Isaïes
63 Qui és aquest que ve d’Edom,+
de Bosrà,+ amb roba de colors vius,*
aquest que porta roba esplèndida
i que avança amb gran poder?
«Soc jo, aquell que parla amb justícia,
aquell que té gran poder per salvar.»
2 Per què és vermella la teva roba
i per què els teus vestits són com els d’algú que trepitja raïm al cup?+
3 «He trepitjat el cup de vi tot sol.
No hi havia ningú de cap poble amb mi.
En la meva fúria, no vaig deixar de trepitjar-los,
i en la meva ira, no vaig deixar d’esclafar-los.+
Els meus vestits van quedar esquitxats de la seva sang,
i he tacat tota la meva roba.
4 Perquè el dia de la venjança és dins del meu cor+
i l’any dels meus recomprats ha arribat.
5 Vaig mirar, però no hi havia ningú que oferís ajuda,
em vaig quedar consternat al veure que ningú va oferir el seu suport.
6 En la meva fúria, vaig trepitjar pobles,
els vaig emborratxar amb la meva ira+
i vaig vessar la seva sang a terra.»
7 Parlaré dels actes d’amor lleial de Jehovà,
dels actes dignes de lloança de Jehovà,
a causa de tot el que Jehovà ha fet per nosaltres,+
de totes les coses bones que ha fet a favor de la casa d’Israel
per la seva misericòrdia i el seu gran amor lleial.
8 Perquè va dir: «Sens dubte, ells són el meu poble, són fills que no seran deslleials.»+
De manera que ell es va convertir en el seu Salvador.+
9 Durant tots els seus patiments, ell també va patir.+
El seu missatger personal* els va salvar.+
Pel seu amor i per la seva compassió els va recomprar,+
i els va aixecar i els va portar en braços tots els dies de temps passats.+
10 Però ells es van rebel·lar+ i van entristir el seu esperit sant.+
11 I van recordar els temps passats,
els dies del seu servent Moisès:
«On és aquell que els va fer sortir del mar+ amb els pastors del seu ramat?+
On és aquell que va posar dins d’ell el seu esperit sant,+
12 aquell que va fer que el seu braç gloriós estigués amb la mà dreta de Moisès,+
aquell que va dividir les aigües davant d’ells+
per fer-se un nom etern,+
13 aquell que els va fer caminar a través de les aigües turbulentes,*
de manera que van caminar sense ensopegar,
com un cavall a camp obert?*
14 L’esperit de Jehovà els va fer descansar+
igual que el bestiar descansa quan baixa a la plana.»
Així vas guiar el teu poble
per fer-te un nom majestuós.+
15 Mira cap a baix des del cel
i observa des de la teva elevada residència, santa i gloriosa.
Ens has privat d’ells.
16 Perquè tu ets el nostre Pare.+
Encara que Abraham no ens conegui
i que Israel no ens reconegui,
tu, Jehovà, ets el nostre Pare.
Des de temps antics, el teu nom és El Nostre Recomprador.+
17 Jehovà, per què permets* que ens desviem dels teus camins?
Per què permets que els nostres cors s’endureixin i que no et temem?+
Torna per amor als teus servents,
les tribus de la teva herència.+
18 Per poc temps, el teu poble sant va posseir la terra.
Els nostres enemics han trepitjat el teu santuari.+
19 Fa massa temps que som com els que mai has governat,
com els que mai han portat el teu nom.