Primer llibre dels Reis
3 Salomó va fer una aliança matrimonial amb el faraó, el rei d’Egipte. Es va casar amb la filla del faraó+ i la va portar a la Ciutat de David+ fins que va acabar de construir la seva casa,+ la casa de Jehovà+ i la muralla que envoltava Jerusalem.+ 2 Ara bé, com que en aquell temps encara no s’havia construït una casa per al nom de Jehovà,+ el poble continuava fent sacrificis als llocs alts sagrats.+ 3 Salomó demostrava que estimava Jehovà a l’obeir els decrets del seu pare David, però feia sacrificis i feia fumejar les ofrenes als llocs alts sagrats.+
4 El rei Salomó va anar a Gabaon a fer sacrificis, perquè era el lloc alt sagrat més important,+ i va oferir 1.000 sacrificis cremats en aquell altar.+ 5 A Gabaon, Jehovà es va aparèixer en un somni a Salomó durant la nit. I Déu li va dir: «Demana’m el que vulguis.»+ 6 Llavors Salomó li va contestar: «Vas mostrar molt amor lleial al meu pare, el teu servent David, perquè va caminar davant teu amb fidelitat, amb justícia i amb un cor pur. I fins al dia d’avui li has continuat mostrant aquest amor lleial, perquè li has donat un fill que s’assegui al seu tron.+ 7 I ara, Jehovà, Déu meu, m’has fet rei a mi, el teu servent, en lloc del meu pare David, encara que soc molt jove i no tinc experiència.*+ 8 El teu servent es troba enmig del poble que tu vas escollir,+ un poble tan nombrós que no es pot ni comptar, de gran que és. 9 Per això, dona al teu servent un cor obedient per jutjar el teu poble,+ per distingir entre el que està bé i el que està malament.+ Perquè, qui pot jutjar el teu poble, que és tan gran?»*
10 A Jehovà li va agradar que Salomó li demanés això.+ 11 I Déu li va dir: «Com que has demanat això, i no has demanat viure molts anys* ni riqueses ni que morin els teus enemics, sinó que has demanat enteniment per prendre bones decisions als judicis,+ 12 et donaré el que has demanat.+ Et donaré un cor savi i capaç d’entendre,+ de manera que no haurà existit ningú com tu fins ara ni tornarà a existir ningú com tu.+ 13 A més, et donaré el que no m’has demanat:+ riqueses i glòria.+ I mentre visquis, no hi haurà cap rei com tu.+ 14 Si segueixes els meus camins i obeeixes les meves normes i els meus manaments, com va fer el teu pare David,+ també faré que tinguis una vida molt llarga.»+
15 Quan Salomó es va despertar, es va adonar que havia sigut un somni. Aleshores va tornar a Jerusalem i es va presentar davant de l’arca del pacte de Jehovà i va oferir sacrificis cremats i ofrenes de pau,*+ i va fer un banquet per a tots els seus servidors.
16 Un dia, van venir dues prostitutes i es van presentar davant del rei. 17 La primera dona va dir: «Escolta’m, si us plau, senyor meu. Aquesta dona i jo vivim a la mateixa casa, i jo vaig tenir un fill mentre ella estava a casa. 18 Al tercer dia d’haver donat a llum, ella també va tenir un fill. Estàvem les dues soles, no hi havia ningú més a casa. 19 De nit, mentre ella dormia, es va estirar a sobre del seu fill, i el nen va morir. 20 Així que, en plena nit, mentre la teva esclava dormia, ella es va aixecar i va agafar el meu fill del meu costat, el va posar als seus braços* i va deixar el seu fill mort als meus braços. 21 Al matí, quan em vaig aixecar a donar-li el pit, vaig veure que estava mort. Però quan el vaig mirar millor, em vaig adonar que no era el nen que jo havia donat a llum.» 22 L’altra dona va dir: «No, el meu fill és el viu i el teu és el mort!» Però la primera deia: «No, el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.» I així és com discutien davant del rei.
23 Finalment, el rei va dir: «Una diu: “El meu fill és el viu i el teu és el mort”, i l’altra diu: “No, el teu fill és el mort i el meu fill és el viu.”» 24 Llavors va ordenar: «Porteu-me una espasa.» Així que li van portar una espasa. 25 I el rei va dir: «Talleu el nen viu pel mig i doneu-ne la meitat a una dona i l’altra meitat a l’altra dona.» 26 Immediatament, la mare del nen, moguda pel seu instint maternal, va suplicar al rei: «Si us plau, senyor meu! Doneu-li a ella el nen! No el mateu!» Però l’altra dona deia: «Ni per a mi ni per a tu! Que el tallin per la meitat!» 27 Al sentir això, el rei va dir: «Doneu el nen a la primera dona! No el mateu, ella és la seva mare.»
28 Tot Israel es va assabentar de la sentència que havia dictat el rei i van sentir una gran admiració* per ell,+ perquè van veure que Déu li havia donat saviesa per jutjar.+