Jeremies
6 Fills de Benjamí, refugieu-vos lluny de Jerusalem.
S’aproxima una calamitat des del nord, una gran catàstrofe.+
2 La filla de Sió és com una dona bonica i delicada.+
3 Els pastors vindran amb els seus ramats,
plantaran les seves tendes al voltant d’ella+
i cadascú portarà a pasturar el seu ramat.+
4 «Prepareu-vos* per fer guerra contra ella!
Anem! Ataquem-la al migdia!»
«Ai de nosaltres! Perquè s’està acabant el dia
i les ombres del vespre s’estan allargant.»
5 «Anem! Ataquem-la durant la nit
i destruïm les seves torres fortificades.»+
6 Perquè això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«Talleu arbres i aixequeu un terraplè per atacar Jerusalem.+
És la ciutat que ha de ser castigada,
dins seu no hi ha més que opressió.+
7 Igual que un pou manté l’aigua fresca,
ella manté fresca la seva maldat.
Dins seu s’hi escolta violència i destrucció;+
no hi veig més que malalties i calamitats.
8 Jerusalem! Fes cas de l’advertència o m’apartaré de tu amb fàstic.+
Faré que siguis una terra desolada i deshabitada.»+
9 Això és el que diu Jehovà dels exèrcits:
«Recolliran del tot la resta d’Israel, tal com es recullen els últims raïms d’una vinya.
I tu, torna a passar la mà per les vinyes com fan els que recullen raïm.»
10 «A qui he de parlar i advertir?
Qui escoltarà?
Ells tenen les orelles tapades,* i per això no poden parar atenció.+
Menyspreen les paraules de Jehovà,+
no els agraden gens.
11 Per això estic ple de la fúria de Jehovà,
i estic cansat de contenir-la.»+
«Aboca-la sobre els nens als carrers+
i sobre els grups de joves que estan reunits.
Els atraparà a tots, tant a l’home com a la seva dona,
tant als que són vells com als que són molt vells.+
12 Les seves cases seran entregades a uns altres,
i també els seus camps i les seves esposes,+
perquè estendré la meva mà contra els habitants del país», diu Jehovà.
13 «Des del més petit fins al més gran, tots obtenen beneficis de manera deshonesta.+
Des del profeta fins al sacerdot, tots són uns estafadors.+
14 Intenten curar superficialment les ferides* del meu poble, dient:
“Hi ha pau! Hi ha pau!”,
quan no hi ha pau.+
15 ¿S’avergonyeixen de les coses detestables que han fet?
No s’avergonyeixen de res!
Ni tan sols saben què és la vergonya!+
Per tant, cauran entre els que han caigut.
Quan els castigui, s’entrebancaran», diu Jehovà.
16 Això és el que diu Jehovà:
«Pareu-vos a les cruïlles dels camins i mireu.
Però ells diuen: «No el seguirem.»+
17 «Vaig nomenar vigilants+ que van dir:
“Escolteu el so del corn!”»+
Però ells van contestar: «No l’escoltarem.»+
18 «Per això, escolteu, oh nacions!
Sapigueu què els espera,
oh poble!
19 Escolta, oh terra!
Faré venir una desgràcia sobre aquest poble,+
el resultat de les seves maquinacions,
perquè no van escoltar les meves paraules
i van rebutjar la meva llei.»*
20 «Per què em porteu olíban de Saba
i canya aromàtica d’una terra llunyana?
No accepto les vostres ofrenes cremades
i no m’agraden els vostres sacrificis.»+
21 Per tant, això és el que diu Jehovà:
«Posaré obstacles davant d’aquest poble,
i ensopegaran amb ells,
els pares i els seus fills,
els veïns i els seus companys,
i tots ells moriran.»+
22 Això és el que diu Jehovà:
«Mira! Ve un poble de la terra del nord,
i una gran nació es despertarà des de les parts més llunyanes de la terra.+
23 Agafaran l’arc i la javelina.
Són cruels i no tindran compassió.
La seva veu rugirà com el mar
i van muntats a cavall.+
Filla de Sió, venen contra tu com guerrers en ordre de batalla.»
24 Hem escoltat aquesta notícia.
Ens fallen les forces,+
l’angoixa s’ha apoderat de nosaltres,
uns dolors com els d’una dona que dona a llum.+
25 No vagis al camp
ni vagis pels camins,
perquè l’enemic porta una espasa;
hi ha terror per tot arreu.
26 Filla del meu poble,
vesteix-te amb roba de sac+ i rebolca’t a les cendres.
Lamenta’t i plora amargament+ com algú que perd el seu únic fill,
perquè el destructor vindrà de sobte sobre nosaltres.+
27 «T’he fet* examinador de metall enmig del meu poble,
algú que fa una anàlisi completa.
Has de fixar-te en la seva conducta i examinar-la.
Són com el coure i el ferro,
tots ells són uns corruptes.
29 Les manxes s’han socarrat.
Del foc en surt plom.
30 La gent dirà que són plata de rebuig,
perquè Jehovà els ha rebutjat.»+