Job
31 He fet un pacte amb els meus ulls.+
Així doncs, com podria donar-li atencions indegudes a una noia?*+
2 Si ho fes, què em tindria reservat Déu, que és a dalt?
Quina herència rebria del Totpoderós, que és a les altures?
3 ¿No li espera el desastre al que actua malament,
i la desgràcia a la gent que fa coses dolentes?+
4 No veu Déu els meus camins+
i compta tots els meus passos?
5 He anat mai pels camins de la falsedat?*
Han tingut els meus peus pressa per enganyar?+
7 Si els meus passos s’han desviat del camí,+
si el meu cor s’ha deixat portar pels meus ulls+
o les meves mans s’han contaminat,
8 que algú altre es mengi el que jo he sembrat,+
i que s’arrenqui el que jo he plantat.*
9 Si el meu cor s’ha deixat seduir per alguna dona+
i m’he quedat a l’aguait+ a la porta del meu veí,
10 que la meva dona molgui gra per a un altre home,
11 Perquè això seria un comportament vergonyós,
un delicte que mereixeria el càstig dels jutges.+
13 Si he negat la justícia als meus servidors o a les meves servidores
quan han tingut alguna queixa* contra mi,
14 què faré quan Déu em jutgi?*
Què li respondré quan em demani comptes?+
15 Qui em va fer a la matriu, ¿no els va fer també a ells?+
¿I no és ell qui ens va formar abans que nasquéssim?*+
16 Si m’he negat a donar als pobres el que desitjaven+
o he entristit els ulls de la viuda,+
17 si m’he menjat la meva ració tot sol
sense compartir-la amb els orfes+
18 (perquè, des de la meva joventut, els orfes s’han criat amb mi com si jo fos el seu pare
i, des de la meva infància,* he ajudat les viudes),
19 si he vist algú morint-se de fred perquè no tenia roba
o un pobre que no tenia res per tapar-se,+
quan s’ha abrigat amb la llana de les meves ovelles,
21 si he amenaçat l’orfe amb el puny+
quan necessitava la meva ajuda* a la porta de la ciutat,+
22 llavors que el braç* em caigui de l’espatlla
i que se’m trenqui pel colze.*
23 I és que em feia por patir un desastre de part de Déu,
i no podia estar dret davant de la seva glòria.
24 Si he confiat en l’or
o si he dit a l’or fi: “Ets la meva seguretat!”,+
25 si m’he alegrat per la meva gran fortuna,+
pels molts béns que he aconseguit,+
26 si he vist el sol brillar
o la lluna movent-se en tota la seva esplendor,+
27 i el meu cor s’ha deixat seduir en secret
i amb la mà els he enviat un petó per adorar-los,+
28 llavors això seria un delicte que mereixeria el càstig dels jutges,
perquè hauria negat el Déu verdader, que és a dalt.
29 M’he alegrat mai quan els meus enemics han sigut destruïts?+
O m’he posat content quan els ha passat res dolent?
30 Mai he deixat que la meva boca pequi
demanant la seva vida amb un jurament.+
31 No deien els homes de la meva tenda:
“Qui pot trobar algú que no s’hagi atipat amb el seu menjar?”*+
32 Cap foraster havia de passar la nit al carrer;+
jo obria les portes de casa al viatger.
33 ¿He intentat mai ocultar les meves ofenses, com fan altres homes,+
amagant les meves faltes a la butxaca del meu vestit?
34 ¿M’ha espantat mai la reacció de la gent,
o m’ha aterrit el menyspreu d’altres famílies
fins al punt de quedar-me callat i tenir por de sortir fora?
35 Tant de bo que algú m’escoltés!+
Signaria amb el meu nom tot el que he dit.*
Que el Totpoderós em respongui!+
Tant de bo el meu adversari hagués escrit l’acusació en un document!
36 El portaria sobre l’espatlla
i me’l lligaria al voltant del cap com una corona.
37 Li donaria comptes a Déu per cadascun dels meus passos;
com un príncep, m’aproparia a ell amb confiança.
38 Si el meu terreny ha protestat contra mi
i els seus solcs han plorat tots alhora,
39 si he menjat els seus fruits sense pagar res+
o si he fet que els seus propietaris es desesperin,+
40 que creixin espines en comptes de blat
i herbes pudentes en comptes d’ordi.»
Aquí s’acaben les paraules de Job.