Carta als Hebreus
7 Perquè aquest Melquisedec, el rei de Salem i sacerdot del Déu Altíssim, es va trobar amb Abraham, que tornava de matar els reis, i el va beneir,+ 2 i Abraham li va donar la desena part de tot. En primer lloc, el seu nom es tradueix «rei de justícia», i a més, també era rei de Salem, és a dir, «rei de pau». 3 Sense pare, sense mare, sense genealogia, sense començament de dies i sense final de vida, però com que ha sigut fet semblant al Fill de Déu, segueix sent sacerdot per sempre.+
4 Fixeu-vos que important era aquest home, a qui Abraham, el patriarca,* va donar la desena part del millor del botí.+ 5 És veritat que, segons la Llei, els fills de Leví+ que són nomenats sacerdots tenen el manament de recollir les desenes parts* del poble,+ és a dir, dels seus germans, tot i que també són descendents* d’Abraham. 6 Però aquest home, que no era descendent dels fills de Leví,* va rebre la desena part d’Abraham i va beneir aquell que tenia les promeses.+ 7 I ningú pot negar que el més petit és beneït pel més gran. 8 En el primer cas, són els homes mortals els que reben la desena part, mentre que en l’altre, la rep algú de qui es dona testimoni que està viu.+ 9 I es podria dir que fins i tot Leví, que rep la desena part, també ha pagat la desena part a través d’Abraham, 10 perquè Leví encara no havia nascut* del seu avantpassat quan Melquisedec es va trobar amb ell.+
11 Per tant, si fos possible aconseguir la perfecció per mitjà del sacerdoci levític+ (que era una característica de la Llei que es va donar al poble), per què caldria que sorgís un altre sacerdot de qui es digués que és sacerdot a la manera de Melquisedec+ i no a la d’Aaron? 12 I com que es canvia el sacerdoci, també és necessari canviar la Llei.+ 13 Doncs bé, l’home de qui es diuen aquestes coses venia d’una altra tribu, i ningú d’aquesta tribu ha servit a l’altar.+ 14 Perquè és evident que el nostre Senyor era descendent de Judà,+ però Moisès no va dir que els sacerdots vinguessin d’aquesta tribu.
15 I això encara és més evident quan sorgeix un altre sacerdot+ que és com Melquisedec,+ 16 que no ha arribat a ser sacerdot pel requisit legal que es basa en el llinatge humà, sinó pel poder d’una vida indestructible.+ 17 Perquè es diu això com a testimoni seu: «Ets sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.»+
18 Així doncs, el manament anterior ha quedat anul·lat perquè és dèbil i no és eficaç.+ 19 Perquè la Llei no va perfeccionar res,+ però l’arribada d’una esperança millor sí que ho va fer,+ i gràcies a aquesta esperança ens apropem a Déu.+ 20 A més, com que això no es va fer sense un jurament 21 (perquè és cert que alguns homes han arribat a ser sacerdots sense un jurament, però aquest home ho ha arribat a ser per un jurament fet per aquell que li va dir: «Jehovà* ha jurat i no canviarà d’opinió,* “ets sacerdot per sempre”»),+ 22 per això mateix Jesús ha arribat a ser la garantia* d’un pacte millor.+ 23 A més, va ser necessari que molts sacerdots se succeïssin els uns als altres+ perquè la mort els impedia continuar en el seu servei. 24 Però, com que ell viu per sempre,+ el seu sacerdoci no té successors. 25 Per això, també és capaç de salvar completament els que s’apropen a Déu a través d’ell, perquè sempre està viu per intercedir a favor d’ells.+
26 Perquè necessitem un gran sacerdot com aquest, que és lleial, innocent i sense taca,+ separat dels pecadors i exalçat per damunt del cel.+ 27 I a diferència dels altres grans sacerdots, ell no ha d’oferir sacrificis cada dia,+ primer pels seus pecats i després pels del poble,+ perquè ja ho va fer una vegada per sempre quan es va oferir a si mateix.+ 28 Perquè la Llei nomena homes que tenen debilitats perquè siguin grans sacerdots,+ però la paraula del jurament+ que es va fer després de la Llei nomena un Fill, que ha sigut perfeccionat+ per sempre.