Carta als Romans
1 De Pau, esclau de Crist Jesús, cridat per ser apòstol i separat per anunciar les bones notícies de Déu,+ 2 que ell ja havia promès per mitjà dels seus profetes a les santes Escriptures 3 i que parlen del seu Fill. Ell va venir de la descendència de David+ com a humà,* 4 però va ser declarat Fill de Déu+ amb poder per mitjà de l’esperit de santedat al ressuscitar d’entre els morts+ (sí, Jesucrist, el nostre Senyor, 5 per mitjà de qui vam rebre bondat immerescuda i un apostolat+ perquè persones de totes les nacions+ puguin obeir per fe per a la glòria del seu nom, 6 nacions d’entre les quals vosaltres també heu sigut cridats per pertànyer a Jesucrist). 7 A tots els estimats de Déu que estan a Roma i que han sigut cridats per ser sants:
Que rebeu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.
8 Primer de tot, dono gràcies al meu Déu per tots vosaltres per mitjà de Jesucrist, perquè per tot el món es parla de la vostra fe. 9 Perquè Déu, a qui rendeixo servei sagrat amb el meu esperit a l’anunciar les bones notícies sobre el seu Fill, és el meu testimoni que no em canso de mencionar-vos sempre en les meves oracions,+ 10 i suplico que, si és possible i si és la voluntat de Déu, finalment us pugui venir a visitar. 11 Perquè tinc moltes ganes de veure-us per compartir amb vosaltres algun do espiritual per enfortir-vos, 12 o més ben dit, perquè ens animem els uns als altres+ per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meva.
13 Però germans, vull que sapigueu que he intentat venir a visitar-vos moltes vegades —tot i que fins ara m’ha estat impedit— per poder recollir alguns fruits entre vosaltres igual que entre les altres nacions. 14 Tinc un deute amb els grecs i amb els estrangers,* amb els savis i amb els insensats. 15 I és per això que també tinc moltes ganes d’anunciar-vos les bones notícies als que esteu a Roma.+ 16 Perquè no m’avergonyeixo de les bones notícies,+ que en realitat són el poder de Déu per salvar tots els que tenen fe,+ primer els jueus+ i també els grecs.+ 17 En elles es revela la justícia de Déu per la fe i per a la fe,+ tal com està escrit: «Però el just viurà per la seva fe.»+
18 De fet, la ira de Déu+ es revela des del cel contra tota irreverència i injustícia dels homes que impedeixen de manera injusta el progrés de la veritat,+ 19 perquè el que es pot saber sobre Déu és clarament evident entre ells, ja que Déu els ho ha mostrat amb claredat.+ 20 De fet, les seves qualitats invisibles —el seu poder etern+ i la seva divinitat—+ es veuen clarament des de la creació del món perquè es perceben per les coses creades,+ de manera que ells no tenen excusa. 21 I tot i que coneixien Déu, no el van glorificar com a Déu ni li van donar les gràcies, sinó que els seus raonaments es van tornar inútils i el seu cor insensat es va enfosquir.+ 22 Encara que afirmaven que eren savis, es van tornar ximples, 23 i van canviar la glòria del Déu incorruptible per una cosa semblant a la representació d’homes corruptibles, d’ocells, d’animals de quatre potes i de rèptils.+
24 Per això, d’acord amb els desitjos del seu cor, Déu els va entregar a la impuresa* perquè deshonressin els seus propis cossos. 25 Van canviar la veritat de Déu per la mentida, i van adorar i donar servei sagrat a la creació en lloc del Creador, que és alabat per sempre. Amén. 26 Per això Déu els va entregar a passions sexuals vergonyoses,+ perquè les dones van canviar les relacions sexuals naturals per unes altres que són antinaturals.+ 27 Igualment, els homes van deixar les relacions sexuals naturals amb les dones i es van encendre de passió els uns pels altres, homes amb homes,+ i van fer el que és obscè, i ells mateixos van rebre el càstig complet* que mereixen pel seu error.+
28 Com que no van voler reconèixer* Déu, Déu els va entregar a una mentalitat desaprovada perquè fessin coses impròpies.+ 29 Estaven plens de tota classe d’injustícia,+ perversitat, cobdícia+ i maldat, plens d’enveja,+ assassinat,+ baralles, engany+ i malícia,+ eren murmuradors,* 30 calumniadors,+ odiaven Déu, eren insolents, arrogants, fanfarrons, planejaven fer el mal,* desobeïen els pares,+ 31 no tenien enteniment,+ no complien els seus acords, no tenien afecte natural i eren despietats. 32 I encara que coneixen molt bé el just decret de Déu —que els que practiquen aquestes coses mereixen la mort—,+ no només les continuen fent, sinó que també aplaudeixen els que les practiquen.