Segona carta als Corintis

6 Com a col·laboradors seus,+ també us supliquem que no accepteu la bondat immerescuda de Déu i després perdeu de vista el seu propòsit.+ 2 Perquè ell diu: «Et vaig escoltar en un temps favorable i et vaig ajudar en un dia de salvació.»+ Ara és el temps especialment favorable! Ara és el dia de salvació!

3 No fem res que faci ensopegar els altres, perquè ningú pugui trobar cap defecte en el nostre ministeri.+ 4 Al contrari, ens recomanem com a ministres de Déu+ en tot el que fem: aguantem moltes proves, patiments, moments de necessitat, dificultats,+ 5 cops, empresonaments,+ disturbis, treball dur, nits sense dormir i ocasions sense menjar;+ 6 ens comportem amb puresa i coneixement, som pacients+ i bondadosos,+ ens deixem guiar per l’esperit sant, demostrem amor sense hipocresia,+ 7 diem la veritat i confiem en el poder de Déu;+ tenim les armes de la justícia+ a la mà dreta* i a la mà esquerra;* 8 tant si se’ns honra com si se’ns deshonra, tant si se’ns critica com si se’ns alaba. Ens veuen com uns impostors, encara que diem la veritat; 9 com uns desconeguts, encara que som coneguts; com uns moribunds,* encara que estem vius;+ com si estiguéssim castigats,* encara que no se’ns ha entregat a la mort;+ 10 com si estiguéssim tristos, encara que sempre estem alegres; com si fóssim pobres, encara que fem rics a molts; com si no tinguéssim res, encara que ho tenim tot.+

11 Corintis, us hem parlat amb franquesa* i us hem obert el nostre cor de bat a bat. 12 Nosaltres no hem posat límits* a l’afecte que us tenim,+ però vosaltres sí que heu posat límits a l’afecte que ens teniu. 13 Així que —us parlo com si fóssiu els meus fills— corresponeu al nostre afecte i obriu també el vostre cor de bat a bat.*+

14 No us poseu sota un jou desigual* amb els no-creients.+ Perquè, quina relació tenen la justícia i la maldat?*+ O què tenen en comú la llum i la foscor?+ 15 A més, com poden estar d’acord Crist i Belial?*+ O què tenen en comú* un creient* i un no-creient?+ 16 I, quin acord hi ha entre el temple de Déu i els ídols?+ Perquè nosaltres som un temple d’un Déu viu.+ Tal com Déu va dir: «Viuré enmig d’ells+ i caminaré enmig d’ells, i jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble.»+ 17 «“Per tant, sortiu d’enmig d’ells i separeu-vos”, diu Jehovà,* “i deixeu de tocar el que és impur”»,+ «“i jo us acolliré”».+ 18 «“Jo seré un pare per a vosaltres,+ i vosaltres sereu fills i filles per a mi”,+ diu Jehovà,* el Totpoderós.»