Salms
Al director. Salm de David.
40 Vaig posar tota la meva esperança en Jehovà,*
i ell em va prestar atenció* i va escoltar els meus crits d’auxili.+
2 Em va treure d’un pou d’aigües agitades,
em va treure del fang enganxós.
Va posar els meus peus sobre una roca,
va fer ferms els meus passos.
3 Llavors va posar una cançó nova a la meva boca,+
una lloança al nostre Déu.
Molts ho veuran i quedaran admirats,
i posaran la seva confiança en Jehovà.
4 Feliç l’home que confia en Jehovà
i que no busca l’ajuda dels insolents ni dels mentiders.*
Ningú es pot comparar amb tu.+
Si volgués explicar i parlar de totes aquestes coses meravelloses,
serien tantes que no les podria ni comptar!+
No has demanat ofrenes cremades ni ofrenes pel pecat.+
7 Llavors vaig dir: «He vingut.
En el rotlle* s’ha escrit sobre mi.+
9 Anuncio les bones notícies de justícia enmig de la gran congregació.+
Jehovà, saps prou bé
que no refreno els meus llavis.+
10 No amago la teva justícia dins del meu cor.
Proclamo la teva fidelitat i la teva salvació.
No amago el teu amor lleial ni la teva veritat a la gran congregació.»+
11 Oh Jehovà, no em neguis la teva misericòrdia.
Que el teu amor lleial i la teva veritat em protegeixin constantment.+
12 Estic envoltat de tantes desgràcies que no les puc ni comptar.+
He comès tants errors que estic aclaparat i no sé per on anar,+
són tan nombrosos com els cabells del meu cap.
Estic molt desanimat.
13 Jehovà, si us plau, salva’m.+
Jehovà, afanya’t a ajudar-me.+
14 Que tots els que em volen matar
acabin avergonyits i deshonrats.
Que els que s’alegren de les meves desgràcies
es retirin humiliats.
15 Que els que es burlen de mi dient: «Que bé! Que bé!»
s’horroritzin de la seva pròpia vergonya.
Que els que estimen els teus actes de salvació sempre diguin:
«Que Jehovà sigui glorificat!»+
17 Però jo estic indefens i soc pobre.
Que Jehovà em presti atenció.
Tu ets qui m’ajuda i qui em salva.+
Déu meu, no triguis.+