Les bones notícies segons Marc
7 Els fariseus i alguns escribes que havien vingut de Jerusalem es van reunir al voltant de Jesús,+ 2 i van veure que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver-se-les rentat.* 3 (I és que els fariseus i tots els jueus s’aferren a la tradició dels seus avantpassats i no mengen si no s’han rentat les mans fins als colzes. 4 I quan tornen del mercat, no mengen si abans no es renten. I també s’aferren a moltes altres tradicions del passat, com submergir en aigua* les copes, els gerros i els recipients de coure.)+ 5 Per això els fariseus i els escribes li van preguntar: «Per què els teus deixebles no segueixen la tradició dels nostres avantpassats, sinó que mengen amb les mans impures?»+ 6 I Jesús els va dir: «Hipòcrites, amb raó Isaïes va profetitzar sobre vosaltres el que està escrit: “Aquest poble m’honra amb els llavis, però el seu cor està molt lluny de mi.+ 7 M’adoren, però no serveix per a res, perquè les seves ensenyances es basen en manaments d’homes.”+ 8 Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i us aferreu a les tradicions dels homes.»+
9 A més, els va dir: «Com en sabeu, de deixar de banda els manaments de Déu per mantenir les vostres tradicions!+ 10 Per exemple, Moisès va dir: “Honra el teu pare i la teva mare.”+ I també: “Qui parli amb menyspreu del* seu pare o de la seva mare ha de morir.”+ 11 Però vosaltres dieu que algú pot dir al seu pare o a la seva mare: “Tot el que tinc que podria utilitzar per ajudar-te és corban” (és a dir, un regal dedicat a Déu), 12 i així no li deixeu fer res pel seu pare o per la seva mare.+ 13 D’aquesta manera anul·leu la paraula de Déu amb les tradicions que us aneu transmetent.+ I feu moltes altres coses com aquesta.»+ 14 Llavors va demanar a la multitud que s’apropés una altra vegada i els va dir: «Escolteu-me tots i enteneu el significat del que us dic.+ 15 No hi ha res fora d’una persona que, a l’entrar dins seu, la pugui contaminar. Són les coses que surten d’una persona les que la contaminen.»+ 16 *
17 Després de deixar la gent, va entrar a una casa i els deixebles li van començar a fer preguntes sobre aquella comparació.+ 18 I ell els va dir: «Vosaltres tampoc ho enteneu? ¿No sabeu que no hi ha res fora d’una persona que, a l’entrar dins seu, la pugui contaminar? 19 Perquè no li entra al cor, sinó a l’estómac, i va a parar a la claveguera.» D’aquesta manera, va declarar purs tots els aliments. 20 I va afegir: «El que surt d’una persona és el que la contamina.+ 21 Perquè de dins del cor+ surten pensaments perjudicials: immoralitat sexual,* robatoris, assassinats, 22 adulteris, avarícia, maldats, enganys, conducta descarada,* enveges,* blasfèmies, arrogància i insensatesa. 23 Totes aquestes coses dolentes surten de dins i contaminen la persona.»
24 Llavors Jesús va marxar i va anar a la regió de Tir i Sidó.+ Allà va entrar a una casa, i no volia que ningú ho sabés, però no va poder passar desapercebut. 25 De seguida, una dona que tenia una filla petita posseïda per un esperit malvat* va sentir a parlar d’ell. I la dona va venir i es va llançar als peus de Jesús.+ 26 Aquesta dona, que era d’origen grec, de nacionalitat sirofenícia,* no deixava de suplicar-li que expulsés el dimoni de la seva filla. 27 Però ell li va dir: «Primer deixa que mengin els fills, perquè no està bé agafar el pa dels fills i donar-lo als gossets.»+ 28 I ella li va contestar: «És veritat, senyor, però fins i tot els gossets que hi ha sota la taula es mengen les molles de pa que els cauen als nens.» 29 Aleshores li va dir: «Ves-te’n tranquil·la. Com que has dit això, el dimoni ha sortit de la teva filla.»+ 30 Ella se’n va anar a casa i va trobar la seva filla estirada al llit. I el dimoni havia marxat.+
31 Quan Jesús va tornar de la regió de Tir, va anar al mar de Galilea passant per Sidó i la regió de la Decàpolis.*+ 32 Allà li van portar un home sord que, a més, tenia dificultats per parlar+ i li van suplicar que posés les mans sobre ell. 33 Jesús se’l va emportar a part, lluny de la multitud. Llavors li va posar els dits a les orelles i, després d’escopir, li va tocar la llengua.+ 34 I mirant al cel, va sospirar profundament i li va dir: «Éffata», que vol dir «obre’t». 35 A l’instant se li van obrir les orelles,+ i el defecte que tenia en la parla va desaparèixer, i va començar a parlar bé. 36 Aleshores Jesús va ordenar a la gent que no ho diguessin a ningú,+ però com més els ho prohibia, més ho deien.+ 37 De fet, estaven tan admirats+ que deien: «És que ho fa tot bé. Fins i tot fa que els sords hi sentin i que els muts parlin!»+