Ester

9 Va arribar el dia 13 del dotzè mes, és a dir, el mes d’adar,*+ i s’havien de complir l’ordre del rei i la seva llei.+ Era el dia en què els enemics dels jueus esperaven derrotar-los, però va passar tot el contrari, perquè van ser els jueus els que van vèncer els que els odiaven.+ 2 Els jueus es van reunir a les seves ciutats, a totes les províncies del rei Assuer,+ per lluitar contra els que els volien fer mal. I com que la por a ells havia caigut damunt de tots els pobles, ningú els va poder oposar resistència.+ 3 A més, tots els prínceps de les províncies, els sàtrapes,+ els governadors i els que s’encarregaven dels assumptes del rei donaven suport als jueus, perquè tenien por de Mardoqueu. 4 Mardoqueu havia rebut molta autoritat+ al palau del rei, i la seva fama s’anava escampant per totes les províncies, perquè cada vegada tenia més autoritat.

5 Els jueus van atacar tots els seus enemics amb l’espasa, i els van matar i exterminar. Van fer el que van voler amb els que els odiaven.+ 6 Al castell* de Susa,+ els jueus van matar i exterminar 500 homes. 7 També van matar Parxandata, Dalfon, Aspata, 8 Porata, Adalia, Aridata, 9 Permesta, Arissai, Aridai i Vaizata, 10 els deu fills d’Aman, el fill d’Amedata, l’enemic dels jueus.+ Els van matar, però no es van quedar amb les seves possessions.+

11 Aquell dia van informar el rei del nombre de morts que hi havia hagut al castell de Susa.

12 Llavors el rei va dir a la reina Ester: «Al castell de Susa, els jueus han matat i exterminat 500 homes i els deu fills d’Aman. Què hauran fet a les altres províncies del rei?+ I ara, vols alguna cosa més? Digue-m’ho i t’ho donaré! Què més desitges? Et donaré el que em demanis.» 13 Ester li va contestar: «Si al rei li sembla bé,+ que deixi que els jueus de Susa demà també puguin actuar segons la llei d’avui,+ i que faci penjar a un pal els cossos dels deu fills d’Aman.»+ 14 Aleshores el rei va ordenar que es fes així. La llei es va publicar a Susa i van penjar els cossos dels deu fills d’Aman.

15 Per tant, els jueus de Susa es van tornar a reunir el dia 14 del mes d’adar+ i van matar 300 homes més a Susa, però no es van quedar amb les seves possessions.

16 Els altres jueus que vivien a les províncies del rei també es van reunir per defensar-se.+ Van matar 75.000 enemics, i així es van alliberar dels que els odiaven,+ però no es van quedar amb les seves possessions. 17 Tot això va passar el dia 13 del mes d’adar. I el dia 14 van descansar i el van convertir en un dia de banquets i alegria.

18 Els jueus de Susa es van reunir el dia 13+ i el dia 14+ per defensar-se. El dia 15 van descansar, i van celebrar aquell dia amb banquets i alegria. 19 Però els jueus del camp, els que vivien a les ciutats dels districtes que estaven als afores, van celebrar el dia 14 del mes d’adar amb alegria i banquets. Va ser un dia de festa+ i una ocasió per enviar-se menjar els uns als altres.+

20 Mardoqueu+ va escriure tot el que havia passat i va enviar cartes oficials als jueus de totes les províncies del rei Assuer, tant als que vivien a prop com als que vivien lluny. 21 Els va ordenar que cada any celebressin el dia 14 i el dia 15 del mes d’adar, 22 perquè aquells dies els jueus es van alliberar dels seus enemics i, aquell mes, la seva pena es va convertir en alegria i el seu dol,+ en un dia de festa. Per això, havien de celebrar aquells dies amb banquets i alegria, i havien de regalar-se menjar els uns als altres i fer regals als pobres.

23 Els jueus van estar d’acord a seguir celebrant la festa que havien començat a celebrar i a fer el que Mardoqueu els havia escrit. 24 I és que Aman,+ el fill d’Amedata, l’agaguita,+ que era l’enemic de tots els jueus, havia tramat un complot contra els jueus per exterminar-los,+ i havia tirat el pur,+ és a dir, la sort, per fer-los agafar por i eliminar-los. 25 Però quan Ester es va presentar davant del rei, ell va manar per escrit:+ «Que el malvat complot que ha tramat contra els jueus+ recaigui sobre el seu cap.» I a Aman i als seus fills els van penjar a un pal.+ 26 Per això, a aquesta festa la van anomenar Purim, que ve de la paraula pur.*+ Així doncs, per tot el que hi havia escrit a la carta de Mardoqueu, pel que havien vist i pel que els havia passat, 27 els jueus es van comprometre que, tant ells com els seus descendents i tots els que s’unissin a ells,+ sempre celebrarien aquests dos dies i que, cada any, al temps fixat, seguirien el que hi havia escrit sobre aquesta festa. 28 De generació en generació, totes les famílies havien de recordar i celebrar aquesta festa a totes les províncies i a totes les ciutats. Els jueus sempre haurien de celebrar el Purim, i els seus descendents sempre haurien de commemorar-lo.

29 Aleshores es va escriure una segona carta sobre el Purim, i la reina Ester, la filla d’Abihail, i Mardoqueu, el jueu, la van confirmar amb l’autoritat que se’ls havia donat. 30 Mardoqueu va enviar cartes oficials a tots els jueus de les 127 províncies+ del regne d’Assuer+ amb paraules de pau i veritat 31 per confirmar que se celebrés el Purim al temps que s’havia fixat, tal com Mardoqueu, el jueu, i la reina Ester els havien manat,+ i tal com els jueus mateixos havien dit que farien, tant ells com els seus descendents.+ També s’havien de fer dejunis+ i súpliques.+ 32 L’ordre d’Ester va confirmar tots els assumptes relacionats amb el Purim,+ i es va escriure en un llibre.