Primera carta als Corintis

14 Continueu mostrant amor, però també continueu esforçant-vos per rebre dons espirituals, sobretot el do de profetitzar.+ 2 Perquè qui parla en una altra llengua, no parla als homes, sinó a Déu, perquè ningú l’entén+ encara que diu secrets sagrats+ per mitjà de l’esperit. 3 Però qui profetitza edifica, anima i consola els homes amb les seves paraules. 4 Qui parla en una altra llengua s’edifica a si mateix, però qui profetitza edifica la congregació. 5 Voldria que tots vosaltres parléssiu en llengües,+ però prefereixo que profetitzeu.+ De fet, qui profetitza és més gran que qui parla en llengües, a menys que interpreti* les seves paraules perquè la congregació sigui edificada. 6 Suposeu, germans, que ara vingués a vosaltres parlant en llengües. De què us serviria si no us transmetés una revelació,+ coneixement,+ una profecia o una ensenyança?

7 Passa el mateix amb les coses inanimades que produeixen sons, com la flauta o l’arpa. Si no es distingeixen clarament les notes, com es podrà reconèixer el que es toca amb la flauta o amb l’arpa? 8 I si el toc de la trompeta és confús, qui es prepararà per al combat? 9 De la mateixa manera, si quan parleu amb la llengua no utilitzeu paraules que s’entenguin fàcilment, com sabran el que dieu? De fet, seria com si parléssiu a l’aire. 10 Al món s’hi parlen moltes llengües, i totes tenen significat. 11 Perquè si no entenc el significat del que es diu, seré com un estranger per a qui parla, i qui parla serà com un estranger per a mi. 12 Passa el mateix amb vosaltres. Com que desitgeu amb moltes ganes els dons de l’esperit, esforceu-vos per tenir en abundància dons que edifiquin la congregació.+

13 Per tant, qui parla en una altra llengua, que faci oració perquè pugui interpretar* el que ha dit.+ 14 Perquè si faig oració parlant en una altra llengua, és el meu do de l’esperit el que fa oració, però la meva ment no produeix res. 15 Què cal fer, doncs? Faré oracions amb el do de l’esperit, però també faré oracions amb la ment. Cantaré lloances amb el do de l’esperit, però també cantaré lloances amb la ment. 16 Ara bé, si alabes Déu amb un do de l’esperit, com podrà la persona comuna que està amb vosaltres dir «amén» si no entén el que dius quan fas oració per donar gràcies? 17 És cert que dones gràcies d’una manera excel·lent, però això no edifica l’altra persona. 18 Dono gràcies a Déu perquè parlo en més llengües que tots vosaltres. 19 Però a la congregació prefereixo dir cinc paraules amb la meva ment,* per poder ensenyar* també als altres, que deu mil paraules en una altra llengua.+

20 Germans, no sigueu nens en el vostre enteniment.+ Sigueu nens pel que fa a la maldat,+ però sigueu adults en el vostre enteniment.+ 21 A la Llei hi ha escrit: «“Parlaré a aquest poble amb les llengües dels estrangers i per boca* dels estrangers, però ni així m’escoltaran”, diu Jehovà.»*+ 22 Per això, les llengües no són un senyal per als creients, sinó per als no-creients.+ En canvi, les profecies no són per als no-creients, sinó per als creients. 23 Quan tota la congregació està reunida, si tots parlen en llengües i hi entren persones comunes o no-creients, no diran que esteu bojos? 24 Però si tots profetitzeu i hi entra una persona comuna o algú no-creient, se sentirà censurat i examinat per tots. 25 Aleshores els secrets del seu cor sortiran a la llum, i s’agenollarà de cara a terra i adorarà Déu, i dirà: «Déu realment està entre vosaltres.»+

26 Llavors, germans, què cal fer? Quan us reuniu, un té un salm, un altre una ensenyança, un altre una revelació, un altre el do de llengües i un altre una interpretació.+ Feu-ho tot per edificar-vos els uns als altres. 27 I si alguns parlen en una altra llengua, que com a molt parlin dos o tres i que ho facin per torns, i que algú interpreti* el que es diu.+ 28 Però si no hi ha cap intèrpret,* que guardin silenci a la congregació i que parlin amb si mateixos i amb Déu. 29 Que parlin dos o tres profetes+ i que els altres analitzin què volen dir. 30 Però si algú altre rep una revelació mentre està allà assegut, que el que estava parlant calli. 31 Tots podeu profetitzar d’un en un perquè tots aprenguin i siguin enfortits.+ 32 I els dons de l’esperit dels profetes han de ser controlats pels profetes. 33 Perquè Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau.+

Com passa a totes les congregacions dels sants, 34 que les dones guardin silenci a la congregació, perquè no els està permès parlar.+ Al contrari, que siguin submises,+ tal com també diu la Llei. 35 Si volen saber alguna cosa, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè és vergonyós que una dona parli a la congregació.

36 És que ha sortit de vosaltres la paraula de Déu? O és que només us ha arribat a vosaltres?

37 Si algú pensa que és profeta o que ha rebut un do de l’esperit, ha de reconèixer que tot el que us escric és un manament del Senyor. 38 Però si algú ho rebutja, ell també serà rebutjat.* 39 Per tant, germans meus, seguiu esforçant-vos per profetitzar,+ però no prohibiu parlar en llengües.+ 40 Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.+