La salutació a la bandera, el vot i el servei social

La salutació a la bandera. Els Testimonis de Jehovà creuen que l’acte d’inclinar-se davant la bandera o saludar-la, sovint acompanyat d’un himne, és religiós i atribueix la salvació, no a Déu, sinó a l’Estat o als seus governants (Isaïes 43:11; 1 Corintis 10:14; 1 Joan 5:21). Un d’aquests governants va ser el rei Nabucodonosor de l’antiga Babilònia. Per impressionar el poble amb la seva majestat i el seu fervor religiós, aquest poderós rei va erigir una gran imatge i va obligar els seus súbdits a inclinar-s’hi mentre sonava música, com si fos un himne. Però tres hebreus, Xadrac, Meixac i Abed-Negó, es van negar a inclinar-se davant la imatge, fins i tot sota amenaça de mort (Daniel, capítol 3).

Actualment, «el nacionalisme té la bandera com a principal símbol de fe i objecte central d’adoració», va escriure l’historiador Carlton Hayes. «Els homes es treuen el barret quan passa la bandera; i en lloança de la bandera els poetes escriuen odes i els nens canten himnes». Hayes va afegir que el nacionalisme també té els seus «dies sagrats», com el Dia de la Independència dels Estats Units, així com els seus propis «sants i herois», i els seus «temples» i santuaris. En una cerimònia pública a Brasil, el president del Tribunal Militar Superior va reconèixer: «La bandera es venera i s’adora [...] igual que s’adora la pàtria». I fa temps The Encyclopedia Americana va dir que «la bandera, igual que la creu, és sagrada».

Aquesta mateixa enciclopèdia va dir més recentment que els himnes nacionals «són expressions del sentiment patriòtic i sovint inclouen una súplica de guia i protecció divines per al poble o per als seus governants». Per tant, els servents de Jehovà no són exagerats al considerar que les cerimònies patriòtiques que inclouen la salutació a la bandera i els himnes nacionals són actes religiosos. De fet, parlant sobre la negativa dels fills de Testimonis de Jehovà a saludar la bandera o fer el jurament de lleialtat a les escoles d’Estats Units, el llibre The American Character, de D. W. Brogan, va dir: «El Tribunal Suprem finalment ha declarat en una sèrie de causes judicials que aquests rituals diaris són actes religiosos».

Tot i que no participen en cerimònies que consideren antibíbliques, els servents de Jehovà respecten totalment el dret dels altres a fer-ho. També respecten les banderes nacionals com a emblemes i reconeixen els governs legitimats com a autoritats que estan «al servei de Déu» (Romans 13:1-4). Per tant, els Testimonis de Jehovà obeeixen l’exhortació d’orar «pels reis i per tots els qui tenen autoritat». Però el nostre motiu és «que puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota donada a la pietat i a l’honestedat» (1 Timoteu 2:2, BCI).

Votar a les eleccions polítiques. Els autèntics cristians respecten el dret dels altres a votar. No protesten contra les eleccions i cooperen amb les autoritats electes. No obstant això, adopten una actitud ferma de neutralitat pel que fa als assumptes polítics de les nacions (Mateu 22:21; 1 Pere 3:16). Què ha de fer un cristià en els països en què el vot és obligatori o quan existeix un ambient de crispació contra els qui no van a votar? Tenint present que Xadrac, Meixac i Abed-Negó van anar fins a la plana de Dura, un cristià que es trobi en una situació similar pot decidir anar al lloc de la votació, si li ho permet la consciència. Però, evidentment, s’assegurarà de no violar la seva neutralitat. Ha de tenir en compte aquests sis principis:

1. Els seguidors de Jesús no són part del món (Joan 15:19).

2. Els cristians representen Crist i el seu Regne (Joan 18:36; 2 Corintis 5:20).

3. Tots els membres de la congregació cristiana comparteixen les mateixes creences i estan units per un amor com el de Crist (1 Corintis 1:10; Colossencs 3:14, BCI).

4. Els electors d’un determinat polític tenen una part de responsabilitat en el que fa. (Fixa’t en els principis que es desprenen de 1 Samuel 8:5, 10-18 i 1 Timoteu 5:22.)

5. Jehovà va considerar que el desig del poble d’Israel de tenir un governant humà indicava que l’havien rebutjat a Ell (1 Samuel 8:7).

6. Els cristians han de poder parlar amb una bona consciència sobre el govern del Regne de Déu amb persones de qualsevol ideologia política (Mateu 24:14, BCI; 28:19, 20, BEC; Hebreus 13:18).

El servei social. En alguns països, l’Estat estableix que aquells qui rebutgen el servei militar han de realitzar durant un temps algun tipus de servei social. Si hem de prendre una decisió sobre aquest tema, hem d’orar al respecte, potser parlar-ho amb un cristià madur, i llavors decidir què fer a partir d’una consciència ben informada (Proverbis 2:1-5; Filipencs 4:5).

La Paraula de Déu ens diu que hem de ser persones raonables quan anima els cristians «que acceptin el govern i les autoritats, que en facin cas i estiguin disponibles per a tota bona iniciativa, [...] que siguin comprensius» (Titus 3:1, 2, NTC). Amb això ben present, faríem bé de preguntar-nos: «Si accepto el treball social suggerit, comprometré la meva neutralitat cristiana? Participaré en la religió falsa?» (Miquees 4:3, 5; 2 Corintis 6:16, 17). «Si faig aquesta feina, em serà difícil complir amb les meves responsabilitats cristianes, o fins i tot m’ho pot fer completament impossible?» (Mateu 28:19, 20, BEC; Efesis 6:4; Hebreus 10:24, 25, BCI). «D’altra banda, em permetrà aquest servei ampliar la meva activitat espiritual i potser participar en el ministeri a temps complet?» (Hebreus 6:11, 12).

Si un cristià decideix en consciència que pot realitzar un determinat servei social en comptes d’anar a la presó, els altres cristians han de respectar la seva decisió (Romans 14:10). Si, en canvi, sent que no pot dur a terme aquest servei, els altres també han de respectar la seva posició (1 Corintis 10:29; 2 Corintis 1:24).