Segon llibre de Samuel
3 La guerra entre la casa de Saül i la casa de David s’allargava. Mentre que David es feia més i més fort,+ la casa de Saül cada vegada es feia més dèbil.+
2 Durant el temps que va estar a Hebron,+ David va tenir aquests fills: el primogènit va ser Amnon,+ i el va tenir amb Ahinóam,+ que era de Jezrael; 3 el segon va ser Quileab, i el va tenir amb Abigaïl,+ la viuda de Nabal, el carmelita; el tercer va ser Absalom,+ el fill de Maacà, la filla de Talmai,+ el rei de Guesur; 4 el quart va ser Adonies,+ el fill d’Haguit; el cinquè va ser Safaties, el fill d’Abital, 5 i el sisè va ser Itream, i el va tenir amb la seva dona Eglà. Aquests van ser els fills que David va tenir a Hebron.
6 Mentre continuava la guerra entre la casa de Saül i la casa de David, Abner+ cada vegada tenia més poder a la casa de Saül. 7 Ara bé, Saül havia tingut una concubina que es deia Rispà+ i era la filla d’Aià. Un dia, Ixbóixet+ va dir a Abner: «Per què has tingut relacions sexuals amb la concubina del meu pare?»+ 8 Quan Abner ho va sentir, es va posar molt furiós i li va dir: «Que potser soc un gos* de Judà? Fins al dia d’avui, sempre he mostrat amor lleial a la casa del teu pare Saül, als seus germans i als seus amics, i no t’he traït entregant-te a les mans de David. Però, tot i així, m’acuses avui d’haver comès un error amb una dona? 9 Que Déu em castigui* amb severitat si no faig per David el que Jehovà li ha jurat:+ 10 treure el regne de la casa de Saül i establir el tron de David sobre Israel i Judà, des de Dan fins a Beerxeba.»+ 11 Però Ixbóixet no va poder contestar res a Abner, perquè li tenia por.+
12 Immediatament Abner va enviar uns missatgers a David per dir-li: «De qui és el país? Fes un pacte amb mi, i faré tot el que pugui perquè tot Israel es posi de part teva.»+ 13 David va contestar: «D’acord, faré un pacte amb tu, però amb una condició: que quan em vinguis a veure em portis Mical,+ la filla de Saül. Si no, no cal que et presentis davant meu.» 14 Llavors David va enviar uns missatgers a Ixbóixet,+ el fill de Saül, per dir-li: «Dona’m la meva dona Mical, amb qui em vaig comprometre a canvi de 100 prepucis de filisteus.»+ 15 Així doncs, Ixbóixet va ordenar que la prenguessin al seu marit Paltiel,+ el fill de Lais. 16 Però el seu marit la va acompanyar, plorant mentre caminava darrere d’ella, fins que van arribar a Bahurim.+ Aleshores Abner li va dir: «Ves-te’n, torna a casa teva!» I ell se’n va tornar.
17 Mentrestant, Abner va enviar aquest missatge als ancians d’Israel: «Ja fa temps que voleu que David sigui el vostre rei. 18 Doncs ara és el moment de fer-lo rei, perquè Jehovà va dir a David: “Per mitjà del meu servent David+ salvaré el meu poble Israel de les mans dels filisteus i de tots els seus enemics.”» 19 Abner també va parlar amb la gent de Benjamí.+ Després va anar a Hebron per parlar amb David en privat i explicar-li la decisió que havien pres Israel i tota la tribu de Benjamí.
20 Quan Abner i els 20 homes que l’acompanyaven van arribar a Hebron, David els va preparar un banquet. 21 I Abner va dir a David: «Deixa’m anar a reunir tot Israel davant del meu senyor, el rei, perquè facin un pacte amb tu i tu siguis rei sobre tot el que desitgis.» Així doncs, David el va deixar marxar, i ell se’n va anar en pau.
22 Justament els servidors de David i Joab tornaven d’una expedició militar amb un gran botí. Però Abner ja no era a Hebron amb David, perquè David l’havia acomiadat i Abner se n’havia anat en pau. 23 Quan Joab+ va arribar amb tot el seu exèrcit, li van dir: «Abner,+ el fill de Ner,+ ha vingut a veure el rei. El rei l’ha acomiadat i ell ha marxat en pau.» 24 Per això, Joab es va presentar davant del rei i li va dir: «Què has fet? M’han dit que Abner t’ha vingut a veure. Com és que l’has deixat marxar com si res? 25 Ja coneixes Abner, el fill de Ner! No veus que ha vingut per enganyar-te i per esbrinar tots els teus moviments i saber tot el que fas?»
26 Així doncs, Joab va sortir de casa de David i, sense que David ho sabés, va enviar uns missatgers a buscar Abner, i ells el van fer tornar des de la cisterna de Sirà. 27 Quan Abner va tornar a Hebron,+ Joab se’l va emportar a part, a dins de la porta de la ciutat, per parlar amb ell en privat. Però, un cop allà, li va clavar l’espasa al ventre, i Abner va morir.+ Així és com Joab es va venjar d’ell per haver matat el* seu germà Assahel.+ 28 Més tard, quan David se’n va assabentar, va dir: «Davant de Jehovà, jo i el meu regne sempre serem innocents de la sang+ d’Abner, el fill de Ner. 29 Que la culpa recaigui sobre Joab+ i sobre tota la casa del seu pare. Que a la casa de Joab sempre hi hagi algun home que tingui secrecions genitals+ o lepra,+ que treballi amb la roda de filar,* que mori a tall d’espasa o que passi gana!»+ 30 Així doncs, Joab i el seu germà Abisai+ van matar Abner+ per haver matat el seu germà Assahel a la batalla+ de Gabaon.
31 Després David va manar a Joab i a tota la gent que anava amb ell: «Esquinceu-vos els vestits, vestiu-vos de sac i ploreu per Abner.» I el rei David mateix anava caminant darrere de la llitera on portaven el mort. 32 Llavors van enterrar Abner a Hebron, i el rei va plorar desconsoladament davant de la tomba d’Abner. I tot el poble també es va posar a plorar. 33 Aleshores el rei va cantar aquesta cançó de dol per Abner:
«Havia de morir Abner com mor un insensat?
34 Les teves mans no estaven lligades,
i els teus peus no estaven encadenats.
Has caigut com qui cau en mans d’uns criminals.»*+
En aquell moment, tot el poble va tornar a plorar per ell.
35 Més tard, mentre encara era de dia, tothom va anar a convèncer David perquè mengés.* Però David va jurar: «Que Déu em castigui amb severitat si menjo pa o qualsevol altra cosa abans que es pongui el sol!»+ 36 Tot el poble ho va veure i els va semblar bé. Igual que tot el que feia el rei, això també els va semblar bé. 37 Aquell dia tots els homes de David i els altres israelites van saber que el rei no era responsable de la mort d’Abner, el fill de Ner.+ 38 El rei va dir als seus servidors: «No sabeu que avui ha caigut a Israel un príncep i un home important?+ 39 Encara que he sigut ungit com a rei,+ avui em sento dèbil, i aquests homes, els fills de Seruià,+ són massa despietats per a mi.+ Que Jehovà castigui el malvat segons el mal que hagi fet.»+