Salms
3 El que hem sentit i sabem,
el que els nostres pares ens han explicat,+
4 no ho amagarem als seus fills.
Parlarem a la propera generació+
de les accions lloables de Jehovà i de la seva força,+
de les coses meravelloses que ha fet.+
5 Ell va establir una norma* a Jacob
i va instituir una llei a Israel.
Va ordenar als nostres avantpassats
que expliquessin aquestes coses als seus fills+
6 perquè la següent generació,
els fills que havien de néixer, les coneguessin.+
Ells també les explicarien als seus fills.+
7 Aleshores aquests posarien la seva confiança en Déu.
8 Així, ells no serien com els seus avantpassats,
una generació tossuda i rebel,+
una generació amb un cor inconstant*+
i amb un esperit infidel a Déu.
9 Els efraïmites anaven armats amb els seus arcs,
però es van retirar el dia de la batalla.
11 També es van oblidar del que ell havia fet,+
de les obres extraordinàries que els havia fet veure.+
12 Ell va fer coses meravelloses davant dels seus avantpassats,+
a la terra d’Egipte, a la regió de Sóan.+
14 De dia els guiava amb un núvol,
i durant tota la nit, amb la llum d’un foc.+
15 Va partir roques al desert,
va fer que beguessin fins a saciar-se, com si beguessin d’aigües profundes.+
16 Va fer sortir torrents d’una roca
i va fer que les aigües fluïssin com rius.+
17 Però ells van continuar pecant contra ell
al rebel·lar-se contra l’Altíssim al desert.+
19 Així que van parlar en contra de Déu.
Van dir: «Pot Déu parar una taula en ple desert?»+
20 Va ser ell qui va colpejar la roca
perquè fluïssin torrents i es desbordés l’aigua.+
«Ens pot donar pa també?
O pot proporcionar carn al seu poble?»+
21 Quan Jehovà els va sentir es va enfurismar.+
El seu foc+ va cremar contra Jacob,
i la seva ira es va encendre contra Israel,+
22 perquè no van posar fe en Déu,+
no van confiar en la seva capacitat de salvar-los.
23 Per això va donar ordres al cel ennuvolat de dalt,
va obrir les portes del cel.
24 Va fer ploure mannà una vegada rere l’altra perquè en mengessin,
els va donar el cereal del cel.+
25 Els homes van menjar el pa dels poderosos.*+
Ell els va donar el necessari perquè quedessin satisfets.+
26 Al cel va aixecar el vent de l’est
i amb el seu poder va fer que bufés un vent del sud.+
27 I va fer ploure carn sobre ells com si fos pols,
tants ocells com sorra hi ha a la vora del mar.
28 Els va fer caure al mig del seu campament,
tot al voltant de les seves tendes.
29 Ells en van menjar fins a afartar-se,
ell els va donar el que desitjaven.+
30 Però abans que calmessin completament les seves ànsies,
mentre encara tenien el menjar a la boca,
31 la ira de Déu va esclatar contra ells.+
Ell va fer morir els homes més forts,+
va abatre els joves d’Israel.
33 Per tant, ell va posar fi als seus dies com si fossin un simple sospir+
i va posar fi als seus anys amb desgràcies sobtades.
34 Però cada vegada que en matava alguns, ells el buscaven.+
Tornaven i cercaven Déu,
35 perquè recordaven que Déu era la seva Roca+
36 Però amb la seva boca intentaven enganyar-lo
i amb la seva llengua li mentien.
38 Però ell era misericordiós:+
els perdonava* els errors i no els destruïa.+
Sovint retenia la seva fúria+
en comptes de deixar anar tota la seva ira.
40 Quantes vegades es rebel·laven contra ell a la terra àrida!+
Quantes vegades ferien els seus sentiments al desert!+
42 No es recordaven del seu poder,*
del dia que els va rescatar* de l’adversari,+
43 dels senyals que va fer a Egipte+
i dels seus miracles a la regió de Sóan,
44 quan va convertir els canals del Nil en sang+
perquè no poguessin beure dels seus corrents d’aigua.
46 Va entregar les seves collites a les llagostes voraces,
el fruit del seu treball, als eixams de llagostes.+
47 Va destruir les seves vinyes amb la pedregada+
i els seus sicòmors amb la calamarsa.
49 Va descarregar sobre ells la seva ira ardent,
fúria, indignació i angoixa.
Va enviar tropes d’àngels que portaven la desgràcia.
50 Va obrir un camí per a la seva fúria.
No els va alliberar de la mort
i els va entregar a l’epidèmia.
51 Finalment va matar tots els primogènits d’Egipte,+
els primers fruits de la seva capacitat reproductora a les tendes de Cam.
52 Després va fer sortir el seu poble com un ramat+
i els va dirigir com ovelles pel desert.
53 Els va guiar en seguretat,
i ells no van tenir por.+
El mar va cobrir els seus enemics.+
54 I ell els va portar al seu territori sant,+
aquesta regió muntanyosa que va adquirir amb la seva mà dreta.+
55 Va expulsar de davant d’ells les nacions.+
Amb un cordill de mesurar va repartir entre ells una herència.+
Va establir les tribus d’Israel a les seves cases.+
56 Però ells van continuar desafiant* el Déu Altíssim i rebel·lant-se contra ell.+
No van parar atenció als seus recordatoris.+
57 A més, es van desviar i van ser tan traïdors com els seus avantpassats,+
van ser tan poc fiables com un arc destensat.+
58 El provocaven contínuament amb els seus llocs alts sagrats+
59 Déu ho va sentir i es va enfurismar.+
Per això va rebutjar Israel completament.
61 Va permetre que el símbol de la seva força anés al captiveri,
que la seva esplendor caigués en mans de l’adversari.+
62 Va entregar el seu poble a l’espasa+
i es va posar furiós amb la seva herència.
63 El foc va consumir els seus joves,
i a les seves verges no se’ls va cantar cap cançó de boda.
65 Aleshores Jehovà es va despertar com qui està adormit,+
com un guerrer+ que es desperta després d’haver begut vi.
66 Va fer retrocedir els seus adversaris,+
els va deshonrar per sempre.
67 Va rebutjar la tenda de Josep,
no va escollir la tribu d’Efraïm.
69 Va fer que el seu santuari durés tant com el cel,*+
tant com la terra, que ell ha establert per sempre.+