Carta als Romans
9 Dic la veritat en Crist. No menteixo, i la meva consciència dona testimoni amb mi en l’esperit sant 2 que sento una gran tristesa i un dolor constant al cor. 3 Perquè desitjaria ser jo qui estigués separat del Crist com un maleït per ajudar els meus germans, els meus parents segons la carn, 4 els israelites. A ells els pertany l’adopció com a fills,+ la glòria, els pactes,+ la Llei,+ el servei sagrat+ i les promeses.+ 5 A ells els pertanyen els patriarques,+ i d’ells va descendir el Crist.+ Que Déu, que està per damunt de tot, sigui alabat per sempre. Amén.
6 Però això no vol dir que la paraula de Déu hagi fallat. Perquè no tots els descendents d’Israel són realment «Israel».+ 7 Tampoc són tots fills pel fet de ser descendència d’Abraham,+ perquè està escrit: «El que s’anomenarà descendència teva vindrà per mitjà d’Isaac.»+ 8 És a dir, els fills de la carn no són realment els fills de Déu,+ sinó que són els fills de la promesa+ els que són considerats descendència. 9 Perquè aquesta va ser la promesa: «Per aquest temps vindré, i Sara tindrà un fill.»+ 10 I això va passar no només en aquella ocasió, sinó també quan Rebeca va concebre bessons d’un sol home, el nostre avantpassat Isaac.+ 11 Quan encara no havien nascut i no havien fet res de bo ni res de dolent, perquè el propòsit de Déu d’escollir algú seguís depenent d’aquell que crida i no de les obres, 12 a ella se li va dir: «El gran serà esclau del petit.»+ 13 Tal com està escrit: «Vaig estimar Jacob però vaig odiar Esaú.»+
14 Què direm, doncs? És Déu injust? De cap manera!+ 15 Perquè diu a Moisès: «Tindré misericòrdia de qui jo vulgui tenir misericòrdia, i tindré compassió de qui jo vulgui tenir compassió.»+ 16 Per tant, no depèn del desig d’una persona ni dels seus esforços,* sinó de Déu, que és misericordiós.+ 17 Perquè les Escriptures diuen al faraó: «T’he deixat viure per aquesta raó: per mostrar el meu poder en el teu cas i perquè es proclami el meu nom per tota la terra.»+ 18 Per tant, Déu té misericòrdia de qui ell en vol tenir, però deixa que qui ell vol es torni tossut.+
19 Però tu em diràs: «Per què ell encara acusa les persones? Qui pot anar en contra de la seva voluntat?» 20 Però, qui ets tu, home, per replicar a Déu?+ Que potser l’objecte modelat pot preguntar a qui l’ha modelat per què l’ha fet així?+ 21 ¿No sabeu que el terrisser té dret a fer d’un mateix tros de fang+ un recipient per a un ús honorable i un altre per a un ús no honorable? 22 ¿I si Déu, encara que volia mostrar la seva ira i donar a conèixer el seu poder, va tolerar amb molta paciència recipients d’ira fets per ser destruïts? 23 ¿I si ho va fer per donar a conèixer les riqueses de la seva glòria sobre recipients de misericòrdia+ que ell va preparar amb antelació per a la glòria, 24 és a dir, nosaltres, a qui va cridar no només d’entre els jueus sinó també d’entre les nacions?+ 25 És com també diu a Osees: «Als que no són el meu poble,+ els anomenaré “poble meu”, i a la que no era estimada, l’anomenaré “estimada”.+ 26 I al lloc on se’ls va dir: “Vosaltres no sou el meu poble”, allà seran anomenats “fills del Déu viu”.»+
27 A més, Isaïes proclama sobre Israel: «Encara que el nombre dels fills d’Israel sigui com la sorra del mar, només una resta se salvarà.+ 28 Perquè Jehovà* passarà comptes amb la terra, i ho farà completament i amb rapidesa.»+ 29 Isaïes també va profetitzar: «Si Jehovà* dels exèrcits no ens hagués deixat una descendència, hauríem acabat com Sodoma i ens hauríem assemblat a Gomorra.»+
30 Llavors, què direm? Doncs que gent de les nacions, tot i que no buscaven justícia, van aconseguir la justícia,+ la justícia que s’obté de la fe.+ 31 Però Israel, tot i que buscava una llei de justícia, no va aconseguir aquella llei. 32 Per quina raó? Perquè no la buscaven per la fe, sinó per les obres. Van ensopegar amb la «pedra que fa ensopegar».+ 33 Tal com està escrit: «Mireu, poso a Sió una pedra+ que fa ensopegar i una roca que ofèn,* però qui posi la seva fe en ella no serà decebut.»+