Referències del Quadern d’activitats per a la reunió Vida cristiana i predicació
Exemples de conversa
VISITA INICIAL
(Salm 83:18) I sabran que només tu, el teu Nom és Jahveh, ets l’únic Altíssim sobre tota la terra!
6-12 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 1, 2
«Jehovà crea vida a la terra»
(Gènesi 1:3, 4) I Déu digué: Que hi hagi llum: i hi hagué llum. 4 I Déu veié que la llum era bona: i Déu separà la llum de la tenebra.
(Gènesi 1:6) I Déu digué: Que hi hagi una expansió entremig de les aigües, i que separi les aigües de les aigües.
(Gènesi 1:9) I Déu digué: Que s’apleguin les aigües de sota els cels en un sol lloc, i que aparegui la part eixuta: i fou així.
(Gènesi 1:11) I Déu digué: Que la terra produeixi la vegetació: la planta que faci llavor i l’arbre fruiter que faci fruit segons la seva mena, que dugui la seva llavor en ell sobre la terra: i fou així.
it-1 p. 571 § 3-5
Creació
Per això, quan Déu va dir en el primer dia «que hi hagi llum», una llum suau va travessar la capa de núvols, tot i que des de la superfície de la terra encara no es podia percebre d’on provenia. Pel que sembla, aquest va ser un procés gradual tal com el traductor James Watts va indicar: «I la llum va arribar a existir gradualment» (Gn 1:3, A Distinctive Translation of Genesis). Déu va establir una divisió entre la llum i la foscor, i va anomenar la llum Dia i la foscor Nit. Això ens mostra que la terra estava rotant sobre el seu propi eix mentre girava al voltant del sol, de manera que l’hemisferi oriental i l’occidental podrien gaudir de períodes de llum i de foscor (Gn 1:3, 4).
El segon dia, Déu va fer un gran espai que dividia unes aigües de les altres. Una part de les aigües va continuar a la superfície de la terra, i l’altra part, formada per una gran quantitat d’aigua, es va elevar per damunt d’aquesta superfície. Entre aquestes dues parts hi va quedar un espai que Déu va anomenar Cel. Però aquest només era amb relació a la terra, perquè no es diu que l’aigua que estava suspesa damunt d’aquest espai inclogués els estels ni altres cossos celestes de l’espai exterior (Gn 1:6-8; consulta it-S EXPANSIÓN).
El tercer dia, mitjançant el poder miraculós de Déu, es van reunir les aigües de la terra i va aparèixer la terra seca. Déu la va anomenar Terra. En aquest mateix dia, no per casualitat ni per cap procés d’evolució, Déu va donar vida a la matèria formada per àtoms i així va crear herba, plantes i arbres que donen fruit. Cadascun d’aquests tres grups tenia la capacitat de reproduir-se segons les seves espècies (Gn 1:9-13).
(Gènesi 1:14) I Déu digué: Que hi hagi llumeners en l’expansió dels cels per separar el dia de la nit, i que siguin per senyals, i per estacions, i per dies, i anys;
(Gènesi 1:20) I Déu digué: Que les aigües produeixin abundància de bellugadissos éssers vivents, i animals alats que volin sobre la terra, sobre la superfície de l’expansió dels cels.
(Gènesi 1:24) I Déu digué: Que la terra produeixi éssers vivents segons la seva mena: bestiar i rèptils i bèsties de la terra segons la seva mena: i fou així.
(Gènesi 1:27) I Déu creà l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu: els creà mascle i femella.
it-1 p. 571, 572
Creació
També és interessant que a Gènesi 1:16 no s’utilitza el verb hebreu barà, que significa ‘crear’. En comptes d’això, es fa servir el verb hebreu assah, que significa ‘fer’. Com que el Sol, la Lluna i els estels formen part dels «cels» citats a Gènesi 1:1, això vol dir que ja existien molt abans del quart dia. Al quart dia Déu va «fer» que aquests cossos celestes establissin una nova relació amb la superfície terrestre i amb l’espai que hi havia al damunt d’aquesta. Quan la Bíblia diu que «Déu els posà en l’expansió dels cels per il·luminar sobre la terra», podria indicar que des d’aquell moment se’ls podia distingir des de la superfície de la terra, com si estiguessin a l’espai o expansió que hi havia sobre la terra. A més, les llums al cel servirien «per senyals, i per estacions, i per dies, i anys» i, amb el temps, també per guiar l’home de diverses maneres (Gn 1:14).
El més destacat del cinquè dia va ser la creació de les primeres criatures no humanes a la terra. El propòsit de Déu no era que una sola criatura evolucionés en d’altres, sinó que multituds d’éssers vius nasquessin gràcies al poder diví. La Bíblia diu: «Déu creà els grans monstres marins, els animals de tota mena que neden i es belluguen a les aigües, i totes les menes de bèsties alades». Satisfet amb el que havia fet, Déu els va beneir i els va dir: «Multipliqueu-vos». Això va ser possible perquè Déu va donar a aquests éssers vius la capacitat de reproduir-se segons la seva espècie (Gn 1:20-23, MM).
Al sisè dia, «Déu va fer les bèsties de la terra segons llur mena, i el bestiar segons la seva mena, i tots els rèptils de la terra segons llur mena». Tot això era bo, igual que tot el que Déu havia creat fins aquell moment (Gn 1:24, 25).
Cap al final del sisè dia, Déu va crear una nova espècie superior als animals, però inferior als àngels. Aquesta nova espècie era l’ésser humà, fet a la imatge i semblança de Déu. Mentre Gènesi 1:27 explica breument que Déu «els creà mascle i femella», el relat paral·lel de Gènesi 2:7-9 mostra que Jehovà va formar l’home de la pols del terra, li va bufar al nas l’alè de vida i el va convertir en un ésser viu; a més, li va proporcionar menjar i una llar paradisíaca. En aquesta ocasió, Jehovà va utilitzar els elements de la terra per a la seva obra creativa, i un cop fet l’home, va agafar una costella d’Adam per crear la dona (Gn 2:18-25). Amb la dona es va completar l’espècie humana (Gn 5:1, 2).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 1:1) En el principi Déu creà els cels i la terra.
La ciència a la teva vida
L’edat de la Terra i de l’univers
Els científics calculen que la Terra té uns quatre mil milions d’anys i que l’univers es remunta a uns tretze o catorze mil milions d’anys enrere. La Bíblia no fixa cap data per a la creació de l’univers, no hi ha cap lloc on afirmi que la Terra només tingui uns milers d’anys. De fet, el primer versicle de la Bíblia tan sols diu: «En el principi Déu creà els cels i la terra» (Gènesi 1:1). Aquesta afirmació tan general permet que els científics determinin l’edat del món físic basant-se en principis científics fiables.
(Gènesi 1:26) I Déu digué: Fem l’home a la nostra imatge, segons la nostra semblança; i que ells tinguin domini sobre els peixos del mar, i sobre els ocells dels cels i sobre el bestiar, i sobre tota la terra, i sobre tots els rèptils que s’arrosseguen damunt de la terra.
it-2 p. 80 § 1
Jesucrist
No va ser un co-creador. Tot i que Jesús va participar en l’obra creativa, això no el va convertir en co-creador amb el seu Pare. El poder creatiu venia de Déu mitjançant el Seu esperit sant, o força activa (Gn 1:2; Sl 33:6). I com que Jehovà és la Font de la vida, tota la creació animada, tant la visible com la invisible, li deu la vida (Sl 36:9). En comptes de ser un co-creador, el Fill va ser l’agent o el mitjà a través del qual Jehovà, el Creador, va fer la seva obra. Jesús mateix va reconèixer que Déu era el Creador, igual que ho fan totes les Escriptures (Mt 19:4-6; consulta it-S CREACIÓN).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 1:1-19) En el principi Déu creà els cels i la terra. 2 I la terra era sense forma i buida, i la tenebra era sobre la superfície de l’abisme. I l’Esperit de Déu es movia sobre la superfície de les aigües. 3 I Déu digué: Que hi hagi llum: i hi hagué llum. 4 I Déu veié que la llum era bona: i Déu separà la llum de la tenebra. 5 I Déu anomenà la llum Dia, i anomenà la tenebra Nit. I hi hagué un vespre, i hi hagué un matí: dia u. 6 I Déu digué: Que hi hagi una expansió entremig de les aigües, i que separi les aigües de les aigües. 7 I Déu va fer l’expansió, i separà les aigües que eren sota l’expansió de les aigües que eren sobre l’expansió: i fou així. 8 I Déu anomenà l’expansió Cels. I hi hagué un vespre, i hi hagué un matí: dia segon. 9 I Déu digué: Que s’apleguin les aigües de sota els cels en un sol lloc, i que aparegui la part eixuta: i fou així. 10 I Déu anomenà la part eixuta Terra, i l’aplec de les aigües l’anomenà Mars. I Déu veié que era bo. 11 I Déu digué: Que la terra produeixi la vegetació: la planta que faci llavor i l’arbre fruiter que faci fruit segons la seva mena, que dugui la seva llavor en ell sobre la terra: i fou així. 12 I la terra produí la vegetació: la planta que fa llavor segons la seva mena, i l’arbre que fa fruit, que duu la seva llavor en ell, segons la seva mena. I Déu veié que era bo. 13 I hi hagué un vespre, i hi hagué un matí: dia tercer. 14 I Déu digué: Que hi hagi llumeners en l’expansió dels cels per separar el dia de la nit, i que siguin per senyals, i per estacions, i per dies, i anys; 15 i que siguin per llumeners en l’expansió dels cels per il·luminar sobre la terra: i fou així. 16 I Déu va fer els dos grans llumeners, el llumener gran per governar el dia, i el llumener petit per governar la nit, i els estels. 17 I Déu els posà en l’expansió dels cels per il·luminar sobre la terra, 18 i per governar el dia i la nit, i per separar la llum de la tenebra. I Déu veié que era bo. 19 I hi hagué un vespre, i hi hagué un matí: dia quart.
VIDA CRISTIANA
«Pots explicar per què creus en Déu»
(Proverbis 15:28) El cor del just medita abans de respondre: però la boca dels malvats brolla maldats.
13-19 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 3-5
«Les terribles conseqüències de la primera mentida»
(Gènesi 3:1-6) I la serp era la més astuta de totes les bèsties del camp que Jahveh-Déu havia fet. I digué a la dona: Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí? 2 I la dona digué a la serp: Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, 3 però del fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, si no, morireu. 4 I la serp digué a la dona: No morireu pas! 5 Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal. 6 I la dona veié que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. I ella prengué del seu fruit, en menjà i en donà també al seu marit, que era amb ella, i ell també en menjà.
(Gènesi 3:1-5) I la serp era la més astuta de totes les bèsties del camp que Jahveh-Déu havia fet. I digué a la dona: ¿Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí? 2 I la dona digué a la serp: Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, 3 però del fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, si no, morireu. 4 I la serp digué a la dona: No morireu pas! 5 Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal.
El propòsit de Jehovà es complirà!
9 Mitjançant una serp, Satanàs va enganyar Eva perquè desobeís Jehovà (llegeix Gènesi 3:1-5; Ap. 12:9). A més, va convertir en un problema el manament de no menjar de tots els arbres del jardí. Era com si li estigués insinuant: «Vols dir que no pots fer el que et vingui de gust?». I va deixar anar la següent mentida: «No morireu pas!». Llavors va intentar convèncer Eva perquè no escoltés Jehovà, dient-li: «Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts». Satanàs va donar a entendre que Jehovà no volia que mengessin del fruit perquè tindrien un coneixement especial. Per si no fos poc, va llençar una altra mentida: «Sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal».
(Gènesi 3:6) I la dona veié que l’arbre era bo per menjar i que era agradable als ulls, i que l’arbre era desitjable per adquirir saviesa. I ella prengué del seu fruit, en menjà i en donà també al seu marit, que era amb ella, i ell també en menjà.
w00 15/11 p. 25, 26
Podem aprendre de la primera parella humana
Era inevitable el pecat d’Eva? De cap manera! Intenta posar-te en el seu lloc. La declaració de la serp va distorsionar completament el que Déu i Adam havien dit. Com et sentiries si un desconegut acusés falsament algú a qui estimes i en qui confies? Eva hauria d’haver reaccionat de manera molt diferent, mostrant repulsa i indignació, i fins i tot rebutjant escoltar la serp. Al cap i a la fi, qui era la serp per posar en dubte la justícia de Déu i la paraula del seu marit? Eva va faltar el respecte al principi d’autoritat, ja que hauria d’haver buscat consell abans d’haver pres cap decisió. Això és el que hauríem de fer si alguna vegada se’ns presenta informació contraria a les instruccions divines. Però Eva va confiar en les paraules del Temptador, i va desitjar ser ella qui jutgés què estava bé i què estava malament. Com més pensava en aquesta idea, més li atreia. Va cometre un gran error recreant-se en un mal desig en comptes de treure-se’l de la ment o parlar del tema amb el seu cap de família (1 Corintis 11:3; Jaume 1:14, 15).
Adam escolta la veu de la seva dona
Aviat, Eva va convèncer Adam perquè cometés el mateix pecat. Per què va cedir tan fàcilment l’home? (Gènesi 3:6, 17.) Adam estava davant d’un conflicte de lleialtats. Obeiria el seu Creador, que li havia donat tot, inclús la seva estimada esposa? Buscaria Adam la guia de Déu per saber què havia de fer en aquest moment? O seguiria el mateix camí que la seva dona? Adam sabia prou bé que el que ella volia aconseguir menjant del fruit prohibit era enganyós. L’apòstol Pau va escriure: «Adam no va ser enganyat, sinó que va ser la dona qui va ser enganyada i va pecar» (1 Timoteu 2:14). Per tant, Adam va desafiar Jehovà de manera deliberada. La por de ser separat de la seva dona va ser més gran que la fe en què Déu podia arreglar la situació.
(Gènesi 3:15-19) I posaré enemistat entre tu i la dona, i entre el teu llinatge i el seu llinatge. Ell et ferirà el cap, i tu li feriràs el taló. 16 I a la dona li digué: Augmentaré molt el teu dolor i la teva concepció, infantaràs els fills amb dolor, i el teu desig serà vers el teu marit, i ell et dominarà. 17 I a Adam li digué: Perquè has escoltat la veu de la teva dona i has menjat de l’arbre, del qual t’havia manat, dient: No en mengis; la terra serà maleïda per causa teva, amb dolor en menjaràs tots els dies de la teva vida; 18 et produirà espines i cards, i menjaràs les plantes del camp. 19 Amb la suor del teu front menjaràs el pa, fins que tornis al terra, perquè d’ell has estat tret: perquè tu ets pols, i a la pols tornaràs.
De debò valora Déu les dones?
Va maleir Déu les dones?
No. Més aviat, la criatura que va ser «maleïda» per Déu és «la serp antiga, l’anomenat diable» (Apocalipsi [Revelació] 12:9; Gènesi 3:14). Quan Déu va dir que Adam ‘sotmetria’ la seva dona, no estava aprovant l’opressió de la dona a mans de l’home (Gènesi 3:16). Senzillament estava preveient les nefastes conseqüències del pecat de la primera parella.
w04 1/1 p. 29 § 2
Punts destacats del llibre de Gènesi (part 1)
3:17. En quin sentit es va maleir la terra, i per quant de temps? La maledicció de la terra implicava que cultivar-la seria molt difícil. Els descendents d’Adam van patir intensament les conseqüències de la terra maleïda, que ara els donava espines i cards. Tant va ser així, que Lamec, el pare de Noè, va parlar sobre «la fatiga de les nostres mans per causa de la terra que Jahveh ha maleït» (Gènesi 5:29). Després del Diluvi, Jehovà va beneir Noè i els seus fills explicant-los que el Seu propòsit era que omplissin la terra (Gènesi 9:1). Semblava que Déu havia retirat la maledicció de la terra (Gènesi 13:10).
it-1 p. 717
Dolors de part
El patiment relacionat amb donar a llum. Després que Eva, la primera dona, pequés, Déu li va dir quines serien les conseqüències de donar a llum. Si hagués sigut obedient, Déu l’hauria continuat beneint i, per tant, el part seria un moment feliç, sense haver de patir dolors. Ja que, tal com diu la Bíblia: «La benedicció de Jahveh, ella enriqueix: i ell no hi afegeix neguit amb ella» (Pr 10:22). Però a partir d’aquell moment, com a norma general, el funcionament imperfecte del cos provocaria dolors de part a les dones. Per això, com que sovint Déu fa referència a coses que permet com si les fes ell mateix, va dir: «Augmentaré molt el teu dolor i la teva concepció, infantaràs els fills amb dolor» (Gn 3:16).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 4:23, 24) I Lèmec digué a les seves dones: Adà i Sil·là escolteu la meva veu, dones de Lèmec, estigueu atentes a les meves paraules: He matat un home per causa d’una ferida meva, i un jove per causa d’un cop contra mi. 24 Perquè si Caín és venjat set vegades, doncs Lèmec setanta vegades set.
it-2 p. 183
Lamec
El poema que Lamec va compondre per a les seves dones reflecteix la violència que abundava en aquells dies (Gn 4:23, 24). El poema de Lamec diu: «Escolteu la meva veu, dones de Lèmec, estigueu atentes a les meves paraules: He matat un home per causa d’una ferida meva, i un jove per causa d’un cop contra mi. Perquè si Caín és venjat set vegades, doncs Lèmec setanta vegades set». Evidentment, Lamec estava presentant un cas de defensa pròpia, declarant que no havia comès un assassinat deliberat, com el que va cometre Caín. Lamec va afirmar que, per defensar-se, havia matat un home que l’havia colpejat i ferit. Per això, aquest poema és una petició d’immunitat contra qualsevol que volgués venjar-se d’ell per haver matat el seu agressor.
(Gènesi 4:26) I a Set també li nasqué un fill, i l’anomenà Enós. Llavors es va començar a invocar el Nom de Jahveh.
it-1 p. 359
Blasfèmia
Quan «es va començar a invocar el Nom de Jahveh» als temps d’Enós, abans del Diluvi, sembla que no es feia d’una manera correcta ni apropiada, perquè molt de temps enrere Abel ja s’havia dirigit a Déu fent servir el nom diví (Gn 4:26; He 11:4). Tal com alguns erudits indiquen, si aquest «invocar el Nom de Jahveh» volgués dir que es feia servir de manera incorrecta i inapropiada posant el nom diví a persones o a objectes idolàtrics, aquest acte constituiria una blasfèmia (consulta it-S ENÓS).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 4:17-5:8) I Caín conegué la seva dona, i ella va concebre i infantà Hanoc. I va construir una ciutat, i anomenà la ciutat com el nom del seu fill, Hanoc. 18 I Hanoc engendrà Irad, i Irad engendrà Mehuiael, i Mehuiael engendrà Metuixael, i Metuixael engendrà Lèmec. 19 I Lèmec va prendre dues dones: el nom de l’una era Adà i el nom de la segona, Sil·là. 20 I Adà infantà Jabal, que fou el pare dels qui viuen en tendes i amb ramats. 21 I el nom del seu germà era Jubal, que fou el pare de tots els qui toquen la cítara i la flauta. 22 I Sil·là també infantà Tubal-Caín, forjador de tota mena d’eines de bronze i de ferro. I la germana de Tubal-Caín era Naamà. 23 I Lèmec digué a les seves dones: Adà i Sil·là escolteu la meva veu, dones de Lèmec, estigueu atentes a les meves paraules: He matat un home per causa d’una ferida meva, i un jove per causa d’un cop contra mi. 24 Perquè si Caín és venjat set vegades, doncs Lèmec setanta vegades set. 25 I Adam conegué novament la seva dona, i ella infantà un fill, i l’anomenà Set: Perquè Déu –digué ella– m’ha donat una altra descendència en lloc d’Abel, que Caín va matar. 26 I a Set també li nasqué un fill, i l’anomenà Enós. Llavors es va començar a invocar el Nom de Jahveh.
5 Aquest és el llibre de les genealogies d’Adam. El dia que Déu creà l’home, el féu a semblança de Déu; 2 els creà mascle i femella, i els beneí, i anomenà llur nom Adam, el dia que foren creats. 3 I Adam visqué cent trenta anys, i engendrà un fill a semblança seva, segons la seva imatge, i anomenà el seu nom Set. 4 I els dies d’Adam, després d’haver engendrat Set, foren vuit-cents anys, i engendrà fills i filles. 5 I tots els dies que Adam visqué foren nou-cents trenta anys, i morí. 6 I Set visqué cent-cinc anys, i engendrà Enós. 7 I Set, després d’engendrar Enós, visqué vuit-cents set anys, i engendrà fills i filles. 8 I tots els dies de Set foren nou-cents dotze anys, i morí.
20-26 DE GENER
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 6-8
«Així ho féu»
(Gènesi 6:13-16) I Déu digué a Noè: La fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. Heus aquí, els destruiré juntament amb la terra. 14 Fes-te una arca de fusta de gòfer; fes compartiments a l’arca, i recobreix-la de quitrà per dins i per fora. 15 I l’has de fer així: la llargada de l’arca serà tres-centes colzades, la seva amplada cinquanta colzades, i trenta colzades la seva alçada. 16 Faràs una lluerna a l’arca i acabaràs l’arca una colzada més amunt del sostre; i posaràs la porta de l’arca al costat, i hi faràs un pis inferior, un segon i un tercer.
(Gènesi 6:9) Aquestes són les genealogies de Noè. Noè era un home just, perfecte en les seves generacions. Noè caminava amb Déu.
(Gènesi 6:13) I Déu digué a Noè: La fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. Heus aquí, els destruiré juntament amb la terra.
Imita la fe i l’obediència de Noè, Daniel i Job
4 Quins reptes va afrontar Noè? En el temps del seu besavi Enoc, la gent s’havia allunyat molt de Déu i, fins i tot, deien «paraules insolents» contra Jehovà (Jud. 14, 15). La violència creixia per moments. De fet, la Bíblia diu que en els dies de Noè «la terra era plena de violència». Els àngels malvats es van materialitzar, es van casar amb dones, i van tenir fills cruels i violents (Gèn. 6:2-4, 11, 12). Però Noè va ser molt diferent. La Paraula de Déu afirma: «Noè trobà gràcia davant dels ulls de Jahveh. [...] Era un home just, perfecte [entre els seus contemporanis]. Noè caminava amb Déu» (Gèn. 6:8, 9).
(Gènesi 6:14-16) Fes-te una arca de fusta de gòfer; fes compartiments a l’arca, i recobreix-la de quitrà per dins i per fora. 15 I l’has de fer així: la llargada de l’arca serà tres-centes colzades, la seva amplada cinquanta colzades, i trenta colzades la seva alçada. 16 Faràs una lluerna a l’arca i acabaràs l’arca una colzada més amunt del sostre; i posaràs la porta de l’arca al costat, i hi faràs un pis inferior, un segon i un tercer.
Va caminar amb el Déu verdader
La construcció de l’arca va durar dècades, potser uns quaranta o cinquanta anys. Calia tallar arbres, transportar els troncs, fer-ne taulons i unir-los. L’arca havia de tenir tres pisos, o cobertes, diversos compartiments i una porta en un costat. També havien de fer finestres a la part alta i una teulada de dues vessants perquè l’aigua llisqués (Gènesi 6:14-16).
(Gènesi 6:22) I Noè ho féu tot tal com Déu li manà, així ho féu.
w11 15/9 p. 18 § 13
Corre la carrera amb aguant
13 Què va ajudar aquests servents de Jehovà a aguantar i tenir èxit a la carrera? Fixa’t en el que Pau va escriure sobre Noè (llegeix Hebreus 11:7). El «diluvi sobre la terra a fi d’exterminar [...] tot allò que té alè de vida» era una cosa que Noè encara no havia vist (Gèn. 6:17, BEC). Això mai havia passat abans, era un succés sense precedents. Tot i així, Noè no ho va considerar impossible ni tan sols improbable. Per què? Perquè tenia fe en que Jehovà compliria tot el que digués. A Noè no li va semblar massa difícil res del que Jehovà li va demanar. Tot el contrari, «així ho féu» (Gèn. 6:22). Ara bé, aquesta tasca no era poca cosa si tenim en compte tot el que havia de fer: construir l’arca, reunir els animals, omplir l’arca d’aliments per a ells i per als animals, predicar un missatge d’advertència i mantenir la seva família forta en sentit espiritual. A més, la fe i l’aguant de Noè van tenir com a recompensa la vida i benediccions tant per a ell com per a la seva família.
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 7:2) De tot bestiar pur, en prendràs per a tu, de set en set, el mascle i la seva femella, i dos de tot el bestiar que no és pur, el mascle i la seva femella.
w04 1/1 p. 29 § 7
Punts destacats del llibre de Gènesi (part 1)
7:2. Quina era la diferència entre els animals purs i impurs? La diferència es basava, no en què es podia menjar i què no, sinó en l’ús que es donava a aquests animals per fer sacrificis d’adoració. Abans del Diluvi, la carn d’animals no formava part de la dieta humana. Les paraules ‘pur’ i ‘impur’ per fer referència al menjar van existir només a la Llei mosaica, i es van deixar d’utilitzar quan aquesta llei va ser abolida (Fets 10:9-16; Efesis 2:15). Pel que sembla, Noè sabia què era apropiat per fer sacrificis en l’adoració a Jehovà. Per això, tan bon punt va sortir de l’arca «edificà un altar a Jahveh, i va prendre de tot el bestiar pur i de tot ocell pur, i va oferir holocaustos sobre l’altar» (Gènesi 8:20).
(Gènesi 7:11) L’any sis-cents de la vida de Noè, al segon mes, al dissetè dia del mes, aquell dia foren rompudes totes les fonts del gran abisme, i foren obertes les rescloses dels cels.
w04 1/1 p. 29 § 8
Punts destacats del llibre de Gènesi (part 1)
7:11. D’on venia l’aigua del Diluvi? Durant el segon període o «dia» creatiu, quan es va formar l’expansió atmosfèrica de la terra, hi havia «aigües que eren sota l’expansió» i «aigües que eren sobre l’expansió» (Gènesi 1:6, 7). Les aigües «sota l’expansió», eren aquelles que van quedar a la terra. Però les aigües «sobre l’expansió», eren grans quantitats de vapor suspès molt per damunt de la superfície terrestre, formant immenses masses d’aigua. Aquestes aigües són les que van caure als dies de Noè.
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 6:1-16) I s’esdevingué que els homes començaren a multiplicar-se sobre la superfície de la terra, i els nasqueren filles; 2 i els fills de Déu veieren que les filles dels homes eren boniques, i prengueren mullers per a ells de totes les que escolliren. 3 I Jahveh digué: El meu esperit no contendirà per sempre amb l’home, perquè no és sinó carn, i els seus dies seran cent vint anys. 4 Els nefilim eren a la terra en aquells dies i també després, quan els fills de Déu entraren a les filles dels homes i els engendraren fills; aquests foren els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat. 5 I Jahveh va veure que la maldat de l’home era molt gran a la terra, i que tot el propòsit dels pensaments del seu cor era només el mal tot el dia. 6 I Jahveh es penedí d’haver fet l’home a la terra, i li va doldre en el seu cor. 7 I Jahveh digué: Esborraré l’home que he creat de sobre la superfície de la terra, des de l’home fins al bestiar, els rèptils i els ocells dels cels, perquè em penedeixo d’haver-los fet. 8 Però Noè trobà gràcia davant dels ulls de Jahveh. 9 Aquestes són les genealogies de Noè. Noè era un home just, perfecte en les seves generacions. Noè caminava amb Déu. 10 I Noè engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet. 11 I la terra s’havia corromput davant de Déu, i la terra era plena de violència. 12 I Déu mirà la terra i, heus aquí, estava corrompuda, perquè tota carn havia corromput el seu camí sobre la terra. 13 I Déu digué a Noè: La fi de tota carn ha arribat davant meu, perquè la terra és plena de violència per culpa d’ells. Heus aquí, els destruiré juntament amb la terra. 14 Fes-te una arca de fusta de gòfer; fes compartiments a l’arca, i recobreix-la de quitrà per dins i per fora. 15 I l’has de fer així: la llargada de l’arca serà tres-centes colzades, la seva amplada cinquanta colzades, i trenta colzades la seva alçada. 16 Faràs una lluerna a l’arca i acabaràs l’arca una colzada més amunt del sostre; i posaràs la porta de l’arca al costat, i hi faràs un pis inferior, un segon i un tercer.
27 DE GENER-2 DE FEBRER
TRESORS DE LA BÍBLIA | GÈNESI 9-11
«Tota la terra era d’una sola llengua»
(Gènesi 11:6-9) I Jahveh digué: Heus aquí, són un sol poble i tots tenen una sola llengua; i això és el que comencen a fer, i ara res no els impedirà de fer el que s’han proposat. 7 Veniu, baixem i confonguem allà la seva llengua, a fi que ningú no entengui la llengua dels altres. 8 I Jahveh els dispersà d’allà per damunt la superfície de tota la terra, i deixaren d’edificar la ciutat. 9 Per això el seu nom s’anomena Babel, perquè allà Jahveh va confondre la llengua de tota la terra, i d’allà Jahveh els dispersà sobre tota la superfície de la terra.
(Gènesi 11:1-4) I tota la terra era d’una sola llengua i d’uns mateixos mots. 2 I s’esdevingué que marxaren de l’orient, i trobaren una plana a la terra de Xinar i s’hi establiren. 3 I es digueren els uns als altres: Veniu, fem maons i coguem-los ben cuits. I el maó els serví de pedra i el betum de morter. 4 I digueren: Veniu, edifiquem-nos una ciutat i una torre amb el seu cim en els cels, i fem-nos un nom a fi que no siguem dispersats per sobre la superfície de tota la terra.
it-1 p. 275
Babilònia la Gran
Característiques de l’antiga Babilònia. La fundació de la ciutat de Babilònia a la plana de Xinar va coincidir amb l’intent de construcció de la Torre de Babel (Gn 11:2-9). L’objectiu de la construcció de la torre i la ciutat no era enaltir el nom de Déu, sinó que els constructors es fessin un nom. Els zigurats descoberts tant a les ruïnes de l’antiga Babilònia com arreu de Mesopotàmia semblen confirmar la naturalesa religiosa de la torre, fos quina fos la seva forma o estil. L’acció contundent de Jehovà per dissuadir la construcció del temple va deixar clar que la condemnava pel seu origen pagà. Mentre que Babel, el nom hebreu que va rebre la ciutat, significa ‘confusió’, el nom sumeri (Ka-dingir-ra) i el nom accadi (Bab-ilu) signifiquen ‘porta de Déu’. Per tant, els habitants que quedaven a la ciutat van alterar el nom d’aquesta per tal d’evitar el significat original de condemna, però el van substituir per un altre que encara identificava la ciutat amb la religió.
it-2 p. 204 § 6
Idioma
El relat de Gènesi descriu com una part de la família humana dels temps posteriors al Diluvi es va unir en un projecte que estava en contra de la voluntat de Déu, la qual Ell va explicar a Noè i als seus fills (Gn 9:1). Els humans, en comptes de dispersar-se i omplir la terra, van decidir concentrar tota la humanitat en un mateix lloc i establir allà la seva llar. Aquest lloc s’arribaria a conèixer com la plana de Xinar, a Mesopotàmia. A més, també arribaria a ser un centre religiós amb una torre per a aquest propòsit (Gn 11:2-4).
(Gènesi 11:6-8) I Jahveh digué: Heus aquí, són un sol poble i tots tenen una sola llengua; i això és el que comencen a fer, i ara res no els impedirà de fer el que s’han proposat. 7 Veniu, baixem i confonguem allà la seva llengua, a fi que ningú no entengui la llengua dels altres. 8 I Jahveh els dispersà d’allà per damunt la superfície de tota la terra, i deixaren d’edificar la ciutat.
it-2 p. 204 § 7
Idioma
El Déu totpoderós va posar fi a la seva capacitat de treballar units al confondre el seu únic idioma, i així va frustrar aquell projecte tan presumptuós. Això va impedir que treballessin de forma coordinada i, com a conseqüència, van acabar escampant-se per tota la terra. Aquesta confusió en l’idioma també va dificultar o alentir qualsevol futur progrés en contra de la voluntat de Déu. A partir d’aquell moment, la humanitat es veuria limitada a l’hora d’unir les seves forces físiques i les seves capacitats intel·lectuals per dur a terme projectes ambiciosos. A més, també seria molt difícil compartir tot el coneixement que havien acumulat els diferents grups d’idiomes que s’havien format. No era un coneixement que provenia de Déu, sinó de la seva pròpia experiència i recerca (compara-ho amb Ec 7:29; Dt 32:5). Per tant, la confusió en l’idioma va ser un gran factor divisiu que, en realitat, va beneficiar la humanitat perquè va endarrerir l’obtenció de metes perilloses i perjudicials (Gn 11:5-9; compara-ho amb Is 8:9, 10). Tan sols hem d’analitzar certs esdeveniments del nostre temps, que són el resultat de l’acumulació de coneixement seglar i del mal ús que se n’ha fet, per adonar-nos del que Déu, molt temps abans, va preveure que passaria si no s’aturava el projecte de construcció de Babel.
(Gènesi 11:9) Per això el seu nom s’anomena Babel, perquè allà Jahveh va confondre la llengua de tota la terra, i d’allà Jahveh els dispersà sobre tota la superfície de la terra.
it-2 p. 455
Nacions
Ara, separats per barreres lingüístiques, cada grup d’idiomes va desenvolupar la seva pròpia cultura, art, costums, trets característics, religió i, fins i tot, la seva pròpia manera de fer les coses (Lv 18:3). Ben lluny de Déu, els diferents pobles es van fer molts ídols dels seus propis déus mitològics (Dt 12:30; 2Re 17:29, 33).
Descobreix perles espirituals
(Gènesi 9:20-22) I Noè començà a ser un llaurador de la terra, i plantà una vinya. 21 I begué del vi i s’embriagà i es despullà dins de la seva tenda. 22 I Cam, pare de Canaan, veié la nuesa del seu pare, i ho féu saber als seus dos germans a fora.
(Gènesi 9:24, 25) I Noè despertà del seu vi, i va saber el que li havia fet el seu fill petit; 25 i digué: Maleït sigui Canaan; un servent de servents serà per als seus germans.
it-1 p. 397
Cam
És possible que el propi Canaan hagués estat implicat directament en l’incident, i que el seu pare, Cam, no l’hagués corregit. O que Noè, parlant de manera profètica, preveiés que la descendència de Canaan heretaria la mala tendència de Cam. És probable que aquesta mala tendència ja s’hagués posat de manifest també en Canaan. La maledicció es va complir de manera parcial quan els Israelites semites van subjugar els cananeus. Aquells que no van ser destruïts (com, per exemple els gabaonites [Js 9]) es van convertir en esclaus d’Israel. Segles més tard, aquesta maledicció es va complir a un major grau quan els descendents de Canaan, el fill de Cam, van caure sota el domini de les potències mundials jafètiques de Medopèrsia, Grècia i Roma.
(Gènesi 10:9, 10) Era un caçador fort davant de Jahveh. Per això es diu: Com Nimrod, caçador fort davant de Jahveh. 10 I el començament del seu reialme fou Babel i Èrec i Acad i Calné, a la terra de Xinar.
it-2 p. 481
Nemrod
El començament del regnat de Nemrod incloïa les ciutats de Babel, Èrec, Acad i Calné, totes a la terra de Xinar (Gn 10:10). Llavors, segurament va ser sota la seva direcció que es va començar la construcció de Babel i la seva torre. Aquesta conclusió està d’acord amb el que explica la tradició jueva. Josep Flavi va escriure: «[Nemrod] a poc a poc va transformar el seu govern en una tirania, defensant que l’única manera d’alliberar la humanitat de la por a Déu era que depenguessin contínuament d’ell [de Nemrod]. Volia preparar un pla per si Déu tornava a inundar la terra; per això, va construir una torre tan alta que les aigües mai l’arribarien a cobrir. Així es venjaria de Déu per haver destruït els seus avantpassats. La gent va estar disposada a seguir els seus consells [de Nemrod], considerant una esclavitud el fet de sotmetre’s a Déu, i per això van edificar la torre [...] i aquesta s’alçava més ràpid del que qualsevol podia imaginar» (Antiguitats judaiques I, 114, 115 [IV, 2, 3]).
Lectura de la Bíblia
(Gènesi 10:6-32) I els fills de Cam: Cuix i Misraïm i Put i Canaan. 7 I els fills de Cuix: Sebà i Havilà i Sabtà i Ramà i Sabtecà. Els fills de Ramà: Saba i Dedan. 8 I Cuix engendrà Nimrod, el qual començà a ser fort a la terra. 9 Era un caçador fort davant de Jahveh. Per això es diu: Com Nimrod, caçador fort davant de Jahveh. 10 I el començament del seu reialme fou Babel i Èrec i Acad i Calné, a la terra de Xinar. 11 D’aquesta terra sortí Assur i edificà Nínive i Rehobot-Ir i Quèlah, 12 i Ressen, entre Nínive i Quèlah, que era la gran ciutat. 13 I Misraïm engendrà Ludim i Anamim i Lehabim i Naftúahim 14 i Patrosim i Casluhim, d’on sortiren els filisteus, i Caftorim. 15 I Canaan engendrà Sidó, el seu primogènit, i Het, 16 i els jebuseus i els amorreus i els guirgaixites 17 i els hivites i els arquites i els sinites 18 i els arvadites i els semarites i els hamatites. Després les famílies dels cananeus es dispersaren. 19 I la frontera dels cananeus era des de Sidó anant a Guerar fins a Gaza, anant a Sodoma i Gomorra i Admà i Seboïm, fins a Leixa. 20 Aquests foren els fills de Cam, segons les seves famílies, segons les seves llengües, en les seves terres, en les seves nacions. 21 I també li nasqueren fills a Sem, pare de tots els fills d’Éber, germà gran de Jàfet. 22 Fills de Sem: Elam i Assur i Arfaxad i Lud i Aram. 23 Fills d’Aram: Us i Hul i Guèter i Maix. 24 Arfaxad engendrà Salà, i Salà engendrà Éber. 25 A Éber li nasqueren dos fills: el nom de l’un era Pèleg, perquè en els seus dies la terra fou dividida, i el nom del seu germà era Joctan. 26 Joctan engendrà Almodad i Xèlef i Hassarmàvet i Jèrah 27 i Adoram i Uzal i Diclà 28 i Obal i Abimael i Saba 29 i Ofir i Havilà i Jobab: tots aquests foren fills de Joctan. 30 I el territori on habitaven anava des de Meixà cap a Sefar, muntanya de l’est. 31 Aquests foren els fills de Sem, segons llurs famílies, segons llurs llengües, en llurs terres, segons llurs nacions. 32 Aquestes foren les famílies dels fills de Noè, segons llurs genealogies, en llurs nacions. A partir d’ells, les nacions es dispersaren per la terra després del diluvi.