Sigues previsor i actua amb saviesa

La paràbola que Jesús acaba d’explicar del fill pròdig hauria d’haver gravat en la ment dels cobradors d’impostos, dels escribes i dels fariseus que l’escoltaven que Déu desitja perdonar els pecadors que estan penedits (Lluc 15:1-7, 11). Ara Jesús es dirigeix als seus deixebles i explica una altra paràbola sobre un home ric que s’assabenta que el seu administrador, o majordom de la casa, no ha actuat bé.

Jesús explica que a l’administrador se l’acusa de malgastar els béns del seu amo i, per tant, l’amo diu que el despatxarà. L’administrador pensa: «Què faré ara que el meu amo ja no vol que administri casa seva? No sóc prou fort per cavar, i em fa vergonya demanar». Per afrontar la situació que li espera, arriba a la següent conclusió: «Ja sé què faré perquè la gent em rebi a casa seva quan l’amo em despatxi». De seguida crida tots els que tenen deutes i els hi pregunta un per un: «Quant li deus al meu amo?» (Lluc 16:3-5).

El primer respon: «Cent gerres d’oli». Això equival a uns 2.200 litres d’oli. És possible que aquest deutor hagués tingut un camp molt gran d’oliveres o bé que fos un comerciant que vengués oli. L’administrador li diu: «Agafa el teu albarà, seu i escriu cinquanta [1.100 litres] ara mateix» (Lluc 16:6).

L’administrador li pregunta a un altre: «I tu, quant li deus?». La resposta és: «Cent sacs de blat». Això equival a uns 22.000 litres. L’administrador li diu a aquest deutor: «Agafa el teu albarà i escriu vuitanta». Per tant, li rebaixa el deute un 20 per cent (Lluc 16:7).

L’administrador encara està a càrrec de l’economia del seu amo, i és per això que, en certa manera, té autoritat per rebaixar el que altres persones li deuen al seu amo. Al rebaixar els deutes, l’administrador s’està fent amic d’aquells que més endavant li podran fer favors quan perdi la feina.

En algun moment, l’amo s’assabenta del que ha passat. Encara que això significa una pèrdua econòmica per a ell, es queda impressionat amb l’administrador i l’alaba perquè, tot i que no és un home just, ha actuat «amb saviesa». Jesús afegeix: «Els fills d’aquest món, quan fan tractes entre ells, són més savis que els fills de la llum» (Lluc 16:8).

Jesús no està aprovant els mètodes de l’administrador, ni està promovent els negocis tèrbols. Aleshores, què vol ensenyar? Ell aconsella als seus deixebles: «Guanyeu-vos amics per mitjà de les riqueses d’aquest món, perquè quan aquestes s’acabin, us rebin als llocs eterns» (Lluc 16:9). Així doncs, la lliçó és que s’ha de ser previsor i actuar amb saviesa. Els servents de Déu, «els fills de la llum», han d’utilitzar els seus recursos econòmics de manera sàvia, tenint present la vida eterna.

Només Jehovà Déu i el seu Fill poden rebre algú al Regne celestial o al paradís a la terra sota la direcció d’aquest Regne. Hem d’esforçar-nos per tenir una bona amistat amb ells utilitzant els recursos econòmics que tinguem per donar suport als interessos del Regne. Llavors, el nostre futur etern estarà garantit quan l’or, la plata i altres riqueses materials no tinguin cap valor o bé deixin d’existir.

A més, Jesús diu que els que siguin fidels a l’hora d’utilitzar bé les seves possessions materials també seran fidels quan hagin de tractar assumptes més importants. Jesús indica: «Per tant, si no heu sigut fidels a l’utilitzar les riqueses d’aquest món, qui us confiarà les riqueses de veritat [com ara els interessos del Regne]?» (Lluc 16:11).

Jesús està mostrant als seus deixebles que es demanarà molt d’ells si volen ser rebuts «als llocs eterns». No es pot ser un autèntic servidor de Déu i a la vegada ser esclau de les riqueses materials d’aquest món. Jesús acaba dient: «Cap criat pot servir dos amos, perquè n’odiarà un i s’estimarà l’altre, o serà fidel a un i menysprearà l’altre. No podeu servir Déu i els diners a la vegada» (Lluc 16:9, 13).