Deuteronomi
32 «Pareu l’orella, oh cels, que jo parlaré;
que la terra escolti les paraules de la meva boca.
2 Les meves ensenyances cauran com la pluja,
les meves paraules gotejaran com la rosada,
com el plugim sobre l’herba
i com els ruixats sobre la vegetació.
3 Perquè proclamaré el nom de Jehovà.+
Parleu de la grandesa del nostre Déu!+
5 Els que s’han comportat malament són ells.+
No són fills seus; el defecte és d’ells.+
Són una generació perversa i malvada!+
¿No és ell el teu Pare, a qui li deus l’existència,+
aquell que et va crear i et va establir com a nació?
7 Recorda els temps passats,
pensa en els anys de les generacions anteriors.
Pregunta al teu pare, que ell t’ho explicarà;+
pregunta a la gent gran, que ells t’ho faran saber.
8 Quan l’Altíssim va donar a cada nació la seva herència,+
quan va separar els fills d’Adam* els uns dels altres,+
va fixar les fronteres dels pobles+
segons el nombre dels fills d’Israel.+
11 Com l’àguila que agita el seu niu,
que voleteja damunt dels seus pollets,
que desplega les ales, agafa els seus petits
i els porta sobre les seves plomes,+
12 només Jehovà el va guiar;*+
no hi havia cap déu estranger amb ell.+
El va alimentar amb mel d’una roca
i oli d’una pedra dura,
14 amb mantega de les vaques i llet de les ovelles i les cabres,
juntament amb les millors ovelles,*
les ovelles mascles de Basan i els bocs,*
I vas beure vi de la sang* del raïm.
15 Quan Jesurun* es va engreixar, es va rebel·lar i va començar a donar puntades de peu.
Tu et vas engreixar, et vas tornar fornit i et vas inflar.+
Llavors ell va abandonar Déu, que l’havia creat,+
i va menysprear la Roca de la seva salvació.
17 No feien sacrificis a Déu, sinó a dimonis,+
a déus que no havien conegut,
a déus nous, acabats d’arribar,
a déus desconeguts per als vostres avantpassats.
19 Quan Jehovà ho va veure, els va rebutjar,+
perquè els seus fills i filles el van fer enfurismar.
20 Per això va dir: “Els giraré l’esquena*+
i veuré com acaben,
perquè són una generació perversa,+
uns fills infidels.+
21 Han provocat la meva ira* amb allò que no és un déu.+
M’han fet enfurismar amb els seus ídols inútils.+
Per això, faré que estiguin gelosos d’allò que no és un poble.+
Els faré enfurismar amb un poble insensat.+
22 Perquè la meva fúria ha encès un foc+
que cremarà fins a les profunditats de la Tomba,*+
consumirà la terra i el que produeixi
i abrasarà els fonaments de les muntanyes.
23 Faré que pateixin més desgràcies
i utilitzaré totes les meves fletxes contra ells.
Enviaré contra ells les dents de les feres+
i el verí dels rèptils que s’arrosseguen per la pols.
25 A fora, una espasa matarà els seus fills;+
a dins, sentiran terror,+
tant els joves com les verges,
tant els nens petits com els homes de cabell blanc.+
26 Jo hauria pogut dir: ‘Els escamparé
i faré que ningú es recordi d’ells mai més’,
27 però temia la reacció dels enemics,+
ja que els adversaris ho podrien entendre malament.+
I podrien dir: ‘El nostre poder ha triomfat;+
no ha sigut Jehovà qui ha fet tot això.’
29 Tant de bo fossin savis!+ Reflexionarien en tot això.+
Pensarien en què seria d’ells.+
30 Com podria un sol home perseguir-ne 1.000,
i dos homes fer-ne fugir 10.000?+
No es podria, a menys que la seva Roca els hagués venut+
i que Jehovà els hagués entregat als seus enemics.
32 Perquè la seva vinya és de les vinyes de Sodoma
i dels camps de Gomorra.+
Els seus raïms són raïms verinosos,
els seus raïms són amargs.+
33 El seu vi és verí de serps,
verí cruel de cobres.
34 ¿No tinc tot això guardat amb mi,
segellat en el meu magatzem?+
35 La venjança és meva, i també el càstig.+
En el moment fixat, el seu peu relliscarà,+
perquè s’apropa el dia del seu desastre
i aviat arribarà el que els espera.”
36 Perquè Jehovà jutjarà el seu poble,+
i tindrà compassió* dels seus servents+
quan vegi que han perdut les forces
i que només queden els indefensos i els dèbils.
37 Llavors dirà: “On són els seus déus,+
la roca en qui buscaven refugi,
38 els que es menjaven el greix dels seus sacrificis*
Que s’aixequin i us ajudin.
Que siguin el vostre refugi.
Jo faig morir i jo faig viure.+
40 Perquè aixeco la mà cap al cel
i juro que, ‘tan cert com que visc per sempre’,+
41 quan esmoli la meva espasa resplendent
i prepari la meva mà per fer justícia,+
em venjaré dels meus adversaris+
i castigaré els que m’odien.
42 Emborratxaré les meves fletxes amb sang
i la meva espasa devorarà carn:
la sang dels morts i dels presoners
i els caps dels líders enemics.”
43 Nacions, alegreu-vos amb el seu poble,+
perquè ell venjarà la sang dels seus servents,+
es venjarà dels seus adversaris+
i farà expiació per* la terra del seu poble.»
44 Llavors Moisès va venir a recitar totes les paraules d’aquesta cançó davant del poble,+ amb Oixea,*+ el fill de Nun. 45 Quan Moisès va acabar de dir totes aquestes paraules a tot el poble d’Israel, 46 els va dir: «Tingueu ben presents totes les advertències que avui us dono,+ i maneu als vostres fills que s’assegurin d’obeir totes les paraules d’aquesta Llei.+ 47 Perquè no són paraules buides, sinó que signifiquen la vostra vida.+ Gràcies a elles podreu viure molt de temps a la terra que conquerireu després de creuar el Jordà.»
48 Aquell mateix dia, Jehovà va dir a Moisès: 49 «Puja a aquesta muntanya d’Abarim,+ al mont Nebó,+ que està a la terra de Moab, enfront de Jericó, i mira la terra de Canaan, la terra que donaré als israelites en propietat.+ 50 Allà, a la muntanya on estàs a punt de pujar, moriràs i seràs reunit amb el teu poble,* igual que el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Hor+ i va ser reunit amb el seu poble, 51 ja que tots dos em vau ser infidels enmig dels israelites a les aigües de Meribà+ de Cadeix, al desert de Zin, perquè no em vau santificar davant del poble d’Israel.+ 52 Veuràs des de lluny la terra que donaré al poble d’Israel, però no hi entraràs.»+