Jeremies
12 Jehovà, tu ets just+ quan et presento la meva queixa
i quan parlo amb tu sobre assumptes de justícia.
Però, per què tenen èxit els malvats?+
I per què viuen tranquils els traïdors?
2 Tu els vas plantar, i han arrelat.
Han crescut i han donat fruit.
Estàs a prop de la seva boca, però molt lluny dels seus pensaments més íntims.*+
3 Però tu em coneixes bé+ i em veus, Jehovà.
Has examinat el meu cor i has vist que està amb tu.+
Separa’ls com ovelles a les quals mataran,
i reserva’ls per al dia de la matança.
4 Fins quan se seguirà assecant la terra?
I fins quan se seguirà pansint la vegetació del camp?+
Els animals i els ocells han desaparegut
per causa de la maldat dels que hi viuen.
Perquè han dit: «Ell no veu el que ens passarà.»
5 Si et canses corrent amb homes,
com podràs córrer contra cavalls?+
Potser et sents segur vivint a una terra on hi ha pau,
però, com t’anirà entre els arbustos frondosos del Jordà?
6 Perquè fins i tot els teus germans, els de la casa del teu pare,
t’han traït.+
Han cridat molt fort contra tu.
Encara que et diguin coses bones,
no te’n fiïs.
7 «He deixat la meva casa+ i he abandonat la meva herència.+
He entregat la meva estimada en mans dels seus enemics.+
8 Per mi, la meva herència s’ha tornat com un lleó al bosc,
ha rugit contra mi.
Per això l’odio.
9 Per mi, la meva herència és com un ocell rapinyaire de molts colors.*
Els altres ocells rapinyaires l’envolten i l’ataquen.+
Veniu i reuniu-vos, tots vosaltres, els animals del camp,
veniu a menjar.+
Han convertit el meu estimat tros de terra en un desert desolat.
11 S’ha convertit en un desert,
s’ha assecat.*
Està abandonat davant meu.+
Tot el país està desolat,
però a ningú li importa.+
12 Els destructors han arribat per tots els camins del desert,
perquè l’espasa de Jehovà està devorant el país d’un extrem a l’altre.+
No hi ha pau per a ningú.
13 Han sembrat blat, però han recollit espines.+
S’han esgotat per no res.
S’avergonyiran de la seva collita
per causa de la gran ira de Jehovà.»
14 Això és el que diu Jehovà: «Arrencaré de la seva terra+ tots els meus veïns malvats, que estan tocant l’herència que vaig donar al meu poble Israel,+ i també arrencaré la casa de Judà d’enmig d’ells. 15 I un cop els hagi arrencat, els tornaré a mostrar misericòrdia i faré que cadascun d’ells torni a la seva herència i a la seva terra.»
16 «I si ells, que havien ensenyat al meu poble a jurar per Baal, realment aprenen a fer les coses com el meu poble i a jurar pel meu nom, dient: “Tan cert com que Jehovà està viu!”, aleshores podran viure entre el meu poble. 17 Però si alguna nació no vol obeir, l’arrencaré; l’arrencaré i la destruiré», diu Jehovà.+