Carta als Romans
11 Llavors, jo pregunto: és que Déu va rebutjar el seu poble?+ És clar que no! Perquè jo també soc israelita, de la descendència d’Abraham, de la tribu de Benjamí. 2 Déu no va rebutjar el seu poble, a qui primer va dirigir la seva atenció.*+ ¿No sabeu què diuen les Escriptures sobre Elies, quan es va queixar d’Israel a Déu? 3 «Jehovà,* han matat els teus profetes i han destruït els teus altars. Només quedo jo, i ara em volen matar.»*+ 4 Però, què li va dir la declaració divina? «Encara tinc 7.000 homes que no s’han agenollat davant de Baal.»+ 5 De la mateixa manera, en aquest temps també hi ha una resta+ que ha sigut escollida per bondat immerescuda. 6 Per tant, si són escollits per bondat immerescuda,+ ja no ho són per obres.+ Si no, la bondat immerescuda ja no seria bondat immerescuda.
7 Doncs, què? Israel no va aconseguir el que continua buscant amb tanta insistència, però els escollits sí que ho van aconseguir.+ Els altres es van tornar insensibles,+ 8 tal com està escrit: «Fins al dia d’avui, Déu els ha donat un esperit de son profund+ i els ha donat ulls que no hi veuen i orelles que no hi senten.»+ 9 A més, David diu: «Que la seva taula es converteixi en un parany, una trampa, un obstacle* i un càstig per a ells. 10 Que se’ls enfosqueixin els ulls i no hi vegin. I fes que sempre hagin de doblegar l’esquena.»+
11 Per això, jo pregunto: és que ells van ensopegar i van caure del tot? És clar que no! Però com que han fet un pas en fals, la gent de les nacions es pot salvar, i això provocarà la seva enveja.+ 12 I si el seu pas en fals enriqueix el món i la seva disminució enriqueix la gent de les nacions,+ encara hi haurà moltes més riqueses quan el seu nombre es completi!
13 Ara us parlo a vosaltres, que sou gent de les nacions. Com que soc un apòstol a les nacions,+ dono glòria al* meu ministeri+ 14 per veure si, d’alguna manera, puc provocar l’enveja del meu poble* i salvar-ne alguns. 15 Perquè si rebutjar-los+ significa reconciliació per al món, què significarà acceptar-los? ¿No significarà que passen de la mort a la vida? 16 A més, si la part de la massa que s’agafa com a primícies és santa, també ho és tota la massa. I si l’arrel és santa, les branques també ho són.
17 Ara bé, si algunes branques van ser arrencades, i a tu, tot i que ets una olivera silvestre, et van empeltar entre les altres i participes de la riquesa de l’arrel de l’olivera, 18 no tractis amb arrogància* les branques. I si les tractes amb arrogància,+ recorda que tu no sostens l’arrel, sinó que l’arrel et sosté a tu. 19 I tu diràs: «Es van arrencar algunes branques per empeltar-me a mi.»+ 20 Això és veritat. Elles van ser arrencades per la seva falta de fe+ però tu t’hi mantens per la fe.+ En comptes de ser arrogant, tingues temor. 21 Perquè si Déu no va perdonar les branques naturals, tampoc et perdonarà a tu. 22 Així doncs, pensa en la bondat+ i en la severitat de Déu. Ell és sever amb els que van caure+ però és bondadós amb tu, sempre que et mantinguis en la seva bondat. Si no, tu també seràs tallat. 23 I ells també seran empeltats si no persisteixen en la seva falta de fe,+ perquè Déu els pot tornar a empeltar. 24 Perquè si vas ser tallat de l’olivera que és silvestre per naturalesa i, contra el que és natural, vas ser empeltat a l’olivera cultivada, amb molta més raó les branques naturals tornaran a ser empeltades a la seva olivera!
25 Germans, no vull que ignoreu aquest secret sagrat+ perquè no us feu savis als vostres propis ulls: una part d’Israel s’ha tornat insensible fins que entri el nombre complet de la gent de les nacions, 26 i d’aquesta manera tot Israel+ se salvarà. Tal com està escrit: «L’alliberador* sortirà de Sió+ i allunyarà de Jacob les pràctiques irreverents. 27 I aquest és el pacte que faré amb ells+ quan m’emporti els seus pecats.»+ 28 És cert que pel que fa a les bones notícies, són enemics per al vostre benefici. Però pel que fa a l’elecció de Déu, són estimats per causa dels seus avantpassats.+ 29 Perquè a Déu no li sabran greu els seus regals ni la seva crida. 30 En un altre temps desobeíeu Déu,+ però ara se us ha mostrat misericòrdia+ per la seva desobediència.+ 31 De la mateixa manera, ells ara han sigut desobedients i, com a resultat, se us ha mostrat misericòrdia a vosaltres, perquè ara a ells també se’ls pugui mostrar misericòrdia. 32 Perquè Déu ha fet que tots ells siguin presoners de la desobediència+ per poder-los mostrar misericòrdia a tots.+
33 Que profundes són les riqueses, la saviesa i el coneixement de Déu! Que insondables són els seus judicis i inexplorables els seus camins! 34 Perquè, «¿qui ha conegut la ment de Jehovà,* o qui s’ha convertit en el seu conseller?».+ 35 «¿Qui li ha donat res a Déu primer perquè ell li hagi de donar res a canvi?»+ 36 Perquè totes les coses venen d’ell i són per ell i per a ell. A ell sigui la glòria per sempre. Amén.