Primera carta als Corintis

1 De Pau, cridat per ser apòstol+ de Crist Jesús per voluntat de Déu, i del nostre germà Sòstenes 2 a la congregació de Déu que està a Corint,+ a vosaltres, que heu sigut santificats en unió amb Crist Jesús,+ cridats per ser sants, juntament amb tots els que per tot arreu invoquen el nom del nostre Senyor Jesucrist,+ el seu Senyor i el nostre:

3 Que rebeu bondat immerescuda i pau de part de Déu, el nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.

4 Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres per la bondat immerescuda que Déu us ha mostrat en Crist Jesús. 5 Perquè, en ell, Déu us ha enriquit en tot, en plena capacitat per parlar i en un coneixement complet,+ 6 tal com ell ha fet ferm entre vosaltres el testimoni sobre el Crist,+ 7 de manera que no us falta cap tipus de do mentre espereu amb moltes ganes la revelació del nostre Senyor Jesucrist.+ 8 Ell també us farà ferms fins al final, perquè no se us pugui acusar de res en el dia del nostre Senyor Jesucrist.+ 9 Déu és fidel,+ i us ha cridat perquè estigueu units amb el* seu Fill, el nostre Senyor Jesucrist.

10 Ara, germans, us suplico per mitjà del nom del nostre Senyor Jesucrist que estigueu tots d’acord en el que dieu i que no hi hagi divisions entre vosaltres,+ sinó que estigueu completament units en la mateixa ment i en la mateixa manera de pensar.+ 11 Perquè alguns de la casa de Cloe m’han fet saber, germans meus, que hi ha discussions entre vosaltres. 12 El que vull dir és que alguns dieu: «Jo soc de Pau», d’altres: «Doncs jo d’Apol·los»,+ d’altres: «Jo de Cefes»,* i uns altres: «Jo de Crist.» 13 És que el Crist està dividit? Veritat que Pau no va ser executat al pal per vosaltres? Que potser vau ser batejats en el nom de Pau? 14 Dono gràcies a Déu que no vaig batejar a ningú de vosaltres, excepte a Crisp+ i a Gaius,+ 15 perquè així ningú pot dir que vau ser batejats en el meu nom. 16 És cert que també vaig batejar els de la casa d’Estèfanes.+ Però, a part d’ells, no recordo haver batejat a ningú més. 17 Perquè Crist no em va enviar a batejar, sinó a anunciar les bones notícies,+ però no amb paraules de savis,* per no fer que el pal de turment* del Crist no serveixi per a res.

18 De fet, el missatge sobre el pal de turment* és absurd per als que s’encaminen a la destrucció,+ però per a nosaltres, que estem sent salvats, és el poder de Déu.+ 19 Perquè està escrit: «Faré que s’acabi la saviesa dels savis i rebutjaré* la intel·ligència dels intel·lectuals.»+ 20 On són els savis? On són els escribes?* On són els experts en debats d’aquest sistema?* No ha fet Déu que la saviesa del món sigui absurda? 21 D’acord amb la saviesa de Déu, el món no ha arribat a conèixer Déu+ per mitjà de la seva pròpia saviesa.+ Però Déu, mitjançant l’absurd missatge+ que es predica, ha volgut salvar els que creuen.

22 Perquè els jueus demanen senyals+ i els grecs busquen saviesa, 23 però nosaltres prediquem el Crist executat al pal, que per als jueus és un obstacle* i per als de les nacions és absurd.+ 24 Però per als que són cridats, tant jueus com grecs, Crist és el poder de Déu i la saviesa de Déu.+ 25 Perquè una cosa absurda de Déu és més sàvia que els homes, i una cosa dèbil de Déu és més forta que els homes.+

26 Germans, fixeu-vos en vosaltres mateixos, els que heu sigut cridats: no hi ha molts savis des d’un punt de vista humà*+ ni molts poderosos ni gent de família noble.*+ 27 Al contrari, Déu va escollir les coses absurdes del món per avergonyir els savis. Déu va escollir les coses dèbils del món per avergonyir les coses fortes.+ 28 Déu va escollir les coses insignificants del món i les que es tenen per no res, les que no valen res, per anul·lar les coses que la gent considera importants,+ 29 perquè ningú* pugui presumir davant de Déu. 30 És gràcies a ell que vosaltres esteu en unió amb Crist Jesús, que ha arribat a ser per a nosaltres la saviesa que ve de Déu, i també la justícia,+ la santificació+ i l’alliberament per mitjà d’un rescat,+ 31 perquè es compleixi el que està escrit: «Qui presumeixi, que presumeixi de Jehovà.»*+