Ezequiel

3 Llavors em va dir: «Fill de l’home, menja’t això que tens davant teu. Menja’t aquest rotlle, i ves, parla a la casa d’Israel.»+

2 Per tant, vaig obrir la boca i em va fer menjar el rotlle. 3 I va afegir: «Fill de l’home, menja’t el rotlle que et dono, i omple’t l’estómac amb aquest rotlle.» I jo me’l vaig menjar, i a la boca era dolç com la mel.+

4 I em va dir: «Fill de l’home, ves a la casa d’Israel i porta’ls el meu missatge. 5 Perquè no t’envio a un poble que parla un idioma incomprensible o una llengua desconeguda, sinó a la casa d’Israel. 6 No t’envio a una multitud de pobles que parlen un idioma incomprensible o una llengua desconeguda que no pots entendre. Si t’enviés a aquests pobles, t’escoltarien.+ 7 Però la casa d’Israel no et voldrà escoltar, perquè a mi no em volen escoltar.+ Tots els de la casa d’Israel tenen el cap i el cor durs.+ 8 Doncs bé, t’he fet la cara tan dura com la seva cara i el front tan dur com el seu front.+ 9 He fet que el teu front sigui com un diamant, més dur que una pedra.*+ No els tinguis por ni t’espantis de les seves cares,+ perquè són un poble rebel.»

10 I llavors em va dir: «Fill de l’home, escolta i accepta dins del teu cor tot el que et digui. 11 Ves a parlar als exiliats del teu poble.*+ Tant si escolten com si no,+ digue’ls: “Això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà.”»

12 Aleshores, un esperit se’m va endur,+ i darrere meu vaig escoltar una veu eixordadora que deia: «Que la glòria de Jehovà sigui alabada des del seu lloc!» 13 Vaig escoltar el soroll de les ales dels éssers vivents quan es tocaven les unes amb les altres,+ el soroll de les rodes que estaven al seu costat+ i una gran remor. 14 Llavors, l’esperit em va agafar i se’m va endur, i me’n vaig anar ple d’amargura i d’indignació,* i la mà de Jehovà va actuar en mi amb molta força. 15 Per això, vaig anar als exiliats del poble que vivien a la vora del riu Quebar,+ a Tel-Abib, i em vaig quedar allà amb ells. I vaig estar amb ells, atordit,+ durant set dies.

16 Al cap de set dies, Jehovà em va donar el següent missatge:

17 «Fill de l’home, t’he nomenat vigilant de la casa d’Israel.+ Quan escoltis una paraula de la meva boca, els has d’advertir de part meva.+ 18 Si jo dic a algú malvat: “Moriràs”, però tu no l’avises ni parles amb ell per advertir-lo que s’aparti del seu mal camí perquè pugui seguir vivint,+ ell morirà pels pecats que ha comès, perquè és malvat,+ però a tu et reclamaré la seva sang.*+ 19 Però si adverteixes algú malvat i ell no s’aparta de la seva maldat ni del seu mal camí, ell morirà pels seus pecats, però tu salvaràs la teva vida.+ 20 I si algú just s’aparta de la seva justícia i fa el mal,* posaré un obstacle* davant seu i morirà.+ Si tu no l’adverteixes, ell morirà pels seus pecats, i els seus actes justos no seran recordats, però a tu et reclamaré la seva sang.*+ 21 Però si adverteixes el just perquè no pequi, i no peca, ell seguirà vivint perquè l’has advertit,+ i tu hauràs salvat la teva vida.»

22 Allà, la mà de Jehovà va venir sobre mi, i ell em va dir: «Aixeca’t, ves a la plana, i allà parlaré amb tu.» 23 Per tant, em vaig aixecar i vaig anar a la plana, i allà hi havia la glòria de Jehovà;+ era com la glòria que havia vist a la vora del riu Quebar.+ I em vaig inclinar de cara a terra. 24 Llavors l’esperit va entrar dins meu i em va fer posar dret.+ I ell em va dir:

«Ves i tanca’t a casa teva. 25 I a tu, fill de l’home, et posaran cordes a sobre i et lligaran amb elles perquè no puguis sortir i presentar-te davant d’ells. 26 I jo faré que la llengua se t’enganxi al paladar, et quedaràs mut i no els podràs reprendre, perquè són un poble rebel. 27 Però quan jo parli amb tu, t’obriré la boca, i els hauràs de dir:+ “Això és el que diu el Senyor Sobirà Jehovà.” Qui escolta, que escolti,+ i qui no vulgui escoltar, que no escolti, perquè són un poble rebel.+