Primer llibre de Samuel

1 Hi havia un home a Ramataim-Zofim,*+ a la regió muntanyosa d’Efraïm,+ que es deia Elcanà,+ i era efraïmita. Era el fill de Jeroham, el fill d’Elihú, el fill de Tohu, el fill de Zuf. 2 Tenia dues dones: una es deia Anna i l’altra, Peninnà. Peninnà tenia fills, però Anna no en tenia. 3 Cada any, Elcanà pujava des de la seva ciutat fins a Siló per adorar* Jehovà dels exèrcits i oferir-li sacrificis.+ Allà és on Hofní i Finehès,+ els dos fills d’Elí, servien Jehovà com a sacerdots.+

4 Un dia, Elcanà va oferir un sacrifici i va donar porcions del sacrifici a la seva dona Peninnà i a tots els seus fills i filles.+ 5 Però a Anna li va donar una porció especial, perquè ella era a qui més estimava. Ara bé, Jehovà no havia donat fills a Anna.* 6 A més, Peninnà, la seva rival, sempre es burlava d’ella perquè volia fer-la sentir malament pel fet que Jehovà no li havia donat fills. 7 I cada any passava el mateix: quan Anna pujava a la casa de Jehovà,+ Peninnà es burlava tant d’ella que Anna acabava plorant i perdia la gana. 8 Però el seu marit, Elcanà, li va dir: «Anna, per què plores i no menges? Com és que estàs tan trista?* Tu em tens a mi. No soc jo millor que deu fills?»

9 Quan van acabar de menjar i beure a Siló, Anna es va aixecar. En aquell moment, el sacerdot Elí estava assegut al seu seient, a prop de l’entrada del temple*+ de Jehovà. 10 Anna, que estava profundament angoixada,* es va posar a orar a Jehovà,+ i no podia parar de plorar. 11 I va fer aquest vot: «Oh Jehovà dels exèrcits, mira tot el que pateixo. Si et recordes de mi, la teva serventa, si no m’oblides i em dones un fill, un nen,+ jo te’l donaré a tu, Jehovà, perquè et serveixi tota la seva vida. I mai se li tallaran els cabells.»*+

12 Anna va estar orant a Jehovà una bona estona. Mentrestant, Elí observava com movia els llavis. 13 Anna parlava per dins; no se li sentia la veu, només li tremolaven els llavis. Per això Elí va pensar que estava borratxa. 14 Així que Elí va dir: «Fins quan estaràs borratxa? Deixa de beure vi!» 15 I Anna li va respondre: «No, senyor meu! No he begut vi ni cap altra beguda alcohòlica. És que estic molt afligida* i per això obro el meu cor a Jehovà.+ 16 No em prenguis per una dona menyspreable. He estat orant fins ara perquè estic profundament angoixada i abatuda.» 17 Llavors Elí li va dir: «Ves-te’n en pau, i que el Déu d’Israel et concedeixi el que li has demanat.»+ 18 I ella li va contestar: «Que la teva serventa tingui el teu favor.» Aleshores se’n va anar, va menjar i a la seva cara ja no s’hi va veure més tristesa.

19 L’endemà al matí es van llevar d’hora i, després d’inclinar-se davant de Jehovà, van tornar a casa seva a Ramà.+ Elcanà va tenir relacions sexuals amb la seva dona Anna, i Jehovà es va recordar d’ella.+ 20 Així doncs, Anna es va quedar embarassada i, en menys d’un any,* va tenir un fill. Li va posar el nom+ de Samuel,* perquè deia: «L’he demanat a Jehovà.»

21 Més endavant, Elcanà va pujar a Siló amb tota la seva família per oferir a Jehovà el sacrifici anual+ i per presentar la seva ofrena de vot. 22 Però Anna no hi va pujar,+ perquè havia dit al seu marit: «Quan deixi de donar el pit al nen, el portaré perquè es presenti davant de Jehovà i es quedi allà a partir d’aquell moment.»+ 23 Elcanà, el seu marit, li havia contestat: «Fes el que et sembli millor. Queda’t a casa fins que deixis de donar-li el pit. Que Jehovà compleixi el que has dit.» Així doncs, Anna es va quedar a casa i va seguir donant el pit al seu fill fins que el va deslletar.

24 Tan bon punt va deixar de donar-li el pit, el va portar a Siló, i es va endur amb ella un toro de tres anys, un efà* de farina i una gerra gran plena de vi.+ I va arribar amb el nen a la casa de Jehovà, a Siló.+ 25 Llavors van matar el toro i van portar el nen a Elí. 26 «Disculpa’m, senyor meu!», va dir Anna. «Tan cert com que estàs viu, senyor meu, jo soc la dona que va estar aquí al teu costat orant a Jehovà.+ 27 Jo orava a Jehovà per demanar-li aquest nen, i ell m’ha concedit el que li vaig demanar.+ 28 Per això l’entrego* a Jehovà. Serà de Jehovà per a tota la vida.»

I ell* es va inclinar allà, davant de Jehovà.