Si era així, Eva estava molt equivocada. Encara pitjor, si Adam i Eva havien inculcat aquestes idees a Caín des de petit, sens dubte no li van fer cap bé perquè van alimentar el seu orgull. Al cap d’un temps, van tenir un altre fill, però no trobem cap declaració presumptuosa sobre ell. Al contrari, li van posar el nom d’Abel, que probablement vol dir «Exhalació» o «Vanitat» (Gènesi 4:2). Van escollir aquest nom perquè esperaven menys d’ell que de Caín? No ho sabem del cert.

Probablement, mentre els seus dos fills creixien, Adam els va ensenyar feines que s’havien de fer per cobrir les necessitats de la família. Així doncs, Caín es va fer pagès i Abel, pastor.

Abel segurament dedicava temps a meditar en assumptes espirituals. Imagina-te’l cuidant el seu ramat. Com a pastor, havia de caminar molt per guiar aquests animals dòcils a través de turons, valls i rius, i sempre cercava els prats més verds, els millors abeuradors i els aixoplucs amb més ombra. De totes les creacions de Jehovà, les ovelles semblaven les més indefenses, com si per natura necessitessin la guia i la protecció de l’home. Oi que tot això li devia ensenyar que ell també necessitava guia, protecció i cura d’Algú molt més savi i poderós que cap humà? Sens dubte va expressar molts d’aquests pensaments en oració i, gràcies a això, la seva fe continuava creixent.