Primer llibre de Samuel

30 Quan, al tercer dia, David i els seus homes van arribar a Siclag,+ els amalequites+ havien envaït el sud* i Siclag; havien atacat Siclag i l’havien incendiat. 2 S’havien emportat les dones+ i tots els que hi havia allà, des del més petit fins al més gran. No havien matat a ningú, però els havien fet presoners a tots i se’ls havien emportat. 3 Quan David i els seus homes van arribar a la ciutat, la van trobar tota cremada i van veure que s’havien endut les seves dones, els seus fills i les seves filles per fer-los presoners. 4 I David i els homes que anaven amb ell es van posar a plorar desconsoladament. Van plorar fins que es van quedar sense forces. 5 Els amalequites també s’havien emportat presoneres les dues dones de David: Ahinóam, de Jezrael, i Abigaïl, la viuda de Nabal, el carmelita.+ 6 Com que els homes estaven furiosos perquè havien perdut els seus fills i les seves filles, van dir d’apedregar David. Per això ell estava molt angoixat. Però David va recórrer a Jehovà, el seu Déu,+ i ell li va donar forces.

7 Llavors David va dir al sacerdot Abiatar,+ el fill d’Ahimèlec: «Si us plau, porta’m l’efod.»+ I Abiatar l’hi va portar. 8 David va preguntar a Jehovà:+ «He de perseguir aquesta banda de saquejadors? Els atraparé?» Ell va respondre: «Sí, persegueix-los, perquè els atraparàs i ho recuperaràs tot.»+

9 Immediatament, David i els 600 homes+ que l’acompanyaven es van posar en marxa i van anar fins al torrent* de Bessor, on es van quedar alguns dels homes. 10 David va continuar la persecució amb 400 homes; els altres 200 es van quedar enrere perquè estaven massa cansats per creuar el torrent de Bessor.+

11 Al camp, van trobar un egipci i el van portar a David. Li van donar menjar i aigua, 12 així com un tros de pa de figues premsades i dos pans de panses. Quan s’ho va menjar, va recuperar les forces,* perquè no havia menjat ni begut res durant tres dies i tres nits. 13 David li va preguntar: «D’on ets? Qui és el teu amo?» I ell li va respondre: «Soc un servidor egipci, l’esclau d’un amalequita. Però em vaig posar malalt fa tres dies i el meu amo em va abandonar. 14 Vam atacar el sud* del territori dels quereteus,+ el territori de Judà i el sud* del territori de Caleb,+ i vam incendiar Siclag.» 15 Llavors David li va preguntar: «Em portaries fins on és aquesta banda de saquejadors?» I ell li va contestar: «T’hi portaré si em jures per Déu que no em mataràs ni m’entregaràs al meu amo.»

16 Per tant, l’home va portar David on eren els saquejadors, que estaven escampats per tota la zona, menjant i bevent. Estaven de celebració perquè s’havien emportat un gran botí de la terra dels filisteus i de la terra de Judà. 17 Llavors David els va atacar i va lluitar contra ells des de trenc d’alba fins al vespre següent. Ningú es va poder escapar,+ excepte 400 homes que van fugir en camells. 18 David va recuperar tot el que els amalequites s’havien emportat+ i va rescatar les seves dues dones. 19 No faltava res i tots eren allà, des del més petit fins al més gran. Van recuperar els seus fills, les seves filles i el botí.+ David va recuperar tot el que s’havien emportat. 20 A més, va agafar totes les ovelles i les vaques, i els seus homes les van portar davant del seu propi bestiar. I deien: «Aquest és el botí de David.»

21 Llavors David va anar on eren els 200 homes que s’havien quedat a prop del torrent de Bessor+ perquè estaven massa cansats per anar amb ell. I els homes van sortir a rebre David i els que l’acompanyaven. Quan David s’hi va apropar, els va preguntar com estaven. 22 Però alguns dels que havien acompanyat David eren homes dolents i menyspreables, i van dir: «Com que no han vingut amb nosaltres, no els donarem res del que hem recuperat. L’únic que donarem a cadascú és la seva dona i els seus fills. Que els agafin i se’n vagin.» 23 Però David els va dir: «Germans meus, no feu això amb el que Jehovà ens ha donat. Ell ens ha protegit i ens ha entregat la banda de saquejadors que va atacar la nostra ciutat.+ 24 Penseu que algú pot estar d’acord amb això que dieu? Tothom rebrà el mateix, tant el que ha baixat a la batalla com el que s’ha quedat vigilant les coses.+ Tot es repartirà a parts iguals.»+ 25 Des d’aquell dia, David va fer que això fos una norma, i fins al dia d’avui és una llei a Israel.

26 Quan David va tornar a Siclag, va enviar part del botí als ancians de Judà que eren amics seus i els va dir: «Aquí teniu un regal.* És una part del botí que hem pres als enemics de Jehovà.» 27 Va enviar aquest regal als que vivien a Betel,+ a Ramot del Nègueb,* a Jatir,+ 28 a Aroer, a Sefamot, a Eixtemoa,+ 29 a Racal, a les ciutats dels jerahmeelites,+ a les ciutats dels quenites,+ 30 a Hormà,+ a Boraixan, a Atac, 31 a Hebron+ i a tots els llocs per on David i els seus homes havien passat.