Dóna a conèixer la gran bondat de Déu

1, 2. Com va mostrar l’apòstol Pau el seu agraïment per la gran bondat de Déu?

L’APÒSTOL Pau va poder dir amb coneixement de causa: «La seva gràcia [de Déu] envers mi no ha estat inútil» (llegeix 1 Corintis 15:9, 10).^[1] En el passat, Pau havia perseguit als cristians; per això era conscient que ni s’havia guanyat la gran bondat de Déu, ni n’era mereixedor.

² Cap al final de la seva vida, Pau va escriure a Timoteu: «Dono gràcies al qui m’enfortí, a Crist-Jesús, Senyor nostre, perquè em considerà fidel i em posà en el seu ministeri» (1 Tim. 1:12-14). Però, què era aquest ministeri? Ell mateix ho va explicar quan va dir als ancians de la congregació d’Efes: «No faig cas de res, ni tinc la meva vida com a preciosa per a mi mateix, mentre acompleixi la meva cursa amb goig i el ministeri que vaig rebre del Senyor Jesús, de donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu» (Fe. 20:24).

3. A qui va haver de predicar Pau? (Mira la imatge del principi.)

³ Quin «evangeli» va predicar l’apòstol Pau, i com evidenciava la gran bondat de Jehovà? Ell va dir als cristians de la ciutat d’Efes: «Heu sentit parlar de l’administració de la gràcia de Déu que m’ha estat donada per a vosaltres» (Ef. 3:1, 2). Pau va haver de predicar les bones notícies a persones que no eren jueves i els va fer saber que en el futur també podrien regnar amb Jesús (llegeix Efesis 3:5-8). Aquest apòstol va ser un predicador molt fidel i va demostrar que en el seu cas la gran bondat de Déu no havia estat «inútil». Quin gran exemple va ser Pau per a tots nosaltres!

4, 5. Per què podem dir que l’«evangeli del regne» és el mateix que «l’evangeli de la gràcia de Déu»?

⁴ En aquests darrers dies, Jehovà ha encarregat al seu poble la comissió de predicar l’«evangeli del regne [...] en tota la terra com a testimoni a totes les nacions» (Mt. 24:14). El missatge que compartim amb les persones també és «l’evangeli de la gràcia de Déu». Per què diem això? Perquè totes les benediccions que esperem rebre sota el regnat de Jesús són una mostra de la gran bondat de Jehovà (Ef. 1:3). I nosaltres? ¿Mostrem que imitem l’exemple de Pau i que estem molt agraïts per la gran bondat de Jehovà quan participem de ple a la predicació? (Llegeix Romans 1:14-16.)

⁵ A l’article anterior vam aprendre que, tot i ser imperfectes, ens beneficiem de moltes maneres de la gran bondat de Déu. I, justament per això, ens veiem amb la responsabilitat d’explicar als altres que Jehovà els estima i d’ensenyar-los què han de fer per beneficiar-se’n. Com podem ajudar les altres persones a valorar la gran bondat de Jehovà?

6, 7. Com donem a conèixer la gran bondat de Jehovà quan expliquem el rescat?

⁶ Vivim en un món molt permissiu on sembla que la gent ha perdut la noció del que és pecar i, per tant, no sent la necessitat de ser perdonada. Amb tot, més i més persones s’adonen que viure amb una consciència molt ampla no és sinònim de felicitat. De fet, molts no entenen què és el pecat, com ens afecta i què hem de fer per alliberar-nos-en fins que parlen amb els testimonis de Jehovà. Llavors, les persones de cor sincer se senten alleujades quan aprenen que Jehovà, mogut pel seu amor i la seva gran bondat, va enviar el seu Fill a la terra per alliberar-nos del pecat i la mort (1 Jn. 4:9, 10).

⁷ Fixa’t en les paraules que va escriure Pau sobre el Fill de Déu: «En [Jesús] tenim la redempció per la seva sang, la remissió de les ofenses, d’acord amb la riquesa de la seva gràcia [de Jehovà]» (Ef. 1:7). El sacrifici de Jesús és la mostra més clara de l’amor de Déu i una prova de la Seva gran bondat. Al posar fe en el sacrifici de Jesús, Jehovà ens perdona els nostres pecats i, d’aquesta manera, podem tenir una bona consciència (Heb. 9:14). No creus que quan aprenem aquesta gran veritat ens traiem un pes de sobre? Sens dubte, són bones notícies que cal compartir amb els altres!

8. Per què necessiten les persones fer les paus amb Déu?

⁸ Tenim la responsabilitat de fer saber als altres que ells també poden ser amics de Déu. Però, per arribar a ser-ho, han de complir un requisit: posar fe en el sacrifici de Jesús. Si no ho fan, Jehovà els continuarà veient com els seus enemics. L’apòstol Joan va escriure: «El qui creu en el Fill té vida eterna, però el qui desobeeix el Fill no veurà la vida, sinó que la ira de Déu roman damunt d’ell» (Jn. 3:36). Gràcies al sacrifici de rescat podem fer les paus amb Déu. Per això Pau va dir: «Vosaltres, en altre temps, estàveu allunyats, i amb les vostres obres us mostràveu contraris a Déu. Però ara Déu us ha reconciliat amb ell, per la mort que Crist ha sofert en el seu cos» (Col. 1:21, 22, BCI).

9, 10. (a) Quina responsabilitat va donar Crist als ungits? (b) Com ajuden les «altres ovelles» als ungits?

⁹ Jesucrist ha donat als seus germans ungits que són a la terra el que l’apòstol Pau anomena «el ministeri de la reconciliació». Pau ho va explicar de la següent manera: «Totes aquestes coses vénen de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mateix per mitjà de Jesu-Crist, i ens ha donat el ministeri de la reconciliació. Perquè Déu estava [mitjançant] Crist reconciliant el món amb si mateix, no tenint-los en compte les seves ofenses, i ens ha encomanat la paraula de la reconciliació. Per tant, som ambaixadors de Crist, com si Déu exhortés a través de nosaltres: Us preguem en Nom de Crist, reconcilieu-vos amb Déu» (2 Cor. 5:18-20).

¹⁰ Per a les «altres ovelles» és tot un privilegi poder col·laborar amb els ungits a la predicació (Jn. 10:16). Podem dir que actuen com a representants de Déu i que duen a terme gran part d’aquesta obra, ensenyant les persones la veritat i ajudant-les a apropar-se a Jehovà. Aquesta és una manera molt important de donar a conèixer la Seva gran bondat.

11, 12. Per què és una bona notícia saber que Déu escolta les oracions?

¹¹ Moltes persones oren perquè això les ajuda a sentir-se millor, però no és que realment creguin que Déu escolta les oracions. Per això, és important que sàpiguen el que va dir David: «Tu escoltes la pregària: a tu vindrà tota carn. Les iniquitats m’aclaparen, però tu perdones les nostres transgressions» (Sl. 65:2, 3).

¹² Jesús va dir als seus deixebles: «Si demaneu alguna cosa en el meu Nom, jo ho faré» (Jn. 14:14). És clar, en dir «alguna cosa» es referia a tot allò que es demanava d’acord amb la voluntat de Jehovà. L’apòstol Joan ens assegura: «Aquesta és la confiança que tenim envers ell: que si demanem alguna cosa d’acord amb la seva voluntat, ell ens escolta» (1 Jn. 5:14). Però l’oració, més que una teràpia emocional, és una meravellosa manera d’apropar-nos «al tron de la gràcia» de Déu (Heb. 4:16). Quin privilegi ensenyar als altres aquesta gran veritat! És així com els ajudem a aprendre a orar de la forma correcta, a la persona adequada i per coses que són apropiades. També aprenen a apropar-se a Jehovà, qui els reconforta quan ho passen malament (Sl. 4:1; 145:18).

13, 14. (a) Quins privilegis tindran els ungits en el futur? (b) Com ajudaran els ungits a les persones?

¹³ En el nou món, Jehovà mostrarà la seva gran bondat a escala més gran. Com? Concedint un gran privilegi als 144.000, els quals regnaran amb Crist al cel. Pau explica en què consistirà aquest privilegi: «Déu, que és ric en misericòrdia, pel seu gran amor amb què ens va estimar, i malgrat que nosaltres érem morts en les ofenses, ens va donar la vida juntament amb el Crist: per gràcia esteu salvats; i amb ell ens va ressuscitar i amb ell ens va fer seure en els àmbits celestials en Crist-Jesús, a fi de mostrar en els segles venidors la immensa riquesa de la seva gràcia, en la seva bondat envers nosaltres en Crist-Jesús» (Ef. 2:4-7).

¹⁴ No ens podem ni imaginar quines meravelloses sorpreses té Jehovà en ment per als ungits quan comencin a regnar amb Jesucrist al cel. El que sí sabem del cert és que els demostrarà «la immensa riquesa de la seva gràcia» (Lc. 22:28-30; Fili. 3:20, 21; 1 Jn. 3:2). Els ungits formaran la «Nova Jerusalem», que és la núvia del Crist (Ap. 3:12; 17:14; 21:2, 9, 10). Llavors treballaran colze a colze amb Jesús per ajudar les persones a alliberar-se del pecat i la mort, i així arribar a la perfecció (llegeix Apocalipsi 22:1, 2, 17).

15, 16. Com mostrarà Jehovà la seva gran bondat en el futur?

¹⁵ A Efesis 2:7 llegim que la gran bondat de Déu es demostrarà «en els segles venidors», és a dir, en el nou món. Llavors, tots els habitants de la terra experimentaran «la immensa riquesa de la seva gràcia» (Lc. 18:29, 30). Una de les demostracions més evidents d’aquesta bondat serà quan les persones siguin ressuscitades (Job 14:13-15; Jn. 5:28, 29). Homes i dones fidels que van morir abans que Jesús, així com també «altres ovelles» que moren fidels durant els darrers dies, seran ressuscitats i podran continuar servint Jehovà.

¹⁶ També ressuscitaran milions de persones que van morir sense conèixer Déu, qui els donarà l’oportunitat de sotmetre’s al seu Regne. Joan va escriure: «Vaig veure els morts, petits i grans, que eren drets davant Déu. I uns llibres foren oberts; i també fou obert un altre llibre, que és el de la Vida. I els morts foren judicats per les coses que hi ha escrites en els llibres, segons les seves obres. I el mar donà els morts que hi havia en ell. I la mort i l’infern [la tomba] donaren els morts que hi havia en ells. I cadascú fou judicat segons les seves obres» (Ap. 20:12, 13). És clar, s’espera que els ressuscitats aprenguin els principis de Déu que es troben a la Bíblia. A més, aquests també hauran d’obeir les noves instruccions que Déu revelarà «en els llibres» i que informaran dels requisits necessaris per viure en el nou món. Aquestes noves instruccions seran una altra manera com Jehovà demostrarà la seva gran bondat.

17. Què hauríem de recordar quan prediquem?

¹⁷ Ara més que mai, hem de predicar les bones notícies del Regne (Mc. 13:10). Al llarg d’aquest article ha quedat clar que aquestes notícies són una prova de la gran bondat de Jehovà. Quan prediquem, no hem d’oblidar que el nostre objectiu és honrar Jehovà. Com ho podem fer? Ensenyant a les persones que totes les promeses que es compliran en el nou món són una mostra de la Seva gran bondat.

18, 19. Com donem a conèixer la gran bondat de Jehovà?

¹⁸ Quan prediquem, expliquem a les persones que sota el Regne es podran beneficiar plenament del sacrifici de rescat i que, amb el temps, arribaran a la perfecció. La Bíblia diu: «La mateixa creació serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció per entrar a la llibertat de la glòria dels fills de Déu» (Rm. 8:21). Això només serà possible gràcies a la immensa bondat de Jehovà.

¹⁹ Tenim el privilegi d’explicar a les persones la meravellosa promesa d’Apocalipsi 21:4, 5: «Déu eixugarà tota llàgrima dels seus ulls, i la mort ja no existirà. I tampoc no hi haurà dol ni clam ni dolor, perquè les primeres coses han passat». Jehovà també ens promet: «Faig noves totes les coses. [...] Aquestes paraules són veritables i fidels». Quan prediquem les bones notícies de valent, estem donant a conèixer la gran bondat de Jehovà. Quina manera tan bonica de lloar-lo!