Carta als Gàlates

3 Gàlates insensats! ¿Qui us ha enganyat a vosaltres,+ que heu rebut una descripció tan clara de la mort de Jesucrist en un pal?+ 2 Només us vull preguntar* una cosa: vau rebre l’esperit per les obres de la llei o per haver posat fe en el que vau sentir?+ 3 Tan insensats sou? Després d’haver començat un camí espiritual,* acabeu anant per un camí carnal?*+ 4 Heu passat tants patiments per a no res? Estic segur que no ha sigut per a no res. 5 Així doncs, aquell que us dona l’esperit i fa miracles+ entre vosaltres, ¿ho fa per les vostres obres de la llei, o per la vostra fe en el que vau sentir? 6 És el que li va passar a Abraham: «Va posar fe en Jehovà* i se’l va considerar just.»*+

7 Segur que ja sabeu que els que s’aferren a la fe són fills d’Abraham.+ 8 I les Escriptures, preveient que Déu declararia justes persones de les nacions per la fe, van anunciar per endavant les bones notícies a Abraham al dir: «Per mitjà teu totes les nacions seran beneïdes.»+ 9 Per tant, els que s’aferren a la fe són beneïts juntament amb Abraham, que va tenir fe.+

10 Tots els que confien en les obres de la llei estan sota una maledicció, perquè està escrit: «Maleït qui no continuï fent totes les coses que estan escrites al rotlle de la Llei.»+ 11 A més, és evident que ningú és declarat just davant de Déu per complir la llei,+ ja que «el just viurà per la seva fe».+ 12 Però la Llei no es basa en la fe, perquè està escrit: «Qui faci aquestes coses viurà gràcies a elles.»+ 13 Crist ens va comprar+ i ens va alliberar+ de la maledicció de la Llei quan va arribar a ser una maledicció en lloc nostre, perquè està escrit: «Maleït qui sigui penjat en un pal.»+ 14 Això va ser així perquè la benedicció d’Abraham arribés a les nacions per mitjà de Crist Jesús+ perquè, per la nostra fe, poguéssim rebre l’esperit promès.+

15 Germans, us poso un exemple de la vida diària: quan es valida un pacte, encara que l’hagi validat un simple humà, ningú el pot anul·lar ni pot afegir-hi res. 16 Doncs bé, les promeses es van fer a Abraham i a la seva descendència.+ No diu: «I als teus descendents», com si es tractés de molts, sinó que diu: «I a la teva descendència», fent referència a un de sol: Crist.+ 17 A més, us dic això: la Llei, que es va donar 430 anys més tard,+ no invalida el pacte que Déu havia fet abans i, per tant, no anul·la la promesa. 18 Perquè si l’herència es basés en la llei, ja no es basaria en una promesa. Però Déu la va donar bondadosament a Abraham per mitjà d’una promesa.+

19 Aleshores, per què es va donar la Llei? Es va afegir per fer evidents les transgressions+ fins que arribés la descendència+ a qui se li havia fet la promesa, i es va transmetre per mitjà d’àngels+ a través d’un mediador.+ 20 Ara bé, no hi ha mediador quan només hi ha una persona implicada, i Déu és un de sol. 21 Vol dir això que la Llei va en contra de les promeses de Déu? De cap manera! Perquè si s’hagués donat una llei que pogués donar vida, la justícia s’aconseguiria per mitjà de la llei. 22 Però les Escriptures van posar-ho tot sota la custòdia del pecat, perquè la promesa que s’obté per la fe en Jesucrist es doni als que demostren fe.

23 Ara bé, abans que arribés la fe, estàvem sota la vigilància de la llei, sota custòdia, esperant la fe que estava a punt de ser revelada.+ 24 Per tant, la Llei es va convertir en el tutor* que ens va guiar fins al Crist+ perquè poguéssim ser declarats justos per mitjà de la fe.+ 25 Però ara que la fe ha arribat,+ ja no estem sota un tutor.+

26 De fet, tots vosaltres sou fills de Déu+ per la vostra fe en Crist Jesús.+ 27 Perquè tots vosaltres, que vau ser batejats en Crist, us heu vestit de Crist.+ 28 No hi ha ni jueu ni grec,+ ni esclau ni home lliure,+ ni home ni dona,+ perquè tots vosaltres sou un en unió amb Crist Jesús.+ 29 I si sou de Crist, llavors sou descendència d’Abraham,+ hereus+ d’acord amb la promesa.+