Per què són políticament neutrals els testimonis de Jehovà?
Els testimonis de Jehovà som políticament neutrals per motius religiosos fonamentats en la Bíblia. No formem coalicions per influir en la política, no votem a cap candidat o partit, no ens presentem per ocupar càrrecs públics i no fomentem canvis de govern. Creiem que la Bíblia dóna bones raons per actuar d’aquesta manera:
Seguim l’exemple de Jesús, qui no va voler acceptar cap càrrec polític (Joan 6:15). Va ensenyar als seus deixebles a no ser part del món, i va deixar clar que no havien de posicionar-se a favor de cap moviment polític (Joan 17:14, 16; 18:36; Marc 12:13-17).
Som lleials al Regne de Déu, del qual Jesús va parlar quan va dir: «Aquest missatge joiós del Regne serà proclamat per tota la terra» (Mateu 24:14, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat). Com que som representants del Regne de Déu i tenim la missió de proclamar la seva vinguda, ens mantenim neutrals en els assumptes polítics de qualsevol país, inclòs el país on vivim (2 Corintis 5:20; Efesis 6:20).
La nostra neutralitat ens permet parlar amb llibertat de les bones notícies del Regne de Déu a persones de diferents conviccions polítiques. Volem demostrar, per paraules i fets, que confiem que el Regne de Déu resoldrà els problemes del món (Salm 56:11).
Com que no permetem que la política ens divideixi, estem units en una germandat internacional (Colossencs 3:14; 1 Pere 2:17). En canvi, les religions que s’involucren en la política creen divisions entre els seus feligresos (1 Corintis 1:10).
Respecte pels governs. Tot i que no participem en la política, respectem l’autoritat dels qui ens governen. Això està en consonància amb el manament bíblic: «Que tothom se sotmeti a les autoritats que governen» (Romans 13:1, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat). Obeïm les lleis, paguem els impostos i col·laborem amb els esforços que fa el govern per proporcionar benestar als ciutadans. En lloc de participar en qualsevol temptativa per desestabilitzar el govern, seguim el consell bíblic d’orar «pels reis i per tots els qui ocupen un lloc d’autoritat», especialment quan han de prendre decisions que podrien afectar la llibertat de culte (1 Timoteu 2:1, 2, La Bíblia, versió dels Monjos de Montserrat).
També respectem els drets que tenen els altres de prendre les seves pròpies decisions en assumptes polítics. Per exemple, no ens oposem que se celebrin eleccions ni impedim que les persones vagin a votar.
És la nostra neutralitat política una idea nova? No. Els apòstols i altres cristians del segle primer també van prendre la mateixa posició cap a les autoritats governamentals. El llibre Beyond Good Intentions («Més enllà de les bones intencions») diu: «Encara que creien que tenien l’obligació d’honorar les autoritats, els primers cristians no creien que havien de participar en els assumptes polítics». De la mateixa manera, el llibre On the Road to Civilization («De camí a la civilització») diu que els primers cristians «no tenien càrrecs polítics».
Representa una amenaça per a la seguretat nacional la nostra neutralitat? No. Som ciutadans pacífics i per això els governants no han de témer res. Analitzem un informe del 2001 de l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Ucraïna. Pel que fa a la nostra neutralitat política, l’informe va dir: «En l’actualitat, a algunes persones potser no els agrada la posició dels testimonis de Jehovà; aquesta va ser, de fet, una raó de pes per la qual el règim totalitari nazi i el comunista els van acusar». No obstant això, sota la repressió soviètica els testimonis «van ser ciutadans que van respectar la llei. Van treballar a granges col·lectives i a fàbriques industrials de manera honesta i altruista, i no van representar cap amenaça pel règim comunista». Igualment, avui dia les pràctiques i creences dels testimonis de Jehovà, tal com va acabar dient l’informe, no «debiliten la seguretat i la integritat de cap estat».