Els servents de Jehovà estimen la justícia

1. Quina prova va afrontar Josep i com va reaccionar?

JOSEP, el fill de Jacob, va afrontar una prova realment difícil quan la dona del seu amo, Putifar, li va dir: «Vine al llit amb mi!». Sense dubtar-ho, ell la va rebutjar. Algú avui dia es podria preguntar: «Per què ho va fer?». Josep era un esclau i, si la rebutjava, ella segurament li faria la vida impossible. A més, Putifar no era a casa. Amb tot, aquest servent de Déu no va cedir malgrat la insistència d’aquella dona. Per què? Ell va dir: «Com podria jo fer una maldat tan gran i pecar contra Déu?» (Gèn. 39:7-12).

2. Com sabia Josep que l’adulteri era un pecat contra Déu?

² Com podia saber Josep que Jehovà veia l’adulteri com una gran maldat? La Llei mosaica incloïa el manament «no cometis adulteri», però recordem que els israelites no van rebre aquesta Llei fins a uns 200 anys més tard (Èx. 20:14). Josep coneixia tan bé Jehovà, que va ser capaç de percebre com veuria aquell acte d’immoralitat. Per exemple, segurament sabia que Déu havia creat el matrimoni perquè fos la unió entre un home i una dona. Possiblement li havien explicat que Jehovà havia intervingut per protegir tant la seva besàvia Sara com la seva àvia Rebeca quan uns homes volien tenir relacions sexuals amb elles (Gèn. 2:24; 12:14-20; 20:2-7; 26:6-11). Josep va meditar en tot això i va poder discernir el que estava bé i malament als ulls de Déu. Com que estimava molt Jehovà, també estimava les Seves normes justes i estava disposat a seguir-les en tota situació.

3. Què veurem en aquest article?

³ Segur que tots els servents de Jehovà estimem la justícia però, com que som imperfectes, si no anem amb compte, el punt de vista del món del que és correcte i el que no ens pot influenciar (Is. 5:20; Rm. 12:2). Per això, en aquest article veurem què és la justícia segons la Bíblia, com ens beneficia, i quines tres coses podem fer per estimar més les normes justes de Déu.

4. Com són algunes persones del món que es consideren justes?

⁴ Els líders religiosos del temps de Jesús es consideraven justos, però el Fill de Déu els va reprendre perquè eren crítics amb els altres i establien les seves pròpies normes del que estava bé i malament. Avui dia, moltes persones actuen de la mateixa manera. Afirmen que no fan res dolent però, en realitat, estan actuant segons el seu propi criteri del que és correcte i del que no. Moltes d’aquestes persones són orgulloses, crítiques i pensen que són més justes que ningú (Ecl. 7:16; Lc. 16:15). Aquestes característiques no agraden gens a Jehovà i no tenen res a veure amb el que és just.

5. Segons la Bíblia, què és la justícia? Explica-ho.

⁵ La justícia és una qualitat molt bonica. En poques paraules, significa fer el que Jehovà diu que és correcte. A la Bíblia, les expressions en els idiomes originals que es tradueixen com ‘justícia’ transmeten la idea de viure a l’altura de les normes més elevades, les de Jehovà. Per exemple, Déu va dir als comerciants que tinguessin «pesos exactes i justos» (Deut. 25:15). Per tant, si un cristià vol ser just als ulls de Jehovà ha de ser totalment honrat en els negocis. La persona que estima el que és correcte també odia veure algú rebent un tracte injust. I, com que vol complaure Jehovà «en tot», té en compte el Seu punt de vista abans de prendre qualsevol decisió (Col. 1:10).

6. Per què podem confiar en el criteri de Jehovà sobre el que és correcte i el que no?

⁶ La Bíblia diu que Jehovà és la Font de la justícia. Per aquesta raó, el descriu com «el lloc on viu la justícia» (Jer. 50:7). Déu és el Creador i, per tant, és l’únic que té el dret de determinar el que està bé i malament. A més, ell és perfecte, i el seu criteri del que és correcte i del que no és molt superior al nostre, que està limitat pel pecat i la imperfecció (Prov. 14:12; llegeix Isaïes 55:8, 9). Ara bé, com que ens va crear a la Seva imatge, tots tenim la capacitat de viure a l’altura de les Seves normes, i fer-ho ens fa molt feliços (Gèn. 1:27). El nostre amor per Jehovà ens motiva a imitar-lo tan bé com podem (Ef. 5:1).

7. Per què necessitem normes? Posa’n exemples.

⁷ Creus que ens beneficia deixar-nos guiar per les pautes de Jehovà sobre el que està bé i el que no? Imagina què passaria si cada banc decidís quin valor té la moneda, o cada empresa constructora establís les seves pròpies unitats de mesura. Seria un caos! I pensa en les possibles conseqüències que tindria el fet que el personal sanitari no seguís els protocols indicats per tractar els malalts. Alguns dels pacients fins i tot podrien morir! Així doncs, tenir pautes adequades de com s’han de fer les coses és una protecció. De la mateixa manera, les normes de Déu ens protegeixen.

8. Com beneirà Jehovà aquells que estimen les Seves normes?

⁸ Jehovà beneeix aquells que s’esforcen per seguir les Seves normes. Ell promet: «Els justos heretaran la terra i hi viuran per sempre» (Sl. 37:29). Imagina’t com serà la vida quan tota la humanitat obeeixi Jehovà! Per fi, les persones seran realment felices i hi regnarà la pau i la unitat. Aquesta és la mena de vida que Jehovà vol per a tu. Tots tenim bones raons per estimar la justícia de Déu però, com podem enfortir aquest amor? Vegem tres coses que ens ajudaran a aconseguir-ho.

9. Què és el primer que hem de fer per estimar la justícia?

⁹ 1) Estima Jehovà. Per poder estimar la justícia, primer hem d’enfortir el nostre amor per aquell que estableix el que és correcte i el que no ho és. Com més estimem Jehovà, més motivats ens sentirem a obeir les seves normes justes. Per exemple, si Adam i Eva haguessin estimat Jehovà, mai l’haurien desobeït (Gèn. 3:1-6, 16-19).

10. Què va fer Abraham per comprendre millor la manera de pensar de Jehovà?

¹⁰ Cap de nosaltres vol cometre el mateix error que Adam i Eva. Podem evitar-ho si ens esforcem per aprendre més sobre Jehovà, per valorar les seves qualitats i per entendre la seva manera de pensar. A mesura que ho fem, el nostre amor per Déu s’enfortirà. Pensa en Abraham. Ell estimava moltíssim Jehovà i, quan se li va fer difícil comprendre algunes de les Seves decisions, en lloc de reaccionar malament, va intentar conèixer millor Déu. Per exemple, quan aquest servent fidel es va assabentar que Jehovà havia decidit destruir Sodoma i Gomorra, al principi no podia creure que «el Jutge de tota la terra» eliminés els justos amb els malvats. Per a Abraham era impensable, així és que, de manera humil, li va plantejar una sèrie de preguntes que Jehovà va respondre amb molta paciència. Allò va fer que Abraham entengués que Déu examina el cor de cada persona i mai castiga els innocents junt amb els culpables (Gèn. 18:20-32).

11. Com va demostrar Abraham que estimava Jehovà i confiava en ell?

¹¹ La conversa que Abraham va tenir amb Jehovà sobre Sodoma i Gomorra el va marcar profundament, i va fer que l’estimés i el respectés encara més. Anys més tard, la confiança que Abraham tenia en Déu es va posar a prova d’una manera extrema quan li va demanar que sacrifiqués el seu estimat fill Isaac. Ara, però, no li van sorgir dubtes perquè coneixia millor la personalitat del seu Déu. Ell simplement va seguir les instruccions de Jehovà. Amb tot, preparar-se per dur a terme aquella tasca devia ser increïblement dur i dolorós. És probable que Abraham medités en tot el que havia après de Déu. Sabia que ell no faria res que no fos just i amorós. Tal com va dir Pau, Abraham va arribar a la conclusió que Jehovà podria ressuscitar el seu fill Isaac (Heb. 11:17-19). Al capdavall, Jehovà havia promès que Isaac seria el pare d’una gran nació, però en aquell moment encara no tenia fills. Abraham estimava molt Jehovà, i estava segur que actuaria amb justícia. Encara que aquella situació va ser realment difícil, la fe el va motivar a obeir (Gèn. 22:1-12).

12. Com podem imitar l’exemple d’Abraham?

¹² Per imitar l’exemple d’Abraham ens hem d’esforçar per seguir aprenent de Jehovà. Això farà que ens apropem més a ell, que l’estimem més i que la nostra consciència reflecteixi cada vegada millor la seva manera de pensar (llegeix Salm 73:28; Heb. 5:14). Així, quan algú intenti que fem alguna cosa que no estigui bé, ens hi negarem. Tan sols la idea de fer res que pugui causar dolor a Jehovà i danyar la nostra amistat amb ell ens repugnarà. Què més podem fer per enfortir el nostre amor per la justícia?

13. Com podem anar «darrere de la justícia»?

¹³ 2) Enforteix el teu amor per la justícia dia a dia. Podem desenvolupar el nostre amor per les normes justes de Jehovà igual que ho faríem si volguéssim enfortir un múscul: treballant dur i de manera constant. Tot i que fer-ho cada dia requereix esforç, ho podem aconseguir, ja que Jehovà és raonable i mai ens demanaria res que no estigués al nostre abast (Sl. 103:14). Ell afirma que «estima qui va darrere de la justícia» (llegeix Proverbis 15:9). Quan ens proposem un objectiu concret en el nostre servei a Jehovà, ens esforcem de valent per assolir-lo. Hem de fer el mateix quan ens proposem anar «darrere de la justícia». A més, sabem que ho podem aconseguir perquè comptem amb l’ajuda de Jehovà per continuar millorant (Sl. 84:5, 7).

14. Què és «la cuirassa de la justícia», i per què és necessària?

¹⁴ Jehovà ens recorda que obeir les seves normes justes no és una càrrega (1 Jn. 5:3). En realitat, és una protecció que tots necessitem cada dia. Pensa en l’armadura espiritual que va descriure l’apòstol Pau. Quina part protegia el cor del soldat? «La cuirassa de la justícia», que representa les normes justes de Jehovà (Ef. 6:14-18). Igual que la cuirassa protegia el cor dels soldats, les normes divines protegeixen el nostre cor simbòlic, és a dir, la persona que som a l’interior. Per això és tan important que ens assegurem que la nostra armadura espiritual inclogui «la cuirassa de la justícia» (Prov. 4:23).

15. Com ens podem posar «la cuirassa de la justícia»?

¹⁵ Com et pots posar «la cuirassa de la justícia»? Ho pots fer si tens en compte el punt de vista de Jehovà sobre el que és correcte i el que no en totes les decisions que prenguis durant el dia. Per exemple, abans de decidir sobre quin tema giraran les teves converses, o quan hagis de triar un tipus de música, una pel·lícula, una sèrie o un llibre, fes-te les següents preguntes: «Amb què estaré alimentant el meu cor? Comptarà amb l’aprovació de Jehovà la meva elecció? O potser promou coses que estan en contra de la Seva justícia, com ara la immoralitat, la violència, la cobdícia o l’egoisme?» (Fili. 4:8). Si les teves decisions estan en harmonia amb la voluntat de Déu, permetràs que les Seves normes justes actuïn com una cuirassa i protegeixin el teu cor.

16, 17. Com ens assegura Isaïes 48:18 que podrem obeir les normes de Jehovà per sempre?

¹⁶ T’has preguntat alguna vegada si podràs continuar obeint les normes de Jehovà dia rere dia, any rere any? Pensa en l’exemple que trobem a Isaïes 48:18 (llegeix-lo). Allà, Jehovà ens promet que la nostra justícia pot ser «com les onades del mar». Imagina’t que estàs assegut a la platja, observant amb atenció com les onades trenquen sense descans a la vora del mar. Mentre contemples aquesta escena tan relaxant, et preguntaries si mai deixarà d’haver-hi onades al mar? És clar que no. Saps que les onades fa milers d’anys que trenquen a la vora del mar i de ben segur no deixaran de fer-ho.

¹⁷ La teva justícia pot ser com les onades del mar. Quan hagis de prendre una decisió, primer, pensa què vol que facis Jehovà i, després, fes-li cas. Tant és com de difícil sigui la decisió que hagis de prendre, Déu sempre et farà costat, i t’ajudarà a tenir les forces per ser constant i viure a l’altura de les seves normes dia rere dia (Is. 40:29-31).

18. Per què no hem de jutjar els altres?

¹⁸ 3) Deixa que sigui Jehovà qui jutgi. Tots ens hem d’esforçar per viure segons les normes justes de Jehovà, però hem d’evitar jutjar els altres i creure’ns més justos que ningú, és a dir, que fem les coses millor que la resta. No tenim el dret de decidir si els altres fan el que Jehovà espera d’ells o no. Tinguem molt present que només Déu és «el Jutge de tota la terra», i no ha delegat aquesta responsabilitat en nosaltres (Gèn. 18:25). De fet, Jesús va dir: «Deixeu de jutjar, i no sereu jutjats» (Mt. 7:1).b

19. Com va demostrar Josep que confiava en la justícia de Jehovà?

¹⁹ Pensem un cop més en l’exemple de Josep. Aquest servent de Déu no va jutjar els altres, ni tan sols aquells que el van tractar amb crueltat. Els seus propis germans el van agredir, el van vendre com a esclau i van convèncer el seu pare que havia mort. Anys més tard, Josep es va retrobar amb la seva família. Ell podria haver aprofitat la posició que ara tenia com a governador d’Egipte per jutjar amb severitat els seus germans i fer-los pagar per les seves accions. De fet, encara que ells s’havien penedit sincerament dels seus actes, tenien por que Josep es volgués venjar. Però ell els va assegurar: «No tingueu por. És que em puc posar al lloc de Déu?» (Gèn. 37:18-20, 27, 28, 31-35; 50:15-21). Josep va ser humil i va deixar que fos Jehovà qui jutgés els seus germans.

20, 21. Com podem evitar pensar que som més justos que els altres?

²⁰ Igual que Josep, nosaltres també deixem que sigui Jehovà qui jutgi els altres. Per exemple, mai hauríem de suposar que sabem quins són els motius que tenen els germans per actuar de certa manera, ja que no podem veure el seu cor; només «Jehovà examina les motivacions» (Prov. 16:2). Ell estima tot tipus de persones, sense importar la seva raça, cultura o antecedents. A més, ens demana que obrim el nostre «cor de bat a bat» (2 Cor. 6:13). Tots som una família i hem d’estimar-nos, no jutjar-nos.

²¹ Tampoc hem de jutjar aquells que no formen part de la congregació (1 Tim. 2:3, 4). Jutjaries un familiar que no és testimoni, dient: «Aquesta persona mai acceptarà la veritat»? Segur que no. Això seria molt presumptuós de part teva i estaries demostrant que et creus més just que ell. Jehovà encara està donant «a totes les persones de tot arreu» l’oportunitat de penedir-se i canviar (Fe. 17:30). Tingues present que Déu mai considerarà justa una persona que es creu més justa que els altres.

22. Per què estàs decidit a estimar la justícia?

²² El nostre amor per les normes justes de Jehovà contribueix a la nostra alegria i motiva aquells que ens envolten a apropar-se més a Déu i a nosaltres. No deixem mai de tenir «fam i set de justícia» (Mt. 5:6). Pots estar segur que Jehovà veu i valora molt tots els teus esforços per fer el que és just als seus ulls. Encara que el món sencer està cada vegada més allunyat de les normes justes de Jehovà, no et desanimis. Recorda sempre que «Jehovà estima els justos» (Sl. 146:8).