, sinó perquè la vostra tristesa va fer que us penedíssiu. Us vau entristir de la manera que li agrada a Déu, i per tant no us hem perjudicat en res. 10 Perquè la tristesa que li agrada a Déu produeix un penediment que porta a la salvació, i ningú se’n lamenta.+ Però la tristesa del món porta a la mort. 11 Mireu el gran efecte que ha tingut en vosaltres la tristesa que li agrada a Déu! Ha fet que netegeu el vostre nom, que us indigneu, que temeu, que sentiu un desig sincer, que us esforceu de tot cor, que corregiu el mal comès.+ En aquest assumpte heu demostrat que sou purs* en tot sentit. 12 Encara que us vaig escriure, no ho vaig fer per causa de qui va cometre el pecat+ ni tampoc per causa de qui va ser ofès, sinó perquè els vostres esforços per obeir-nos es fessin evidents entre vosaltres i davant de Déu. 13 És per això que hem rebut consol.

I, a part de sentir-nos consolats, ens hem alegrat encara més al veure l’alegria de Titus, perquè tots vosaltres heu animat el seu esperit. 14 Perquè si li he parlat de vosaltres amb orgull, no me n’he hagut d’avergonyir. De la mateixa manera que tot el que us vam dir era veritat, també s’ha demostrat que les coses de les quals vam parlar amb orgull davant de Titus eren veritat. 15 A més, l’afecte tan tendre que ell us té augmenta encara més quan recorda l’obediència de tots vosaltres+ i que el vau rebre amb temor i tremolor. 16 Estic content perquè puc confiar en* vosaltres en tot.