Ezequiel

10 Llavors vaig veure que, sobre la plataforma que hi havia damunt dels caps dels querubins, hi havia una espècie de pedra de safir que semblava un tron.+ 2 Aleshores ell va dir a l’home que anava vestit de lli:+ «Fica’t entre les rodes,+ sota els querubins, omple’t les mans amb les brases enceses+ que hi ha entre els querubins i escampa-les sobre la ciutat.»+ I vaig veure com hi entrava.

3 Els querubins estaven drets a la dreta del temple quan l’home hi va entrar, i el núvol va omplir el pati interior. 4 La glòria de Jehovà+ es va elevar des d’on estaven els querubins fins al llindar de la porta del temple. El temple es va anar omplint amb el núvol,+ i la resplendor de la glòria de Jehovà va omplir el pati. 5 El so de les ales dels querubins es podia sentir des del pati exterior, i era com la veu del Déu Totpoderós quan parla.+

6 Llavors va ordenar a l’home que anava vestit de lli: «Agafa foc d’entre les rodes, d’entre els querubins.» I ell hi va entrar i es va quedar dret al costat d’una de les rodes. 7 Un dels querubins va allargar la mà cap al foc que hi havia entre els querubins,+ en va agafar una mica i el va posar a les mans del que anava vestit de lli,+ que el va agafar i va sortir d’allà. 8 Els querubins tenien sota les ales el que semblaven mans humanes.+

9 Mentre mirava, vaig veure quatre rodes al costat dels querubins, una roda al costat de cada querubí, i les rodes brillaven com una pedra de crisòlit.+ 10 Les quatre eren iguals, i semblava que una roda estigués dintre d’una altra roda. 11 Quan es movien, podien anar en les quatre direccions sense haver de girar, perquè anaven en la direcció on mirava el cap dels querubins,* sense haver de girar. 12 Tot el cos dels querubins, la seva esquena, les seves mans, les seves ales i les rodes, les rodes de tots quatre, estaven plens d’ulls.+ 13 I vaig sentir una veu que deia a les rodes: «Rodeu!»

14 Cadascun d’ells tenia quatre cares. La primera era la cara del querubí, la segona era la cara d’un home,* la tercera era la cara d’un lleó i la quarta era la cara d’una àguila.+

15 Els querubins s’elevaven —eren els mateixos éssers vivents* que havia vist al riu Quebar—,+ 16 i quan es movien, les rodes es movien amb ells, i quan aixecaven les ales per enlairar-se de terra ben amunt, les rodes ni giraven ni s’apartaven del seu costat.+ 17 Quan ells es quedaven quiets, les rodes es quedaven quietes, i quan ells s’elevaven, les rodes s’elevaven amb ells, perquè l’esperit que actuava en els éssers vivents* estava a les rodes.

18 Llavors la glòria de Jehovà+ va sortir de damunt del llindar de la porta del temple i es va posar sobre els querubins.+ 19 Mentre jo mirava, els querubins van aixecar les ales i es van elevar de terra. Quan ells van marxar, les rodes també estaven al seu costat. Es van aturar a l’entrada de la porta est del temple de Jehovà, i la glòria del Déu d’Israel estava damunt d’ells.+

20 Com que eren els mateixos éssers vivents* que vaig veure sota el Déu d’Israel al riu Quebar,+ vaig saber que eren querubins. 21 Tots quatre tenien quatre cares, quatre ales i el que semblaven mans humanes sota les ales.+ 22 Les seves cares eren com les cares que havia vist al riu Quebar.+ Cadascun d’ells anava cap endavant.+