Èxode

14 I Jehovà va dir a Moisès: 2 «Digues als israelites que facin marxa enrere i acampin davant de Piahirot, entre Migdol i el mar, des d’on es pugui veure Baal-Sefon.+ Acampeu de cara a Baal-Sefon, a la vora del mar. 3 Llavors el faraó dirà dels israelites: “Van perduts per la terra. Estan atrapats en el desert!” 4 Jo deixaré que el cor del faraó es torni tossut,+ i ell sortirà a perseguir-los. Però jo em glorificaré vencent el faraó i tot el seu exèrcit.+ Així els egipcis sabran que jo soc Jehovà.»+ I això és el que van fer els israelites.

5 Més tard van dir al rei d’Egipte que el poble d’Israel havia fugit. Immediatament, el faraó i els seus servidors van canviar d’opinió+ i van dir: «Però què hem fet? Per què hem deixat marxar els nostres esclaus israelites?» 6 Així que el faraó va fer preparar els seus carros de guerra i es va emportar els seus homes.+ 7 Va agafar els seus 600 millors carros i tots els altres carros d’Egipte, cada un amb els seus guerrers. 8 I Jehovà va deixar que el cor del faraó, el rei d’Egipte, es tornés tossut, i el faraó va sortir a perseguir els israelites mentre marxaven del país plens de confiança.*+ 9 Així doncs, els egipcis van perseguir els israelites.+ I tots els carros i els cavalls del faraó, així com els seus genets i el seu exèrcit, es van anar apropant a ells mentre estaven acampats a la vora del mar, al costat de Piahirot, de cara a Baal-Sefon.

10 Quan el faraó s’hi va apropar més, els israelites van alçar la vista i van veure que els egipcis els perseguien. Llavors els israelites es van espantar molt i van començar a cridar demanant ajuda a Jehovà.+ 11 I van dir a Moisès: «¿És que no hi havia tombes a Egipte, que ens has portat aquí a morir al desert?+ Com és que ens has fet això? Per què ens has tret d’Egipte? 12 No t’ho vam advertir quan érem allà? No et vam dir que ens deixessis en pau perquè poguéssim continuar servint els egipcis? Preferim ser esclaus dels egipcis que no pas morir al desert!»+ 13 Aleshores Moisès li va dir al poble: «No tingueu por.+ Mantingueu-vos ferms i avui veureu com Jehovà us salvarà.+ Perquè els egipcis que veieu avui, ja no els tornareu a veure mai més.+ 14 Jehovà lluitarà per vosaltres,+ i vosaltres esperareu en silenci.»

15 I Jehovà va dir a Moisès: «Per què em continues demanant ajuda a crits? Digues als israelites que desmuntin el campament. 16 I tu, aixeca el bastó i estén-lo sobre el mar i divideix-lo en dos; així els israelites podran passar pel mig del mar per terra seca. 17 Jo deixaré que el cor dels egipcis es torni tossut i que persegueixin els israelites. D’aquesta manera, em glorificaré vencent el faraó i tot el seu exèrcit, els seus carros de guerra i els seus genets.+ 18 I els egipcis sabran que jo soc Jehovà quan em glorifiqui vencent el faraó, els seus carros de guerra i els seus genets.»+

19 Llavors l’àngel del Déu verdader,+ que anava davant del campament d’Israel, es va posar al seu darrere, i la columna de núvol que estava davant d’ells també es va situar a la part del darrere i es va quedar darrere d’ells.+ 20 I es va posar entre el campament dels egipcis i el campament d’Israel.+ A un costat, el núvol feia que tot estigués fosc, i a l’altre, il·luminava la nit.+ Per això, un campament no es va poder apropar a l’altre en tota la nit.

21 Després Moisès va estendre la mà sobre el mar,+ i Jehovà va fer que bufés un vent molt fort de l’est durant tota la nit, que va dividir les aigües en dos.+ I el fons del mar va quedar sec.+ 22 Així doncs, els israelites van passar pel mig del mar per terra seca,+ mentre les aigües formaven un mur a dreta i esquerra.+ 23 Els egipcis els van perseguir i van entrar al mar darrere d’ells amb tots els cavalls del faraó, els seus carros de guerra i els seus genets.+ 24 A la vetlla del matí,* Jehovà va mirar cap al campament dels egipcis des de dins de la columna de foc i núvol,+ i va sembrar el caos entre ells. 25 A més, va fer que els seus carros anessin perdent les rodes perquè els conduïssin amb dificultat, i els egipcis van exclamar: «Fugim dels israelites! Jehovà lluita a favor d’ells contra Egipte!»+

26 Aleshores Jehovà va dir a Moisès: «Estén la mà sobre el mar perquè les aigües caiguin sobre els egipcis, els seus carros de guerra i els seus genets.» 27 De seguida, Moisès va estendre la mà sobre el mar i, quan estava a punt de fer-se de dia, les aigües van tornar al seu lloc. Els egipcis van intentar fugir de les aigües, però Jehovà els va llançar al mig del mar.+ 28 Quan les aigües van tornar al seu lloc, van cobrir els carros de guerra, els genets i tot l’exèrcit del faraó que havia entrat dins del mar darrere dels israelites.+ No va sobreviure ni un d’ells.+

29 En canvi, els israelites havien creuat pel fons del mar caminant per terra seca,+ mentre les aigües formaven un mur a dreta i esquerra.+ 30 Aquell dia, Jehovà va salvar Israel de les mans dels egipcis,+ i els israelites van veure els egipcis morts a la vora del mar. 31 A més, els israelites van veure el gran poder* que Jehovà va fer servir contra els egipcis. I el poble va començar a témer Jehovà i a posar fe en Jehovà i en Moisès, el seu servent.+