Job
7 La vida d’un simple mortal a la terra, ¿no és com un treball forçat?
No són els seus dies com els d’un treballador contractat?+
2 Igual que un esclau, ell desitja l’ombra,
i, com un treballador contractat, espera el seu sou.+
3 Així he heretat mesos d’inutilitat,
i he rebut nits de misèria.+
4 Quan me’n vaig a dormir, em pregunto: “Quan em llevaré?”+
Però com que la nit es fa interminable, dono voltes i voltes fins a l’alba.
7 Recorda que la meva vida és com el vent+
i que els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.
8 Els ulls que ara em veuen no em veuran més;
els teus ulls em buscaran, però jo ja no hi seré.+
10 No tornarà a la seva llar,
i a casa seva ja no el reconeixeran.+
11 Per això, no retindré la meva boca.
Parlaré amb tota l’angoixa del meu esperit!
Em queixaré amb tota l’amargura de la meva ànima!*+
12 ¿Que potser soc el mar o un monstre marí,
perquè m’hagis de posar un guardià?
13 Quan dic: “El lloc on dormo em consolarà,
el meu llit alleujarà la meva desgràcia”,
14 tu m’aterreixes amb somnis,
i m’espantes amb visions.
15 Tant és així que preferiria que m’asfixiessin;
16 Em fa fàstic la meva vida,+ no vull continuar vivint.
Deixa’m en pau, perquè els meus dies són com un sospir.+
18 Per què l’examines cada matí
i el poses a prova a cada instant?+
19 Quan apartaràs de mi la teva mirada
i em deixaràs tranquil almenys per empassar-me la saliva?+
20 Si he pecat, quin mal et puc haver fet a tu, que observes la humanitat?+
Per què m’has posat en el teu punt de mira?
És que ara soc una càrrega per a tu?
21 Per què no perdones la meva ofensa
i deixes passar el meu error?
Ben aviat m’ajauré a la pols;+
tu em buscaràs, però jo ja no hi seré.»