Daniel
10 El tercer any de Cir,+ el rei de Pèrsia, Daniel, a qui anomenaven Belteixassar,+ va rebre una revelació. El missatge era cert i tractava d’un gran conflicte. Daniel va entendre el missatge i se li va concedir entendre el que havia vist.
2 Per aquell temps, jo, Daniel, havia estat de dol+ tres setmanes senceres. 3 No havia menjat res exquisit, a la meva boca no hi havia entrat ni carn ni vi i no m’havia posat oli al cos durant tres setmanes senceres. 4 El dia 24 del primer mes, mentre estava a la vora del gran riu, el Tigris,*+ 5 vaig alçar la vista i vaig veure un home vestit amb roba de lli+ que portava un cinturó d’or d’Ufaz a la cintura. 6 El seu cos era com el crisòlit,+ la seva cara semblava un llampec, els seus ulls eren com torxes de foc, els seus braços i els seus peus semblaven de coure polit+ i el so de les seves paraules era com el so d’una multitud. 7 Només jo, Daniel, vaig veure la visió. Els homes que estaven amb mi no la van veure,+ però es van posar a tremolar i van marxar corrents a amagar-se.
8 Em vaig quedar sol, i quan vaig veure aquesta gran visió, em vaig quedar sense forces, em vaig posar molt pàl·lid i vaig perdre tota l’energia.+ 9 Aleshores vaig sentir parlar aquell home, però quan el vaig sentir parlar, em vaig quedar profundament adormit de cara a terra.+ 10 Llavors una mà em va tocar,+ em va sacsejar i em va fer posar sobre les mans i els genolls. 11 Aleshores ell em va dir:
«Daniel, ets molt estimat.*+ Escolta el que ara et diré. Aixeca’t, perquè m’han enviat a tu.»
Quan m’ho va dir, em vaig posar dret tremolant.
12 I em va dir: «Daniel, no tinguis por.+ Des del primer dia que et vas proposar de tot cor entendre aquestes coses i humiliar-te davant de Déu, ell ha estat escoltant les teves paraules, i per això he vingut.+ 13 Però el príncep+ del regne de Pèrsia em va oposar resistència durant 21 dies. Llavors Miquel,*+ un dels prínceps més importants,* va venir a ajudar-me, i jo em vaig quedar allà, al costat dels reis de Pèrsia. 14 He vingut per fer-te entendre què li passarà al teu poble a la part final dels dies,+ perquè aquesta visió és per al futur.»+
15 Quan em va dir tot això, vaig baixar el cap i no podia parlar. 16 Llavors algú que semblava un home em va tocar els llavis,+ i jo vaig obrir la boca i vaig dir al que estava davant meu: «Senyor meu, estic tremolant per la visió i m’he quedat sense forces.+ 17 Com podria jo, el servent del meu senyor, parlar amb el meu senyor?+ Perquè m’he quedat sense forces i em falta l’alè.»+
18 El que semblava un home em va tornar a tocar i em va donar forces.+ 19 Aleshores em va dir: «Home molt estimat,+ no tinguis por.+ Que tinguis pau.+ Sigues fort, sí, sigues fort!» I mentre em parlava, vaig recuperar les forces i vaig dir: «Senyor meu, parla, perquè m’has enfortit.»
20 Així que va dir: «Saps per què he vingut? Ara me’n tornaré per lluitar contra el príncep de Pèrsia.+ I quan jo marxi, vindrà el príncep de Grècia. 21 Però et diré el que hi ha escrit als escrits de la veritat. Tan sols n’hi ha un que m’ajuda en aquestes coses: és Miquel,+ el vostre príncep.+