Isaïes
5 Si us plau, deixeu-me cantar al meu estimat
una cançó sobre el meu estimat i la seva vinya.+
El meu estimat tenia una vinya en un turó molt fèrtil.
2 Va remoure la terra, va treure les pedres
i hi va plantar un cep vermell selecte.
També va construir una torre al mig de la vinya
i va excavar-hi un cup per trepitjar el raïm.+
Va esperar que donés bon raïm,
però només va donar raïm silvestre.+
3 «Doncs bé, habitants de Jerusalem i homes de Judà,
si us plau, jutgeu entre la meva vinya i jo.+
4 Què més podria haver fet per la meva vinya
que no hagi fet ja?+
Si esperava que donés bon raïm,
per què només va donar raïm silvestre?
5 Si us plau, deixeu-me que us expliqui
què li faré a la meva vinya:
6 La convertiré en una terra erma+
que no serà podada ni cavada.
S’omplirà d’arbustos espinosos i de mala herba,+
i manaré als núvols que no hi enviïn la seva pluja.+
7 La vinya de Jehovà dels exèrcits és la casa d’Israel;+
els homes de Judà són la plantació que ell estimava.
8 Ai dels que ajunten una casa amb una altra+
i dels que uneixen un camp amb un altre+
fins que no queda més espai
i són els únics que viuen al país!
9 He escoltat Jehovà dels exèrcits jurar
que hi haurà moltes cases que, encara que siguin grans i boniques,
es convertiran en un lloc esgarrifós
on no viurà ningú.+
11 Ai dels que matinen per beure alcohol+
i continuen bevent fins a la nit, fins que el vi els encén!
12 Als seus banquets tenen arpes, instruments de corda,
panderetes, flautes i vi,
però no pensen en el que fa Jehovà
i no veuen les obres de les seves mans.
13 Per tant, el meu poble anirà a l’exili
perquè no em coneix.+
Els seus homes gloriosos passaran gana+
i tota la seva gent tindrà molta set.
La seva esplendor,* les seves multituds sorolloses i els que van de festa en festa
hi baixaran sens falta.
15 Els homes seran rebaixats,
seran humiliats,
i els ulls dels orgullosos seran humiliats.
16 Jehovà dels exèrcits serà exalçat pel seu judici;*
el Déu verdader, el Sant,+ se santificarà per mitjà de la justícia.+
17 Els corders pasturaran com si estiguessin a les seves pastures;
els estrangers menjaran als llocs abandonats on abans hi havia animals ben alimentats.
18 Ai dels que arrosseguen la seva culpa amb les cordes de l’engany
i el seu pecat amb cordes de carro,
19 dels que diuen: «Que s’afanyi a actuar
perquè ho puguem veure.
20 Ai dels que diuen que el que és bo és dolent i que el que és dolent és bo,+
dels que canvien la foscor per la llum i la llum per la foscor,
dels que fan passar per dolç el que és amarg i per amarg el que és dolç!
21 Ai dels que són savis als seus propis ulls
i es pensen que són assenyats!+
22 Ai dels que són valents a l’hora de beure vi
i dels que són uns mestres barrejant begudes alcohòliques,+
23 dels que, per un suborn, declaren innocent el malvat+
i neguen la justícia als justos!+
24 Per tant, tal com una llengua de foc devora la palla
i l’herba seca es consumeix a les flames,
les seves arrels es podriran
i les seves flors s’escamparan com la pols,
perquè han rebutjat la llei* de Jehovà dels exèrcits
i han menyspreat la paraula del Sant d’Israel.+
25 Per aquesta raó, la ira de Jehovà crema contra el seu poble,
i ell allargarà la mà contra ells i els colpirà.+
Les muntanyes tremolaran
i els seus cadàvers seran com escombraries als carrers.+
Per tot això, la seva ira no s’ha calmat,
sinó que la seva mà continua estesa per colpir.
26 Ha aixecat un senyal* per a una nació llunyana,+
ha xiulat perquè vinguin des dels confins de la terra,+
i venen a tota velocitat!+
27 Cap d’ells està cansat ni ensopega,
cap d’ells té son ni s’adorm.
El cinturó que porten a la cintura no s’ha afluixat
i les corretges de les seves sandàlies no s’han trencat.
28 Totes les seves fletxes estan esmolades
i tots els seus arcs estan a punt per disparar.*
Les peülles dels seus cavalls són dures com la pedra*
i les rodes dels seus carros són com un vent de tempesta.+
29 El seu rugit és com el d’un lleó,
rugeixen com lleons joves.+
Rugiran i caçaran la presa,
se l’emportaran i ningú la podrà alliberar.
30 Aquell dia, rugiran contra ella
com rugeix el mar.+
Tots els que es quedin mirant la terra veuran una foscor angoixant;
fins i tot la llum s’haurà enfosquit a causa dels núvols.+