Gènesi

2 Així, van quedar acabats el cel, la terra i tot el que contenen.*+ 2 Al setè dia, Déu ja havia acabat la seva obra. I el setè dia va començar a descansar de tota l’obra que havia fet.+ 3 Llavors Déu va beneir el setè dia i el va declarar sagrat, perquè en aquest dia Déu ha estat descansant de tota l’obra que ha creat, de tot el que es va proposar fer.

4 Aquesta és la història del cel i de la terra, del temps en què van ser creats, del dia en què Jehovà* Déu va fer la terra i el cel.+

5 Encara no hi havia ni arbustos ni cap altra planta a la terra, perquè Jehovà Déu no havia fet que plogués sobre la terra, i no hi havia ningú que cultivés el camp. 6 Però de la terra pujava una boirina que mullava tota la superfície del terreny.

7 Llavors Jehovà Déu va formar l’home de la pols+ del terra, li va bufar al nas l’alè de vida,+ i l’home es va convertir en un ésser viu.*+ 8 A més, Jehovà Déu va plantar un jardí a l’Edèn,+ cap a l’est, i allà va posar-hi l’home que havia format.+ 9 Aleshores Jehovà Déu va fer que creixessin del terra tot tipus d’arbres que feien goig de veure i que donaven bons fruits. També va fer créixer l’arbre de la vida+ al mig del jardí i l’arbre del coneixement del bé i del mal.+

10 De l’Edèn sortia un riu que regava el jardí, i d’allà es dividia en quatre rius.* 11 El primer riu es diu Fison, i és el que envolta tota la terra d’Havilà, on hi ha or. 12 L’or d’aquella terra és molt bo. També hi ha resina de bdel·li i pedra d’ònix. 13 El segon riu es diu Guihon, i és el que envolta tota la terra de Cus. 14 El tercer riu es diu Tigris,*+ i és el que va cap a l’est d’Assíria.+ I el quart riu es diu Eufrates.+

15 Jehovà Déu va agafar l’home i el va posar al jardí de l’Edèn perquè el cultivés i el cuidés.+ 16 I Jehovà Déu també va donar aquest manament a l’home: «Pots menjar de tots els arbres del jardí fins que et quedis satisfet.+ 17 Però no mengis de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, sens dubte moriràs.»+

18 Llavors Jehovà Déu va dir: «No és bo que l’home segueixi estant sol. Li faré una ajudant que el complementi.»+ 19 Jehovà Déu havia estat formant del terra tots els animals salvatges* i tots els animals que volen pel cel, i els va anar portant a l’home per veure quin nom els posaria. Cada animal* tindria el nom que l’home li posés.+ 20 Així que l’home va posar nom a tots els animals domèstics, als animals que volen pel cel i a tots els animals salvatges.* Però l’home no tenia cap ajudant que el complementés. 21 Per això, Jehovà Déu va fer que l’home s’adormís profundament i, mentre dormia, li va treure una costella i després va tancar la carn al seu lloc. 22 I de la costella que va treure a l’home, Jehovà Déu en va fer una dona, i la va portar a l’home.+

23 Aleshores l’home va dir:

24 Per això, l’home deixarà el seu pare i la seva mare i s’unirà a* la seva esposa, i ells seran una sola carn.*+ 25 I tots dos, l’home i la dona, continuaven nus,+ però no se n’avergonyien.