Segon llibre de Samuel

19 Van dir a Joab: «El rei plora i està de dol per Absalom.»+ 2 Quan els soldats van sentir que el rei estava molt abatut per la mort del seu fill, aquell dia de victòria es va convertir en un dia de dol per a tot l’exèrcit. 3 Aquell mateix dia, els soldats van tornar a la ciutat+ en silenci, com qui torna avergonyit per haver fugit de la batalla. 4 El rei es va tapar la cara i cridava molt fort: «Fill meu, Absalom! Absalom, fill meu, fill meu!»+

5 Llavors Joab va entrar a la casa on era el rei i li va dir: «Avui has avergonyit tots els teus servidors que t’acaben de salvar la vida a tu i als teus fills,+ les teves filles,+ les teves dones i les teves concubines.+ 6 Estimes els que t’odien, i odies els que t’estimen. Avui has deixat ben clar que no t’importen gens els teus caps ni els teus servidors. Estic segur que preferiries que Absalom fos viu, i tots nosaltres, morts. 7 Ara, aixeca’t i ves a animar els* teus servidors, perquè juro per Jehovà que si no ho fas, aquesta nit no quedarà cap home amb tu. I això serà pitjor que totes les desgràcies que has patit des de jove fins ara.» 8 Així doncs, el rei va anar a asseure’s a la porta de la ciutat. I van donar aquesta notícia a tot el poble: «El rei s’ha assegut a la porta de la ciutat.» I tot el poble es va presentar davant del rei.

Però els altres israelites havien fugit, cadascú a casa seva.+ 9 I la gent de totes les tribus d’Israel discutien i deien: «El rei ens va salvar dels nostres enemics+ i ens va rescatar dels filisteus. Però ara ha sortit del país fugint d’Absalom.+ 10 I Absalom, a qui vam fer rei* sobre nosaltres,+ ha mort en la batalla.+ Així doncs, per què no feu res per fer tornar el rei David?»

11 El rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc+ i Abiatar:+ «Digueu això als ancians de Judà:+ “Al lloc on visc, m’ha arribat la notícia que tots els israelites volen que torni. Així doncs, per què heu de ser vosaltres els últims a fer tornar el rei a casa seva? 12 Vosaltres sou els meus germans, sou de la meva sang.* Per què heu de ser els últims a fer tornar el rei?” 13 Després, digueu a Amassà:+ “No som de la mateixa sang? Que Déu em castigui amb severitat si no et nomeno cap del meu exèrcit a partir d’ara en lloc de Joab.”»+

14 D’aquesta manera el rei David va convèncer* tots els homes de Judà sense excepció, i ells van enviar aquest missatge al rei: «Torna, tant tu com tots els teus servidors.»

15 Quan el rei va emprendre el camí de tornada i va arribar al Jordà, tota la gent de Judà va anar a Guilgal+ per trobar-se amb ell i escortar-lo mentre travessava el Jordà. 16 Llavors Semeí,+ el fill de Guerà, el benjaminita de Bahurim, va baixar ràpidament amb els homes de Judà per rebre el rei David, 17 acompanyat de 1.000 benjaminites. A més, Sibà,+ l’ajudant de la casa de Saül, va baixar ràpidament al Jordà abans que el rei, amb els seus 15 fills i 20 servidors. 18 Va creuar* el lloc de pas del riu per ajudar els de la casa del rei a travessar-lo i per fer tot el que el rei volgués. Però, quan el rei estava a punt de travessar el Jordà, Semeí, el fill de Guerà, es va inclinar davant seu. 19 I va dir al rei: «Oh rei, senyor meu, no em consideris culpable i no recordis l’error que jo, el teu servidor, vaig cometre+ el dia que vas sortir de Jerusalem. No m’ho tinguis en compte, oh rei, 20 perquè jo, el teu servidor, sé molt bé que he pecat. Per això, avui he sigut el primer de tota la casa de Josep a venir a rebre’t, oh rei, senyor meu.»

21 Immediatament, Abisai,+ el fill de Seruià,+ va dir: «No mereix morir Semeí? Ell va maleir l’ungit de Jehovà!»+ 22 Però David va dir: «Què té a veure això amb vosaltres, fills de Seruià?+ Per què em porteu la contrària? Que no m’he convertit en rei d’Israel una altra vegada? Llavors, per què hauria de morir algú a Israel un dia com avui?» 23 I, dirigint-se a Semeí, va dir: «No moriràs.» I el rei l’hi va assegurar amb un jurament.+

24 Mefibóixet,+ el net de Saül, també va anar a rebre el rei. Des del dia que el rei va marxar fins que va tornar en pau, Mefibóixet no s’havia rentat els peus ni s’havia tallat el bigoti ni s’havia rentat la roba. 25 Quan va arribar a* Jerusalem per saludar el rei, el rei li va preguntar: «Per què no vas venir amb mi, Mefibóixet?» 26 Ell va contestar: «Oh rei, senyor meu, el meu servidor+ em va enganyar. Com que soc coix,+ li havia dit: “Prepara’m el burro perquè el pugui muntar i anar amb el rei.” 27 Però ell et va dir calúmnies sobre mi, oh rei, senyor meu.+ Ara bé, tu ets com un àngel del Déu verdader; així que fes el que et sembli bé. 28 Tu, oh rei i senyor meu, podries haver condemnat a mort tota la família del meu pare. Tot i així, vas deixar que el teu servidor estigués entre els que mengen a la teva taula.+ Així que, quin dret tinc a reclamar-te res més, oh rei?»

29 Ara bé, el rei li va dir: «No cal parlar-ne més. He decidit que tu i Sibà compartireu les terres.»+ 30 I Mefibóixet va contestar al rei: «Que s’ho quedi tot! Ja no importa, ara que el meu senyor, el rei, ha tornat a casa en pau.»

31 Llavors Barzil·lai,+ el galaadita, va baixar de Roguelim fins al Jordà per escortar el rei fins al Jordà. 32 Però Barzil·lai era molt gran, tenia 80 anys. Mentre el rei era a Mahanaim, li havia subministrat aliments,+ perquè era un home molt ric. 33 I el rei li va dir: «Travessa el riu amb mi, que menjaràs a la meva taula a Jerusalem.»+ 34 Però Barzil·lai va contestar: «Oh rei, quin sentit té que pugi amb tu a Jerusalem, si em queden tan pocs anys* de vida? 35 Ja tinc 80 anys.+ Puc jo, el teu servidor, diferenciar entre el que és bo i el que és dolent? Puc notar el gust del que menjo i del que bec? Puc escoltar la veu dels cantors i de les cantores?+ Per què el teu servidor hauria de ser una càrrega per a tu, oh senyor, rei meu? 36 No cal que em recompensis, rei meu. Per al teu servidor, ja és un gran honor haver-te acompanyat fins al Jordà. 37 Si us plau, deixa’m tornar a la meva ciutat i morir allà, a prop de la tomba del meu pare i la meva mare.+ Però aquí tens el teu servidor Quimham.+ Que ell vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli bé.»

38 I el rei va contestar: «D’acord, que Quimham vingui amb mi. Faré per ell el que a tu et sembli millor. Per tu, faré tot el que em demanis.» 39 Llavors tothom va començar a creuar el Jordà. I quan el rei estava a punt de creuar, va fer un petó a Barzil·lai+ i el va beneir, i Barzil·lai se’n va tornar a casa. 40 Quan el rei va travessar i va anar a Guilgal,+ Quimham va anar amb ell. Tota la gent de Judà i la meitat de la gent d’Israel va acompanyar el rei mentre creuava.+

41 Aleshores els altres homes d’Israel van preguntar al rei: «Per què els nostres germans, els homes de Judà, s’han endut en secret el nostre rei i l’han portat a l’altra banda del Jordà, junt amb la seva família i tots els seus homes?»+ 42 I tots els homes de Judà van contestar als homes d’Israel: «Perquè el rei és parent nostre.+ Per què us fa enfadar això? És que potser hem menjat res a costa del rei, o ens ha fet ell algun regal?»

43 Però els homes d’Israel van respondre als homes de Judà: «Nosaltres tenim deu parts en el regne, així que tenim més drets sobre David que vosaltres. Llavors, per què ens heu tractat amb menyspreu? No hauríem d’haver sigut els primers a fer tornar el rei?» Però els arguments dels homes de Judà van estar per damunt dels* arguments dels homes d’Israel.