Carta als Hebreus

6 Per tant, ara que hem deixat enrere les ensenyances bàsiques+ sobre el Crist, avancem cap a la maduresa+ i no tornem a posar els fonaments, és a dir, el penediment de les obres mortes, la fe en Déu, 2 les ensenyances sobre els batejos, la imposició de les mans,+ la resurrecció dels morts+ i el judici etern. 3 Això és el que farem si Déu ho permet.

4 Pel que fa als que una vegada van ser il·luminats,+ que van tastar el regal* celestial, que es van fer partícips de l’esperit sant 5 i que van tastar l’excel·lent paraula de Déu i els poders del sistema futur,* 6 però que després s’han apartat,+ és impossible reviure’ls una altra vegada perquè es penedeixin, perquè ells mateixos tornen a clavar el Fill de Déu al pal i l’exposen a la vergonya pública.+ 7 Perquè la terra rep una benedicció de Déu quan absorbeix la pluja que sovint cau sobre ella i produeix plantes que beneficien els que la cultiven. 8 Ara bé, si produeix espines i cards, és rebutjada i està a punt de ser maleïda, i finalment serà cremada.

9 Però, estimats, encara que parlem així, estem convençuts que en el vostre cas hi ha coses millors, coses que porten a la salvació. 10 Perquè Déu no és injust i no s’oblida del que heu fet ni de l’amor que heu demostrat pel seu nom+ a l’haver servit els sants i al continuar servint-los. 11 Però desitgem que tots vosaltres demostreu la mateixa diligència per estar completament segurs de l’esperança+ fins al final,+ 12 perquè no us torneu ganduls,+ sinó que imiteu els que hereten les promeses per la seva fe i la seva paciència.

13 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, com que no podia jurar per ningú més gran, va jurar per ell mateix.+ 14 Va dir: «Sens dubte et beneiré i sens dubte faré que siguis molt nombrós.»+ 15 I Abraham, després de demostrar paciència, va rebre aquesta promesa. 16 Perquè els homes juren per algú més gran que ells, i el seu jurament posa fi a qualsevol discussió, ja que els serveix de garantia.+ 17 De la mateixa manera, quan Déu va decidir demostrar més clarament als hereus de la promesa+ que el seu propòsit no canvia, ho va garantir* amb un jurament. 18 Ho va fer perquè, per mitjà d’aquestes dues coses que no canvien i sobre les quals és impossible que Déu menteixi,+ els que hem fugit al refugi tinguem molt d’ànim per aferrar-nos a l’esperança que tenim davant nostre. 19 Aquesta esperança que tenim,+ que és ferma i segura, és una àncora per a l’ànima* i entra fins a l’altra banda de la cortina,+ 20 on ha entrat a favor nostre un precursor, Jesús,+ que ha arribat a ser gran sacerdot per sempre a la manera de Melquisedec.+