Segona carta de Joan
1 De l’ancià* a la senyora escollida i als seus fills, a qui estimo de veritat —i no només jo, sinó també tots els que han conegut la veritat— 2 per la veritat que tenim dins nostre i que sempre estarà amb nosaltres. 3 La bondat immerescuda, la misericòrdia i la pau de Déu, el Pare, i de Jesucrist, el Fill del Pare, estaran amb nosaltres amb veritat i amor.
4 Estic molt content perquè sé que alguns dels teus fills caminen en la veritat,+ tal com ens va manar el Pare. 5 I ara, senyora, et suplico que ens estimem els uns als altres. (No t’escric un manament nou, sinó un que hem rebut des del principi.)+ 6 L’amor consisteix en això: que seguim caminant d’acord amb els seus manaments.+ Tal com heu escoltat des del principi, el manament és que heu de seguir caminant en l’amor. 7 Perquè al món han sorgit molts impostors+ que no reconeixen que Jesucrist va venir com a humà.*+ Aquest és l’impostor i l’anticrist.+
8 Aneu amb compte de no perdre les coses que tant ens hem esforçat per aconseguir, i així podreu obtenir una recompensa completa.+ 9 Si algú no es manté en les ensenyances del Crist i va més enllà, no té Déu.+ Però qui es manté en les seves ensenyances, té el Pare i el Fill.+ 10 Si algú ve a vosaltres i no porta aquestes ensenyances, no el rebeu a casa+ ni el saludeu, 11 perquè qui el saluda es fa còmplice de les seves males accions.
12 Tinc moltes coses a dir-vos, però no ho vull fer amb paper i tinta, sinó que espero visitar-vos i parlar amb vosaltres en persona, perquè la vostra alegria sigui completa.
13 Els fills de la teva germana, l’escollida, et saluden.