Deuteronomi

1 Aquestes són les paraules que Moisès va dir a tot el poble d’Israel quan estaven a la regió del Jordà, al desert, a les planes desèrtiques davant de Suf, entre Paran, Tófel, Laban, Hasserot i Dizahab. 2 (Hi ha 11 dies de camí des de l’Horeb fins a Cadeix-Barnea,+ pel camí que va a la muntanya de Seïr.) 3 L’any 40,+ el primer dia de l’onzè mes, Moisès va comunicar als israelites tot el que Jehovà li havia manat que els digués. 4 Això va ser després de derrotar Sehon,+ el rei dels amorreus, que vivia a Heixbon, i de derrotar Og,+ el rei de Basan, que vivia a Astarot, a Edreí.+ 5 A la regió del Jordà, a la terra de Moab, Moisès va començar a explicar la Llei.+ Va dir:

6 «A l’Horeb, el nostre Déu Jehovà ens va dir: “Ja fa prou temps que esteu en aquesta regió muntanyosa.+ 7 Prepareu-vos i aneu a la regió muntanyosa dels amorreus+ i a totes les nacions veïnes que hi ha a l’Arabà,+ a la regió muntanyosa, a la Xefelà, al Nègueb i a la costa.+ Aquesta és la terra dels cananeus. Arribeu fins al Líban*+ i fins al gran riu, el riu Eufrates.+ 8 Mireu, he posat la terra a la vostra disposició. Entreu-hi i quedeu-vos amb la terra que Jehovà va jurar donar als vostres pares, Abraham, Isaac+ i Jacob,+ i als seus descendents.”+

9 »I en aquell moment, jo us vaig dir: “No puc carregar amb vosaltres tot sol.+ 10 Jehovà, el vostre Déu, us ha multiplicat i avui sou tan nombrosos com les estrelles del cel.+ 11 Que Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, us faci mil vegades més nombrosos+ del que sou i us beneeixi, tal com us ha promès.+ 12 Com us puc portar jo sol a vosaltres, que sou una càrrega molt pesada? I com puc suportar jo sol les vostres discussions?+ 13 Escolliu homes de les vostres tribus que siguin savis i assenyats i que tinguin experiència, i els nomenaré caps sobre vosaltres.”+ 14 I vosaltres em vau contestar: “Ens sembla bé el que ens proposes.” 15 Així que vaig reunir els caps de les vostres tribus, homes savis i d’experiència, i els vaig nomenar caps sobre vosaltres: caps de milers, caps de centenars, caps de cinquantenes, caps de desenes i funcionaris de les vostres tribus.+

16 »En aquell moment, també vaig manar als vostres jutges: “Quan escolteu un cas entre els vostres germans, jutgeu amb justícia+ entre un home i el seu germà o un estranger que visqui entre vosaltres.+ 17 Quan jutgeu, no sigueu parcials.+ Escolteu la gent senzilla igual que la gent prominent.+ No us deixeu intimidar per ningú,+ perquè el judici pertany a Déu.+ I si us trobeu un cas massa difícil, porteu-me’l i jo l’escoltaré.”+ 18 En aquell moment us vaig dir tot el que havíeu de fer.

19 »Llavors vam marxar de l’Horeb i vam creuar aquell desert tan gran i imponent+ que havíeu vist de camí a la regió muntanyosa dels amorreus,+ tal com Jehovà, el nostre Déu, ens havia manat. Finalment vam arribar a Cadeix-Barnea.+ 20 I jo us vaig dir: “Heu arribat a la regió muntanyosa dels amorreus, la regió que Jehovà, el nostre Déu, ens està a punt de donar. 21 Mireu, Jehovà, el vostre Déu, us ha donat aquesta terra. Pugeu-hi i conqueriu-la, tal com Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, us ha manat.+ No tingueu por ni us espanteu.”

22 »Però tots vosaltres vau venir a dir-me: “Enviem alguns homes davant nostre per espiar la terra. Així, quan tornin, ens informaran de quin camí hem de seguir i de com són les ciutats que ens trobarem.”+ 23 Com que em va semblar una bona proposta, vaig escollir 12 dels vostres homes, un de cada tribu.+ 24 I ells van marxar i van pujar a la regió muntanyosa.+ Van arribar a la vall* d’Escol i van espiar aquella terra. 25 Van agafar alguns fruits del país, ens els van portar i ens van dir: “La terra que Jehovà, el nostre Déu, ens està a punt de donar és molt bona.”+ 26 Però vosaltres no hi vau voler pujar i us vau rebel·lar contra l’ordre de Jehovà, el vostre Déu.+ 27 Us vau quedar a les tendes rondinant i dient: “Jehovà ens odia, i per això ens va fer sortir de la terra d’Egipte i ens va entregar en mans dels amorreus perquè ens exterminessin. 28 A quina mena de lloc anem? Els nostres germans ens han posat la por al cor*+ dient-nos: ‘Són més forts i més alts que nosaltres, i les seves ciutats són grans i estan fortificades fins al cel.*+ A més, hi hem vist els anaquites.’”+

29 »Per això us vaig dir: “No us espanteu ni tingueu por per culpa d’ells.+ 30 Jehovà, el vostre Déu, anirà davant vostre i lluitarà per vosaltres,+ tal com va fer a Egipte davant dels vostres propis ulls.+ 31 I al desert vau veure que, a tot arreu on anàveu, Jehovà, el vostre Déu, us portava igual que un pare porta el seu fill en braços, fins que vau arribar aquí.” 32 Però, malgrat tot això, no vau posar fe en Jehovà, el vostre Déu,+ 33 que anava davant vostre pel camí buscant-vos un lloc on acampar. Per mostrar-vos el camí que havíeu de seguir, de nit s’apareixia amb foc, i de dia, amb un núvol.+

34 »Durant tot aquell temps, Jehovà va escoltar el que dèieu i, per això, es va indignar i va jurar solemnement:+ 35 “Cap home d’aquesta generació tan dolenta no veurà la bona terra que vaig jurar donar als vostres pares.+ 36 Només la veurà Caleb, el fill de Jefunnè. A ell i als seus fills els donaré la terra per on ell va caminar, perquè ha obeït Jehovà de tot cor.+ 37 (Fins i tot Jehovà es va enfadar amb mi per culpa vostra i em va dir: ‘Tu tampoc hi entraràs!+ 38 El teu ajudant,* Josuè, el fill de Nun,+ és qui hi entrarà.+ Fes que sigui fort,*+ perquè farà que Israel rebi aquesta terra en herència.’) 39 A més, els vostres nens, els que vau dir que serien capturats,+ i els vostres fills, que no saben distingir el bé del mal, també hi entraran, i els donaré aquesta terra en propietat.+ 40 Però vosaltres feu mitja volta i torneu al desert pel camí del mar Roig.”+

41 »I em vau respondre: “Hem pecat contra Jehovà. Ara pujarem i lluitarem, tal com ens ha manat Jehovà, el nostre Déu!” Així que tots vosaltres vau agafar les armes i vau pensar que seria fàcil pujar a la muntanya.+ 42 Però Jehovà em va demanar que us digués: “No pugeu a lluitar, perquè jo no estaré al vostre costat.+ Si ho feu, els vostres enemics us venceran.” 43 I jo us ho vaig advertir, però vosaltres no vau fer cas. Al contrari, us vau rebel·lar contra l’ordre de Jehovà i us vau atrevir a pujar a la muntanya. 44 Aleshores els amorreus que vivien en aquella muntanya van sortir a trobar-vos i us van perseguir com fan les abelles, i us van dispersar a Seïr, fins a Hormà. 45 I vau tornar i us vau posar a plorar davant de Jehovà, però Jehovà no us va escoltar ni us va prestar atenció. 46 Per això vau viure a Cadeix durant tant de temps.